Els mesos d’estiu trenquen amb la rutina de la majoria d’infants i estudiants. Mantenir-la és essencial per garantir el benestar dels joves amb trastorn de l’espectre autista (TEA) i altres trastorns del neurodesenvolupament. Aquí és on entra en joc el casal d’estiu de l’Associació Supera’t, que enguany arriba a la vuitena edició i se celebra de l’1 al 31 de juliol.
Durant aquestes cinc setmanes, els participants gaudeixen, a les instal·lacions del Club Natació Reus Ploms, d’activitats esportives com jocs a la piscina, futbol, bàsquet, pàdel o pickleball, una disciplina incorporada recentment a l’oferta esportiva del club.
Però l’esport no és l’únic eix del casal. La cultura hi ocupa un paper igualment protagonista. «Són els dos pilars fonamentals que tenim per al desenvolupament de l’ésser humà», assegura la presidenta de l’associació, Mònica Bellido. En aquest àmbit, els infants fan visites al Museus de Reus, al Gaudí Centre, a El Círcol, participen en debats, activitats de teràpia amb gossos i sortides amb el Superadrac. «Gairebé tenim una sortida per setmana», diu Bellido. Com a principal novetat del Superadrac, el grup farà una sortida a Cubelles el 26 de juliol, la primera del drac a foravila.
«La inclusió real és la convivència»
Un dels aspectes que Supera’t reivindica cada estiu és que els participants comparteixen espais amb altres casals que també utilitzen les instal·lacions dels Ploms. Per a Bellido, aquesta convivència va més enllà d’una etiqueta. «La convivència ens enriqueix perquè tots som diferents. Deixarem de parlar d’inclusió quan deixem de posar-hi aquest nom», afirma.
La presidenta defensa que la inclusió no consisteix a organitzar activitats específiques per a un col·lectiu concret, sinó a garantir que qualsevol infant pugui participar-hi amb els suports necessaris. «Parlem de convivència. Tots som diferents i tots tenim necessitats diferents.» De fet, la setmana passada un grup de joves del casal multiesport del CN Reus Ploms va jugar un partit de futbol amb els membres del Supera’t.
Les places continuen sent insuficients
Enguany el casal atén una vintena de joves cada setmana, però la demanda continua creixent i moltes famílies s’han quedat sense plaça. Bellido lamenta no poder donar cobertura a tots als qui la necessiten, i recorda que un casal adaptat requereix psicòlegs i monitors especialitzats, una estructura que encareix el servei.
Des de l’associació el que no es vol és que siguin les famílies qui hagin d’assumir la totalitat d’aquesta despesa econòmica. Per aquest motiu, Supera’t reclama més «compromís institucional». «Després de vuit anys de casal, demanem a les administracions que es posin les piles i deixin d’abandonar-nos. No podem continuar fent veure que aquests joves no existeixen», rebla la presidenta.