Noms i cognoms.
Agustí Pons i Mir.
Data i lloc de naixement.
20 de juny del 1947.
Com vas arribar al món editorial?
A través de la meva feina com a periodista.
Quin va ser el teu primer llibre?
‘Converses amb Frederica Montseny’, publicat per Laia l’any 1977.
Com va sortir la idea d’escriure’l?
Perquè em vaig interessar per les idees anarquistes.
Va ser complicat publicar-lo?
Editar-lo, no. La meva germana Mercè treballava a l’editorial Laia i això em va facilitar el camí. Les entrevistes van començar el 1975 pocs dies després de la mort de Franco i el més complicat va ser per passar la frontera amb les gravacions i els llibres que portava.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor?
L’èxit de vendes i de crítica de la meva biografia sobre Salvador Espriu.
On t’agradaria arribar?
Als meus 78 anys intento estar content amb el que he fet i no desassossegar-me per allò que no he fet.
Creus que podries definir el teu estil literari?
Excepte en el cas de la poesia, els meus llibres volen deixar constància del temps que m’ha tocat viure tant pel que fa al mon de les idees com als personatges que les han encarnades. «Els periodistes –va escriure Camus– son els historiadors del present». Des del punt de vista estilístic: frases curtes, absència de gerundis, adjectivació continguda. I capacitat narrativa per re-crear situacions.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Depèn del gènere. Una biografia no la pots començar si no trobes un patrocinador que la subvencioni; si no pots accedir a la documentació del personatge; i si no tens una editorial emparaulada. Els assaigs solen venir a partir d’una idea que sovint acaba convertint-se en una obsessió que desemboca en l’escriptura del llibre.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
M’agrada escoltar música clàssica de fons. M’ajuda a concentrar-me.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
Sí, però anunciar-lo diuen que porta mala sort.
Quants llibres has publicat?
26.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
Homer (L’Odissea).
I algun de contemporani?
Hanna Arendt.
El millor avantatge de la teva feina.
He escrit el que he volgut.
El pitjor inconvenient.
La contraposició entre la bona acollida crítica i les escasses vendes (amb alguna excepció).
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
‘El món d’ahir’, de Stefan Zweig
Quin llibre estàs llegint?
‘Personaje secundario’, d’Enrique Murillo i ‘El franquisme en temps de Trump’, de Francesc Marc Álvaro.
Llegeixes quan estàs escrivint?
Sí.
Recomana un llibre.
‘El crepuscle de la democràcia’ (1999), de Ferran Sáez.
Recomana un llibre teu.
‘Bàrbara’, biografia de la minyona que vaig tenir de petit.
Quin llibre no escriuries mai?
‘Mein Kampf’.
Quin és l’últim llibre que has publicat?
‘Ni Juan Carlos ni Sofía: Oriol Tramvia’ (2025).
Què en destacaries?
No només és la biografia del meu germà sinó que també intenta ser –com les altres que he escrit– una crònica d’un grup social concret.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
Les dificultats que vaig tenir per trobar un patrocinador per a la biografia de Salvador Espriu. Vaig estar a punt de deixar-ho estar.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
La dada més significativa és que tinc un llibre acabat fa mesos i que, moment, no ha trobat editor.