Vaig assistir a l’espectacular concert que va oferir el gran músic de pop llatí Juan Luis Guerra i la seva banda 4.40 a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona el passat dimecres, 22 de juliol.
Tot un fenomen de masses: hi havia, pel cap baix, unes 8.000 persones. Un públic entusiasta, totalment entregat, eufòric i pletòric, malgrat que molts van tenir serioses dificultats per trobar el lloc que els corresponia ocupar segons la localitat que havien adquirit.
El recinte és un laberint d’accessos. Té multitud de passadissos, zones marcades amb lletres, infinitat de grades, escales, fileres i seients que anomenen butaques. No hi havia ningú de l’organització que indiqués cap a quin sector s’havia de dirigir cadascú. Tothom preguntant, desorientat, desubicat i assegut on no tocava. Era, més o menys, un «On és en Wally?». I això que l’entrada més barata valia 85 euros.
Tot i així, s’ha de dir que no es van escatimar mitjans. Va ser un esclat de llum i de color: pantalles gegants, serpentines voladores i volcans que expulsaven columnes de xispes daurades i brillants són alguns dels elements que van acompanyar els ritmes caribenys que van sonar.
És precisament de so del que van anar sobrats. Un so estrident, amb la música dels instruments a un volum tan elevat que tapava la veu del cantant, de manera que era pràcticament impossible entendre la lletra de les cançons.
Ara bé, el que va ser apoteòsic va ser la calor: una calor sofocant, ofegosa, xafogosa i asfixiant. Francament infernal. Si hi havia aire condicionat, no estava funcionant o no era prou potent per refrigerar un espai d’aquestes dimensions i amb aquest aforament.
La conclusió és que les entitats que organitzen aquests esdeveniments no tenen gaires miraments i l’únic que els interessa és fer caixa, i com més millor. El que menys tenen en consideració són les persones, i s’aprofiten de la il·lusió que tenen els fans per veure els seus artistes preferits en directe.
Per altra banda, crec que la gent som una mica masoquistes, perquè no ens importa pagar per passar mals moments, suar el que no està escrit per tots els porus del nostre cos o fer cues quilomètriques per pujar a les atraccions de PortAventura. En canvi, ens queixem força sovint perquè el metge de capçalera es retarda quan passa consulta, tot i que l’esperem asseguts i ben calents a l’hivern, i fresquets a l’estiu.