La Generalitat ha tret Reus de la llista de municipis amb un mercat de l’habitatge tensionat. En la mesura que entrar o sortir de la llista no és arbitrari, sinó que es fa a partir de dades objectives, cal considerar-ho una bona notícia perquè el mercat, l’últim any, s’ha “destensat”. Dit això, pot sobtar que el canvi suposi tornar a la situació anterior, de mercat lliure, que, en teoria, ha estat la causa de la tensió del mercat residencial.
Només la gent que ara mateix busca pis per llogar o per comprar sap el pa que s’hi dona. Sap què cal pagar, a més del preu que surt als anuncis: impostos, fiances, comissions, a vegades algun sobre (sí, encara hi ha qui exigeix sobres)… El que ha fet la Generalitat amb la seva decisió és venir a dir que, en matèria d’habitatge, a Reus no n’hi ha per a tant. I aquí cadascú pensarà el que vulgui, a partir de la pròpia experiència o del coneixement de casos coneguts. Però, objectivament, la situació ha variat.
Els llogaters tornaran a viure amb una certa angoixa pel fet que el propietari té les mans més lliures. A grans trets, aquesta és la conseqüència principal d’estar dins o fora de la llista. Val a dir que els contractes ja signats no varien i, per tant, la renda pactada i la durada es mantenen, tot i que sí que es perd el dret de pròrroga extraordinària de tres anys, que és important. Per als contractes nous, això sí, el preu és lliure. Amb el preu limitat, els propietaris tenien beneficis fiscals a l’IRPF, que ara perdran.
Un altre factor important: habitatges nous. Si analitzem el tema en clau de política local (d’aquí a deu mesos hi ha eleccions municipals), estem a punt d’encetar la primera campanya electoral amb xifres de construcció de nous pisos protegits en molts anys. Les promocions del Mas Iglesias i de la Riera sumaran uns 200 habitatges nous, que no es tenien,, i dels que es diran que són molts (partits del govern) i que són molt pocs (partits de l’oposició que aspiren a governar). Promocions públiques, que se sumen a les privades, acabades o en construcció, que n’hi ha però escassegen. No hi ha una estadística clara, però un repàs a l’oferta en qualsevol aplicació immobiliària permet veure que l’oferta existent, especialment de lloguer, és més aviat minsa.
El govern local diu que el que ha passat és que la situació ha millorat. I les entitats que tenen en l’habitatge la seva principal raó de ser diuen que treure la ciutat de la llista no resol el problema, que és estructural i que la construcció d’habitatge públic per si sol no és suficient.
Les revisions es fan cada any i potser l’any que ve tocarà tornar a la llista. O no. Ja es veurà, perquè els pisos públics en construcció ja estaran operatius, o faltarà poc perquè ho estiguin. En aquest tema, com en molts altres, és clar que una cosa és la realitat i una altra, la percepció que el ciutadà té de la realitat, que no sempre és coincident. Això no ens ha d’estranyar en un tema, el de l’habitatge, que és bàsic i que no té solució a curt termini.