Com és conegut, la jueria de Barcelona (en català: call de Barcelona) és una zona situada al Barri Gòtic de Barcelona que antigament havia estat una jueveria. L’estil de la zona, avui dia, és molt similar al de molts barris jueus de Catalunya.
El barri va ser el cor de la comunitat jueva de la ciutat des dels segles VII al XIV, i va ser una de les jueries més importants de la península Ibèrica durant l’edat mitjana, fins a la massacre antisemita de 1391, quan va ser assaltada i els seus habitants van ser obligats a convertir-se. Molts es van dispersar pel país, mentre que d’altres van ser assassinats.
La història és molt tossuda. Les restes arqueològiques que fotografiem passejant per la Ciutat Comtal i les fonts bibliogràfiques que consultem a les biblioteques ens ho recorden contínuament: els jueus han format part de la nostra comunitat com a pàtria. Ara tenim una nova oportunitat per reflexionar sobre una qüestió que ja va ser objecte d’una trista notorietat durant la Vuelta Ciclista a Espanya.
El mític Tour de França 2026 comença d’aquí a poques hores, el 4 de juliol. La sortida serà precisament des de la ciutat de Barcelona.
Fins a l’any passat, un equip ciclista que representava l’Estat israelià participava en el Tour de França sota el nom d»Israel Premier Tech’, el mateix que va participar en la Vuelta Ciclista a Espanya també el 2025.
Des de fa molts anys, la Campanya BDS (Boicot, Desinversió i Sancions) França feia una crida a manifestar-se contra la participació d’aquest equip al Tour de França, un equip creat pel multimilionari canadenc-israelià Sylvan Adams com a eina de propaganda, i declarat per ell mateix com una vitrina de l’Estat israelià. Segons la campanya, demanaven que la ruta del Tour fos tancada als suports del genocidi.
Arran de fortes pertorbacions en curses ciclistes el 2025, en les quals participava aquest equip -especialment al llarg de la ruta de la Vuelta a Espanya-, Sylvan Adams va declarar que «tirava la tovallola». Tot i que no ha «abandonat» el projecte en sentit jurídic o financer, fonts recents indiquen que probablement ha deixat de dirigir l’equip en el dia a dia i que ja no n’és el portaveu.
Avui, la paraula «Israel» ha desaparegut del nom de l’equip, principalment per la pressió dels patrocinadors que han impulsat aquest canvi. L’equip correrà enguany sota un nou nom (NSN Cycling Team), allunyant-se oficialment d’aquesta identitat nacional per convertir-se en una estructura ciclista «clàssica» sense identitat nacional visible.
Actualment, ja no és possible portar la marca «Israel» per a aquest equip ni per a cap altre, ni és possible presentar-se com el portaveu d’un Estat acusat de crims greus.
La Campanya BDS França ha celebrat aquesta victòria, atribuïda a la pressió popular dels activistes durant diversos anys, denunciant la presència d’un equip que consideraven representant d’un Estat responsable de violacions greus de drets humans al llarg de les rutes de totes les curses ciclistes.
Però cal preguntar-se: és moralment acceptable penalitzar esportistes identificats com a jueus pel fet de ser israelians i ser objecte d’acusacions vehements de genocidi contra la població de Gaza que deriven de qüestions polítiques?
Ricardo Mor Solà és diplomàtic.