Els nous fàrmacs basats en les hormones incretines estan transformant el tractament de l’obesitat, ja que permeten aconseguir pèrdues de pes significatives i aporten beneficis cardiovasculars, renals i metabòlics. Tot i això, els experts adverteixen que el seu ús ha d’anar acompanyat d’un abordatge integral que inclogui suport nutricional, exercici físic i atenció psicològica per garantir-ne la seguretat, l’efectivitat i el manteniment dels resultats a llarg termini.
Aquesta és la principal conclusió d’un document de consens elaborat per l’Associació Europea per a l’Estudi de l’Obesitat, la Federació Europea d’Associacions de Dietistes i la Coalició Europea de Persones que Viuen amb Obesitat, publicat recentment a la revista The Lancet Diabetes & Endocrinology.
Entre aquests tractaments hi ha els agonistes dels receptors de GLP-1 i altres teràpies basades en incretines, com la semaglutida, principi actiu de medicaments com Ozempic —inicialment autoritzat per al tractament de la diabetis tipus 2— i Wegovy, indicat actualment per al tractament de l’obesitat.
Segons els autors, aquests fàrmacs redueixen la gana, augmenten la sensació de sacietat i disminueixen la ingesta energètica. Tanmateix, també poden comportar reptes nutricionals, físics i emocionals que requereixen un seguiment adaptat a les necessitats de cada pacient.
En l’elaboració del consens hi ha participat Mònica Bulló, catedràtica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), directora del grup de recerca NuMeH i del centre TecnATox de la URV, i investigadora adscrita a l’IRB Catalunya Sud (IRBCatSud). Bulló també és membre del Comitè Executiu de l’Associació Europea per a l’Estudi de l’Obesitat i dirigeix el seu Grup de Treball de Nutrició.
“Participar en aquest tipus de documents ajuda a definir criteris que poden orientar la pràctica clínica i les polítiques de salut”, afirma Bulló. La investigadora destaca que “els nous fàrmacs representen un gran avenç en el tractament de l’obesitat, però no poden entendre’s com una solució aïllada”. Segons explica, cal integrar-los en una estratègia que garanteixi una alimentació adequada, el manteniment de la massa muscular, la funcionalitat física i el benestar psicològic de les persones.
Evitar dèficits nutricionals
La reducció de la gana associada a aquests fàrmacs pot accentuar el risc d’una ingesta insuficient de proteïnes, vitamines, minerals, fibra o líquids. Per aquest motiu, el consens recomana prioritzar aliments nutritius, assegurar una hidratació adequada i adaptar les pautes dietètiques a les necessitats de cada pacient.
El document també subratlla la importància de supervisar especialment les persones d’edat avançada, les persones amb fragilitat, amb antecedents de cirurgia bariàtrica o amb altres condicions que augmentin el risc de desnutrició.
Preservar la massa muscular i la capacitat funcional
La pèrdua de pes també pot comportar una disminució de la massa muscular. Per evitar-ho, el document proposa combinar una aportació adequada de proteïnes amb exercicis progressius de força o resistència, a més de l’activitat aeròbica.
Els autors recomanen que el seguiment clínic no es limiti al control del pes corporal, sinó que incorpori altres indicadors, com la força muscular, el perímetre de la cintura o la capacitat per dur a terme les activitats quotidianes. L’objectiu és que la pèrdua de pes es tradueixi en una millora real de la salut i de la qualitat de vida, i no en una pèrdua excessiva de massa magra.
Atendre els canvis psicològics
El consens també aborda els canvis psicològics que poden aparèixer quan disminueix la gana o quan el menjar deixa de complir una funció emocional, social o de recompensa.
Algunes persones poden experimentar una millora de l’autoestima, l’estat d’ànim i la qualitat de vida. D’altres, en canvi, poden tenir dificultats per adaptar-se a la nova imatge corporal, perdre estratègies habituals per afrontar el malestar o sentir por de recuperar pes si deixen la medicació.
Per aquest motiu, els experts recomanen incorporar l’avaluació psicològica dins del seguiment habitual i oferir suport especialitzat quan es detectin situacions de vulnerabilitat emocional, trastorns de la conducta alimentària o altres problemes de salut mental.
Els autors defensen un model d’atenció esglaonat i multidisciplinari, amb un seguiment clínic que també inclogui professionals de la dietètica i la nutrició, la psicologia, la fisioteràpia i altres especialitats, segons les necessitats de cada persona.
El document conclou que els fàrmacs basats en incretines representen un canvi de paradigma en el tractament de l’obesitat, però que els seus beneficis només es podran aprofitar plenament si s’integren dins d’un model d’atenció centrat en la persona i orientat a la salut global, més enllà de la pèrdua de pes.