El darrer dijous es va dur a terme a l’Ajuntament un Debat de Ciutat, un ple extraordinari destinat a parlar de com els diferents grups polítics veiem l’estat actual de Reus i de la gestió que està duent a terme el govern. Escoltant les intervencions del govern, qualsevol que no trepitgés gaire la ciutat podria pensar que vivim uns temps d’autèntica concòrdia i bonança gràcies a aquesta gestió que asseguraven està resultant tan transformadora.
L’alcaldessa i els diferents portaveus de la coalició que governa va ser el de repetir discursos calcats i destacar les principals gestes de la seva gestió en matèries com l’habitatge, la seguretat i les millores de la via pública. El fet que portessin intervencions preparades i apreses de casa, va deixar poc espai al debat real de rèplica i contrarèplica i la sensació que va quedar va ser la d’un exercici d’autopromoció per part del govern que no va deixar ni una petita escletxa a l’autocrítica malgrat l’oposició vam destacar moltes de les qüestions en què observem mancances i negligències greus.
Per part de la CUP, entenem que aquests posicionaments triomfalistes projecten una imatge monolítica d’un Reus que “fa goig” però que queda molt lluny de la realitat de la majoria de veïns i veïnes. En cap moment es va parlar de situacions de pobresa, sensellarisme, problemes d’accés al sistema o mancances en els recursos públics. Tampoc ens sorprèn, ja que se silencien sistemàticament totes les veus de qualsevol persona o col·lectiu que pretengui criticar la gestió municipal. Del debat de ciutat, n’extraiem tres conclusions que creiem dibuixen de forma més fidedigna l’estat veritable de Reus: Primer, mentre l’agenda dels membres d’aquest govern està plena d’oportunitats per a la foto, de tallar cintes i projectar una marca Reus pensada cap a l’exterior, la classe treballadora de la ciutat està vivint una autèntica emergència social. Per exemple, fa poc coneixíem que les despeses en habitatge i subministraments supera ja els ingressos de la mitjana de llars reusenques. L’accés a l’habitatge segueix sent una de les grans assignatures pendents i la promoció d’obra pública no és més que una gota a l’oceà mentre seguim sent líders en desnonaments, ja que fins i tot n’hem vist en un pis de titularitat municipal.
En segon lloc, la manera de respondre del govern davant les demandes o protestes legítimes de la població és, o bé donar l’esquena, o bé respondre amb repressió. Tenim un govern bunkeritzat, amb un control policial mai abans vist per exemple per poder accedir al ple, es multen activistes per protestar o exercir el seu dret a la llibertat d’expressió i, per acabar-ho d’adobar, és pràcticament impossible aconseguir audiència amb l’alcaldessa si se li és mínimament crític.
I, per últim, el model de ciutat del govern se sent com una imposició perquè és cada cop més allunyat de ser participat. Som davant d’una gestió que prioritza els interessos promocionals de les respectives àrees i respectius responsables polítics, però també mostra vassallatge a les grans empreses i aposta per models de gestió pública de caire empresarial, com si no haguéssim après res d’INNOVA. Mentrestant, es va buidant de democràcia l’Ajuntament. El sentiment que en queda és que el govern li està prenent Reus a la gent, i això genera apatia, desconfiança respecte la política institucional i dona ales a una extrema dreta que capitalitza aquest desencís amb els seus discursos incendiaris.
Queda menys d’un any per les eleccions municipals, en què els qui avui lideren aquest govern regalaran les orelles de tothom amb propostes engrescadores i amb la promesa d’una gestió propera i amable que donarà resposta, ara sí que sí, als problemes reals de la gent. Naltros els volem dir que no deixin el destí de la ciutat en mans de qui prioritza els seus interessos personals o partidistes al benestar social. Que s’organitzin i lluitin, perquè només així recuperarem Reus.
Aleida López és regidora de la CUP a l’Ajuntament de Reus