Tony Allen (Lagos, Nigèria, 1940 – París, França, 2020) és considerat un dels bateries més influents de la història de la música africana i un dels pares de l’afrobeat, el gènere que va crear al costat de Fela Kuti durant les dècades dels seixanta i setanta —de fet, Allen era el bateria de la banda de Kuti—. Va desenvolupar un estil inconfusible que fusionava ritmes africans tradicionals amb jazz, funk i soul. Així, va revolucionar la manera d’entendre la bateria i va deixar una empremta decisiva en diverses generacions de músics.
L’any 2014, Allen va publicar ‘Film of Life’, el seu cinquè àlbum en solitari, que inclou «Go Back», una cançó interpretada amb la col·laboració de Damon Albarn (Whitechapel, Anglaterra, 1968), que hi posa la veu i els teclats. Albarn, conegut sobretot per la seva trajectòria al capdavant de Blur i Gorillaz, mantenia una estreta complicitat artística amb Allen. Tots dos havien coincidit anteriorment en altres projectes, com l’àlbum ‘Home Cooking’ d’Allen, i en els grups The Good, The Bad & The Queen; Rocket Juice & The Moon, i Africa Express.
«Go Back» és una peça elegant i continguda que combina l’afrobeat característic d’Allen amb melodies d’arrel pop. El ritme hipnòtic de la bateria i el baix sosté la cançó amb una distinció extraordinària, mentre la veu serena d’Albarn acompanya una lletra que parla del retorn, de la distància i de les decisions que marquen una vida. Alhora, la cançó és un homenatge als refugiats africans arribats a l’illa italiana de Lampedusa.
Aquesta col·laboració exemplifica la capacitat de Tony Allen d’explorar nous territoris musicals sense renunciar mai a la seva identitat. Més d’una dècada després de la publicació, «Go Back» continua sent una de les peces més representatives de la seva etapa en solitari i una magnífica mostra de la vigència i la capacitat de diàleg de l’afrobeat amb sonoritats contemporànies.
El videoclip, dirigit pel realitzador francès Bernard Benant, és d’una gran bellesa i sensibilitat. Amb una posada en escena austera i profundament humana, dona veu i dignitat als rostres que s’amaguen darrere d’unes històries tràgiques que massa sovint ens arriben reduïdes a simples titulars.
Espero que us agradin tant la cançó com el videoclip.