Reus ha perdut, durant aquestes darreres hores, un d’aquells ciutadans que, sense fer soroll, contribueixen decisivament a construir la ciutat que som. Josep Maria Moreno Vernis forma part d’aquesta generació de persones que, per la força del seu compromís i la seva presència constant, acaben perdent el segon cognom en benefici de les realitats que representen. Una manera ben reusenca d’honorar la dedicació.
Durant dècades, molts el vam conèixer com el Moreno de la Caixa, referint-nos a la seva impecable direcció de l’oficina de la històrica caixa d’estalvis de la plaça de la Pastoreta. En un moment d’ebullició urbana, quan aquella zona de la ciutat, als antics Horts de Simó, veia enlairar-se edificis que desafiaven les lleis de la física —com les torres bessones, símbol d’un temps de creixement—, l’oficina es va convertir en un autèntic vesper d’activitat. Empreses, famílies, emprenedors i veïns hi trobaven un espai de confiança, dinamisme i solvència.
Moreno hi aportava molt més que gestió. La seva elegància natural, la proximitat amb la clientela i una manera de fer profundament accessible van contribuir a humanitzar un espai que, en aquells anys, va ser determinant per al desenvolupament econòmic i social de la zona. Sempre atent, sempre disposat, sempre amb aquella serenor que feia fàcil allò que sovint és difícil.
Amb el pas del temps, el Moreno de la Caixa va esdevenir també el Moreno del Santuari, per la seva implicació ferma i decidida en la Junta d’Administració del Santuari de Misericòrdia, encarregada de vetllar per l’edifici que honora la nostra patrona i que és un dels símbols més estimats de la ciutat. En aquest àmbit, com en tots els que va trepitjar, Moreno va excel·lir per un tracte impecable, per una mirada respectuosa i per una capacitat extraordinària de generar confiança.
No és senzill destacar en dos espais tan exigents com el bancari i el religiós, on la responsabilitat, la discreció i la rectitud són imprescindibles. Moreno ho feia amb naturalitat, amb aquella manera de ser que no necessita altaveus perquè parla per ella mateixa.
En una ciutat com la nostra, on l’Ajuntament no pot —ni ha de— fer-ho tot, és imprescindible comptar amb ciutadans i ciutadanes compromesos, capaços de treballar sovint de manera desinteressada per construir una realitat activa, cohesionada i dinàmica. Moreno n’era un exemple clar: un d’aquells reusencs que fan ciutat, que fan comunitat, que fan possible allò que sovint no es veu però que sosté el que sí que es veu.
Avui, en el moment de retre-li el darrer homenatge, cal posar en valor la seva participació activa en fer de Reus una ciutat millor. La seva absència deixa un buit, però el seu llegat —discret, elegant, profundament humà— queda entre nosaltres.
Josep Baiges Gispert és regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus.