Com és sabut, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va participar dimarts passat, 4 d’agost, en la reunió extraordinària de ministres de l’Interior de la Unió Europea, en format de videoconferència, que va abordar les arribades irregulars registrades el 30 de juliol a la ciutat autònoma de Ceuta i, de manera marginal, a Melilla.
El ministre va agrair el «reconeixement i el suport» dels seus homòlegs europeus a la resposta oferida per Espanya davant les arribades de fins a 72.000 persones a Ceuta, aclarint que, a la data de la conferència, més de 70.000 irregulars que hi havien entrat ja havien abandonat la ciutat autònoma. Un altre aspecte assenyalat és que continuen els tràmits per resoldre com més aviat millor la situació de la resta.
En el comunicat que el Ministeri de l’Interior va difondre al final de la videoconferència es destaca que els titulars d’Interior comunitaris han reconegut la importància de la col·laboració amb els països d’origen i de trànsit, i en aquest cas amb el Marroc, que ha fet factible «el retorn de la immensa majoria» en un període breu de temps. «Des d’abans del 30 de juliol i amb posterioritat estem treballant amb el Marroc per evitar qualsevol tragèdia humana i la vulneració de les fronteres espanyoles i de la UE», s’hi ressalta.
El ministre ha subratllat, igualment, que l’espai Schengen «mai no ha estat compromès», atès que Ceuta compta des de 1991 amb un règim especial que impedeix els moviments secundaris cap al territori continental, sense controls previs. El Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació també havia difós paral·lelament, en sengles comunicats adreçats al públic en general, dos elements clau sobre aquesta qüestió. D’una banda, que entrar irregularment a Ceuta o Melilla no permet romandre a Espanya ni arribar a Europa; i, de l’altra, que les normes que componen l’acervo Schengen s’apliquen en el conjunt de les fronteres exteriors d’Espanya, incloent-hi les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
Paral·lelament, al final de la teleconferència, una nota informativa difosa pel Consell Europeu dona compte dels «principals resultats» del debat entre els ministres de l’Interior europeus. La signa Jim O’Callaghan, ministre irlandès de Justícia, Interior i Migració, ja que Irlanda exerceix la Presidència del Consell de la UE. Juntament amb els ministres hi van participar la Comissió Europea i el SEAE, que, a partir de la informació facilitada per la delegació espanyola encapçalada per Fernando Grande-Marlaska, van compartir la seva valoració dels esdeveniments dels darrers dies i de la situació actual a la frontera exterior de Ceuta.
Les conclusions que comparteix el ministre irlandès en nom del grup són les següents: primer, «la UE està unida i disposada a donar suport a Espanya i a protegir les nostres fronteres exteriors de la migració irregular. Felicitem Espanya per la seva ràpida resposta a la situació a Ceuta i expressem el nostre més sentit condol per la tràgica pèrdua de vides. Les fronteres exteriors de la UE són una responsabilitat compartida, i la migració requereix una resposta europea unificada. La reunió d’avui, que he convocat, ha brindat una oportunitat important perquè els estats membres avaluïn els instruments de què ja disposem, identifiquin les àrees on cal una major cooperació i avancin en els nostres preparatius col·lectius de cara a la pròxima reunió ministerial i al Consell Europeu d’octubre».
Segon, els estats membres i els països associats a l’espai Schengen «van expressar unànimement la seva ferma solidaritat amb Espanya», i es van fer ressò de la informació més recent de les autoritats espanyoles i de la Comissió indicant que la gran majoria de les persones que van creuar il·legalment han estat retornades i que no s’ha produït cap desplaçament cap a la península ni cap a altres estats membres.
En el comunicat del Consell s’assenyala igualment que la reunió va brindar als estats membres l’oportunitat d’intercanviar idees sobre la importància de protegir les fronteres exteriors de la UE. «Hi havia un consens —afegeix— sobre la necessitat de continuar lluitant sense descans contra les xarxes de tràfic de migrants, reforçar les devolucions, enfortir les fronteres de la UE, forjar aliances sòlides amb tercers països i millorar la previsió».
En la seva conclusió, la nota informativa es refereix al fet que els ministres van subratllar la necessitat de millorar el coneixement compartit de la situació, «cosa que podria aconseguir-se mitjançant el desenvolupament de sistemes d’alerta primerenca, com la intel·ligència prefronterera i el monitoratge de les xarxes socials». El Consell també va subratllar la importància de la cooperació amb «tercers països» i de continuar desenvolupant aliances que generin oportunitats adequades per a les persones en els seus països d’origen i enforteixin la gestió de la migració.
Finalment, els ministres van assenyalar que la comunicació en moments de crisi podria reforçar-se mitjançant una coordinació oportuna i hauria de ser més coherent, especialment per contrarestar els agents externs malintencionats que es dediquen a la manipulació i ingerència d’informació estrangera.
Al marge que sigui necessari, ja en política interna espanyola, discutir com caldrà resoldre situacions d’aquest tipus en el futur, no només des del punt de vista humanitari sinó sobretot des del vessant jurídicopolítica per evitar desconcertar l’opinió pública amb resolucions judicials que passen a formar part de la jurisprudència en matèria migratòria, alhora que es percep una certa descoordinació entre els diferents departaments governamentals que s’ocupen de la migració, sigui legal o il·legal, es pot constatar un punt: la Unió Europea ha llançat un missatge no tant a Madrid com a Rabat i fins i tot a Washington; un missatge que vol transmetre que la Unió Europea i Schengen continuen avançant en bloc, dissipant (o almenys desdibuixant) així els dubtes que el que ha succeït a Ceuta, i marginalment a Melilla, hauria pogut suscitar entre els observadors internacionals que creien que s’havia perdut la confiança política entre els socis europeus.
Ricardo Mor Solà és diplomàtic.