Abans de l’inici de la pretemporada, prevista per al proper 20 de juliol, el nou entrenador del Reus FC Reddis, Edu Albacar (Sant Jaume d’Enveja, 1979), ha atès Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus. En la seva primera entrevista des que va assumir el càrrec, el tècnic ha repassat com es va gestar el seu fitxatge, la seva etapa com a assistent de José Bordalás al València, la seva proposta futbolística i la planificació de la plantilla.
Com viu els primers dies al capdavant de la banqueta del Reus FC Reddis?
Doncs acabo d’aterrar i encara hi ha moltes coses per acabar de concretar. Els jugadors estan responent a les propostes de renovació i afronto la pretemporada amb molta il·lusió i ganes de començar a treballar.
Quin seguiment feia del club reusenc abans d’arribar-hi?
Recordo el desaparegut CF Reus, contra el qual em vaig enfrontar com a jugador a Segona Divisió. Tots coneixem els problemes que va viure el club i, des de la distància, sempre hi tens un seguiment especial. Recordo haver anat a veure el partit al camp del Torrent, que va acabar amb empat a dos; vaig estar a la graderia i fins i tot vaig reconèixer alguns jugadors amb els quals havia compartit vestidor com a futbolista.
Assumeix el lideratge del projecte després de Marc Carrasco.
És una autèntica definició d’home de club. Va agafar un Reus FC Reddis en un moment molt complicat i l’ha deixat a la Segona RFEF. Cal agrair-li tota la feina que ha fet i el compromís que ha demostrat. Ara toca donar continuïtat a aquest projecte, aportant-hi també el meu ADN i la meva manera d’entendre el futbol.
Quins factors el van portar a acceptar aquesta oferta?
Estava valorant altres opcions, però quan vaig rebre la trucada del Reus vaig dir al meu representant que aturés màquines. Volia venir a la ciutat, estar a prop de casa i competir en una categoria interessant com és la 2a RFEF. Vaig deixar passar alguna oferta per esperar la resposta del Reus, però era un risc que volia assumir i finalment ha sortit bé.
Parlem de la seva experiència a les banquetes. Ha estat entrenador assistent al València i al Nouadhibou de Mauritània, dues experiències molt diferents a l’hora d’entendre i viure el futbol. Què li han aportat?
És difícil comparar el que és ser entrenador assistent al València amb José Bordalás i el millor equip de la lliga de Mauritània. Al país africà, tot i jugar la Lliga de Campions del continent, no va tenir una competició domèstica fins a l’any 2000.
Pel que fa a l’equip valencià, vaig rebre la trucada de Bordalás poc després de retirar-me com a jugador. Va ser un any molt bonic, compartint vivències entre jugadors del nivell de Gonçalo Guedes, José Gayà o Carlos Soler.
El fitxatge com a primer entrenador del Reus FC Reddis és una oportunitat per sentir-se líder?
És l’oferta que porto dos o tres anys esperant. Tinc experiència com a entrenador? Sí. Poca? També. Tot i això, em sento preparat per afrontar el repte, no puc esperar al 20 de juliol per començar la pretemporada. La idea fins llavors és instal·lar-me i preparar-ho tot.
Com vol que jugui el seu equip?
Tinc molt clar com vull que jugui l’equip. El fet d’haver estat amb Bordalás fa que molta gent m’associï al seu estil, però hi ha aspectes del seu model de joc que m’agraden i d’altres que no comparteixo. Vull que el Reus FC Reddis sigui un equip valent, que proposi i que tingui molt protagonisme amb la pilota. També m’agrada la pressió al camp rival, tot i que és un aspecte que s’ha de treballar bé: cal disposar dels jugadors adequats per desenvolupar aquesta funció. Quan vaig parlar amb la secretaria esportiva, em van transmetre que la meva manera d’entrenar era molt similar a la del club.
Respecte a la confecció de plantilla, ha tingut oportunitat de parlar amb alguns jugadors?
Soc partidari, primer de tot, de quedar amb ells cara a cara per fer un cafè. Perquè no arribi el primer dia de pretemporada des de zero. Pel que fa a Alberto Benito, Ricardo Vaz i Ramon Folch, són peces molt importants en els últims anys a Reus. Tot i jugar professionalment a un nivell molt alt son de la casa i senten molt el club. Aquests jugadors són referents en els quals els joves es poden emmirallar. Un veterà ha de donar exemple, porti o no un braçalet.
Ramon Folch està pensant si posa el punt final a la seva carrera com a futbolista. Té un cafè pendent amb ell?
En el cas de Ramon Folch, és més una qüestió personal seva que no pas del club. La temporada passada va acabar amb molèsties al tendó d’Aquil·les i sé que ara s’està provant. La decisió la prendrem entre tots, però ell tindrà un pes important a l’hora de decidir si continua una temporada més o si deixa la dinàmica del grup.
Vaig parlar amb ell l’altre dia i li vaig transmetre que, si no està al 100%, no pot estar amb l’equip. Soc una persona clara i li vaig explicar el que penso. Ara necessita uns dies per valorar com es troba i provar-se. Els veterans mereixen un respecte especial i, sempre que puguin aportar i estiguin en condicions, soc el primer que vull que continuïn.
Quin esquema de joc té pensat per al Reus FC Reddis? Apostarà per una defensa amb tres centrals o tornarà a una línia de quatre?
Soc més de defensa de quatre. És cert que, per la manera que vull jugar no suposa una gran diferència, ja que són petits canvis en el dibuix. Era partidari d’un 4-2-3-1 al Torrellano, però la confecció de la plantilla em va obligar a canviar la 4-3-3 perquè disposava de molts migcampistes. Des de llavors, he apostat per utilitzar aquest sistema, adaptant-lo als jugadors que tinc en plantilla.
La segona temporada dels reusencs estarà marcada pel canvi d’equips de grup. Fins quin punt influeix aquest canvi de rivals en la preparació de la temporada?
Crec que no. Si volem tenir una identitat pròpia, no ens ha d’importar el rival. No m’agrada canviar la manera de jugar; vull que l’equip mantingui aquesta identitat des del primer partit. No comparteixo el concepte de grups més assequibles o menys perquè et trobaràs camps i climatologies que et poden afectar a la manera en com volem jugar.
Després d’una temporada de debut en què l’equip va aconseguir el play-off, quin creu que ha de ser l’objectiu d’aquesta temporada?
Des del club van ser clars amb mi i em van transmetre que l’objectiu era assolir la salvació matemàtica. Evidentment, no em conformaré amb això; vull aspirar a alguna cosa més. M’agradaria, com a mínim, repetir la temporada anterior, tot i que soc conscient que les expectatives poden ser una trampa. L’afició reusenca està acostumada a guanyar i a estar en la lluita per l’ascens, i nosaltres ho intentarem. Per il·lusió i ganes, per part nostra, no serà.
Podeu escoltar l’entrevista sencera: