En aquesta segona temporada a Segona RFEF, el Reus FC Reddis canvia de grup. Això significa que onze dels disset rivals seran diferents respecte als de l’any passat. Només coincidirà amb els sis equips catalans que conserven la categoria, el Barbastro aragonès i el Castelló B, que ocupa la plaça de la SD Tarazona.
Competir amb els nous rivals de l’Aragó, La Rioja i Navarra suposa un repte interessant per al Reus FC Reddis. Podrem visitar noves poblacions i gaudir de camps diferents, potser una mica menys importants i grans que els de l’Atlètic Balears, el Poblense o l’Alcoià, però que ofereixen els atractius típics dels camps de poble gran, on els aficionats se senten molt propers als jugadors i al club.
D’entre aquests camps, m’he fixat en el del CD Nàxara, de la població riojana de Nájera. Aquesta localitat de menys de 9.000 habitants és a poc més de vint quilòmetres de Logronyo en direcció a Burgos, fet que converteix aquest desplaçament en el més llarg de tota la temporada: 421 quilòmetres que es poden fer per carretera en poc més de quatre hores i quart. Però, més enllà de ser el viatge més llarg de l’any, l’atractiu principal és el seu curiós camp, La Salera.
A La Salera hi va jugar el CF Reus Deportiu el maig de 2011, és a dir, ara fa quinze anys, quan el club ganxet va disputar contra el Nàxara la segona eliminatòria d’ascens a la desapareguda Segona B. Per als aficionats del CF Reus Deportiu va ser un play-off exitós, ja que els roig-i-negres van aconseguir l’ascens després de superar la Universidat d’Oviedo, el Nàxara i el Níjar d’Almeria.
L’eliminatòria contra el Nàxara va ser molt més fàcil del que esperàvem, tot i haver-nos d’enfrontar a un equip que havia quedat campió del seu grup després d’haver perdut només quatre partits durant tota la temporada regular. El 6 a 0 del partit d’anada a l’Estadi Municipal de Reus ja convertia la tornada a La Salera en un simple tràmit, i així va ser. El CF Reus va tornar a guanyar el conjunt de La Rioja per 0 a 2, fet que va permetre superar l’eliminatòria amb un contundent global de 8 a 0.
Llavors, Reusdigital i Punt 6 Ràdio (actualment LANOVA Ràdio de Reus) retransmetien els partits del CF Reus fora de casa, i ens va tocar desplaçar-nos fins a Nájera per fer-ne el seguiment. Hi vam anar amb l’autocar de la penya Caixa o Faixa i recordo que travessar els carrers d’aquesta població riojana amb un vehicle tan gran va ser tota una odissea. No hi havia cap altra manera d’arribar fins al camp, i un vehicle de la Guàrdia Civil ens obria pas. Un cop superat l’escull dels carrers, encara calia enfilar el camí de Costanilla, que forma part del Camí Francès de Santiago: una ruta molt atractiva per recórrer a peu, però no tant a bord d’un autocar.
A les portes del camp hi ha un cartell que diu «La Salera, una caldera» i, tot seguit, apareix un camp de futbol enmig d’un bosc de pins. Un estadi excavat a la muntanya, amb unes grades que només ocupen una part d’un dels laterals del terreny de joc. Unes grades amb capacitat per a unes 400 persones gràcies a les cadires que la Reial Societat de Donosti els va regalar quan va remodelar l’antic Anoeta. Els txuri-urdin comparteixen els colors blanc-i-blaus amb el Nàxara, fet que va facilitar la integració de les cadires a La Salera.
L’actual camp del Nàxara es va inaugurar el 28 d’abril de 1966 amb un partit amistós entre el desaparegut Club Deportivo Logroñés i l’Athletic Club. El terreny de joc fa només 100 metres de llarg per 60 d’ample. Així de senzill.
El Nàxara representa l’essència del futbol del nord de tota la vida: força, compromís i una afició incansable que converteixen La Salera en una autèntica «caldera» enmig del bosc. Potser per això el mític programa ‘El Día Después’ li va dedicar un reportatge. Però el del Nàxara no és l’únic camp envoltat d’arbres.
Molt més lluny, al nord de Moscou, hi ha el Mechersky, un camp tan tètric que s’explicava que quan un jugador anava a buscar una pilota que havia anat a parar al bosc ja no tornava. Sense anar tan lluny, també tenim un exemple ben a prop de Reus: el camp del Bosc de l’Olla, a Vilaplana. A tocar de la carretera entre Vilaplana i la Selva del Camp encara es pot veure aquest camp abandonat des de fa una bona colla d’anys, força semblant al de Nájera.
El Reus FC Reddis visitarà La Salera el 7 de març de 2027. Qui sap… Potser encara hi farà fred, però serà una bona oportunitat per descobrir una bonica població que forma part del Camí de Santiago i, de passada, perquè el Reus FC Reddis s’endugui els tres punts.