Pocs casos hi ha millors que el d’Ignasi Terraza per sorprendre’ns de la capacitat gairebé màgica de la música. Durant la seva infantesa no va demostrar una inclinació especial cap al piano; entonava bé amb la veu i una àvia seva el sabia tocar, però no pensava dedicar-s’hi, i molt menys al jazz, un gènere que li resultava completament estrany. El destí va voler que se li diagnostiqués una malaltia molt poc freqüent en un nen, una vasculitis retinal que acostuma a produir-se en edats avançades, però que li va privar de la visió amb tan sols 10 anys. Es va refugiar en el piano de la seva àvia fins que es va decidir a estudiar-lo seriosament, no com a ofici sinó com a complement vital, ja que es va llicenciar en Enginyeria Informàtica, camp en què va treballar uns quants anys, essent un dels primers cecs a aprofitar les habilitats meravelloses de la informàtica. He de dir que vaig fer amistat per internet amb un aficionat a la música i no vaig saber que era cec fins al cap de tres anys, quan vam quedar per veure’ns en persona.
La circumstància que el va acabar d’encaminar pels camins del jazz, com era d’esperar, va ser conèixer Tete Montoliu i seguir els seus passos; tindrem, doncs, a Vila-seca un deixeble del gran pianista barceloní, a qui ha dedicat concerts i homenatges. Encara que té un estil propi, sempre s’ha desenvolupat dins els paràmetres del swing, l’univers sonor que caracteritzava Tete. Ignasi Terraza també és de Barcelona i té una producció discogràfica enorme, així que passarem de puntetes per la seva biografia, perquè ha treballat amb tanta gent que seríem aquí fins demà, i vostès tindran coses a fer.
El concert que tindrem el gust d’escoltar, titulat ‘Long Play a 45’, és un extracte de la seva carrera o, millor dit, un recorregut per les formacions habituals al llarg de la seva trajectòria. Començarà en solitari, moment en què podrem apreciar el seu domini del tempo. Quan més convençuts estiguem que el seu mestratge no necessita additaments, se li afegiran dos instrumentistes més —baix i bateria— per completar el format de trio, que és la formació que portava el 2003 quan va venir a actuar al Festival Internacional de Jazz de Reus i al de Dixieland de Tarragona. Tanco els ulls i sembla que estigui veient Jaume Juan Magrinyà fent-li la presentació al Jazz Lounge Keyboard, que tanta vida va donar a l’activitat jazzística d’aquestes contrades. Recomano una atenció especial al bateria, Esteve Pi, nascut a Falset, un instrumentista d’àmbit internacional de gran qualitat.
Passada aquesta fase, ens posarem de llarg amb l’afegiment de dos músics més per aconseguir el format de quintet. El vibrafonista grec Christos Rafalides hi donarà un sabor extraordinari, perquè és un instrument lligat a Ignasi Terraza des de fa temps, quan el tocava Oriol Bordas, fundador de la big band Barcelona Jazz Orquestra, de la qual Ignasi és el pianista estrella des del principi. Completarà el quintet el multiinstrumentista australià Adrian Cunningham, que pot tocar flauta, clarinet i saxo; esperem que siguin els tres, encara que sigui una estona cadascun.
Per si no fos prou, en l’actuació hi haurà una convidada molt especial, la cantant anglopalestina Sara Dowling, amb qui ha enregistrat el disc ‘Star Gazers’, que encara és recent i porta el pols actual d’aquest gran pianista, ja veterà, amb més de quaranta-cinc anys de carrera. Vet aquí el sentit del títol ‘Long Play a 45’.
Una proposta que no veurem és el seu muntatge titulat Jazz a les fosques, que s’interpreta sense cap mena d’il·luminació, tal com indica el títol, una idea adient per a un artista invident perquè ens permet sentir la música com la sent ell. Així doncs, recomano que escoltem almenys un tema amb els ulls tancats, per pura empatia amb aquest artista que va saber convertir la seva discapacitat en una capacitat excel·lent i extraordinària.
(El concert tindrà lloc aquest divendres 13 de febrer, a les 8 del vespre a l’Auditori Josep Carreras Vila-seca. Es tracta d’un concert benèfic a favor de PortAventura Dreams Village, un espai d’interacció familiar per a persones que viuen processos de tractament i recuperació de malalties greus).