«L’amor a la llibertat ens ha portat aquí». Aquest és el lema de Libèria. El nom del país prové de la paraula llatina «liber», que significa «lliure». L’any 1822, el territori va ser establert per la Societat Americana de Colonització com a assentament per a antics esclaus dels Estats Units que havien recuperat la llibertat, un origen que encara avui forma part de la seva identitat.
Amb una independència proclamada el 1847, Libèria és una de les repúbliques més antigues del continent africà. Tot i això, segons el Banc Mundial, continua sent un dels països més pobres del món. Al llarg de la seva història recent ha patit dues guerres civils (1989-1996 i 1999-2003) i manté una forta dependència de l’ajuda exterior, especialment en àmbits com el sanitari. Els Estats Units n’han estat històricament el principal donant, però aquesta aportació s’ha reduït en els darrers anys arran de canvis impulsats durant el mandat de Donald Trump.
Des de Reusdigital.cat hem parlat de la situació de Libèria amb Sheikh Al-Moustapha Kouyateh (Monròvia, 1978), candidat a les eleccions presidencials de 2023 i actual ambaixador per a missions especials dins del govern de Joseph Boakai. Paral·lelament, impulsa la Sheikh Kouyateh Foundation, centrada en projectes d’educació, salut, emprenedoria i governança.
Kouyateh ha visitat Reus en una agenda de treball orientada a reforçar la cooperació internacional i explorar oportunitats de col·laboració amb actors públics i privats del territori. Durant la seva estada a la ciutat, ha visitat l’Espai Boule, així com altres institucions locals, amb l’objectiu d’establir ponts en àmbits com l’educació, la formació, la salut i el desenvolupament comunitari.
En un context marcat per la dependència del finançament extern i pels reptes estructurals de Libèria, Kouyateh defensa la necessitat de reduir aquesta dependència i aposta per un model basat en l’autosuficiència i el desenvolupament intern. Durant l’entrevista, les paraules de l’ambaixador conviden a imaginar amb optimisme el futur d’un país que aspira a ser una nació pròspera i autogestionada. Lliure.
Com valoraria la situació política actual al seu país?
El nostre president, Joseph N. Boakai, està liderant d’acord amb les expectatives del poble liberià a través del que es coneix com l’Agenda ARREST, que és el pla nacional de desenvolupament del país.
Quines són les prioritats principals d’aquesta agenda?
La primera és l’agricultura, amb un fort enfocament en la seguretat alimentària i l’autosuficiència. El govern també està reforçant l’estat de dret per garantir la protecció tant de ciutadans com de no ciutadans.
I pel que fa a les infraestructures i el desenvolupament social?
Les infraestructures són una prioritat clau, especialment la millora de la connectivitat entre zones rurals i urbanes. L’educació també és central, ja que es considera essencial per al progrés i el desenvolupament a llarg termini.
La sanitat i el sanejament formen part d’aquest esforç, amb l’objectiu de garantir l’accés als serveis mèdics, aigua potable i energia. El turisme és un altre pilar, vinculat a la història única de Libèria com un dels països independents més antics d’Àfrica.
Diria, doncs, que la sanitat és un dels principals reptes?
Sí, la sanitat continua sent un repte. Moltes persones que s’ho poden permetre busquen tractament a l’estranger perquè el sistema encara està en desenvolupament. Ens falten llits hospitalaris i equipament mèdic modern.
Hi ha altres reptes importants?
Sí. Un dels més grans és la formació de capacitats. Aproximadament el 60% de la nostra població és jove, però molts no tenen la formació necessària per accedir al mercat laboral. Això sovint porta a la migració en busca d’oportunitats. Tot i això, aquests joves tenen un gran potencial. Amb més formació i suport, menys persones haurien de marxar. Malgrat la imatge negativa que de vegades es projecta internacionalment, la joventut africana és capaç, disciplinada i amb empenta.
Libèria depèn massa del suport internacional?
Com molts països africans, Libèria depèn de socis internacionals com els Estats Units, la Unió Europea o el Banc Mundial.
Aquesta dependència hauria de continuar?
Àfrica no hauria de necessitar ajuda. Tenim recursos naturals abundants i, si es gestionessin correctament, podríem sostenir-nos. El que necessitem no és dependència, sinó aliances justes i estratègiques basades en el respecte mutu.
Per tant, considera que Libèria té prou recursos per reduir el finançament extern?
Sí. Libèria disposa de recursos naturals importants, com or, diamants, boscos i recursos pesquers. Amb una població relativament petita, aquests recursos podrien sostenir el país. Libèria disposa de prous recursos per ser autosuficient.
On rau, doncs, el problema?
El problema és que sovint exportem matèries primeres que es processen a l’estranger, creant llocs de treball fora d’Àfrica en lloc de dins. Un major desenvolupament industrial local canviaria aquesta dinàmica.
Quin és l’objectiu de la seva fundació?
La Sheikh Kouyateh Foundation treballa en educació, sanitat, emprenedoria, tecnologia i bona governança. També posa un èmfasi especial en la formació de capacitats, especialment entre la població jove, que representa una gran part del país però sovint no té accés a les oportunitats necessàries per desenvolupar-se professionalment.
Quina és la seva missió?
La missió de la fundació és promoure la sostenibilitat, els drets humans i les oportunitats per a tothom, especialment per als joves i les dones. També busca contribuir a la creació d’oportunitats reals a través de la cooperació internacional i les aliances estratègiques, amb l’objectiu de reduir desigualtats i afavorir el desenvolupament local.
Quin és el seu rol dins del govern?
Sóc ambaixador per a missions especials i enviat presidencial especial, actuant com a pont entre Libèria i altres països i representant el president a nivell internacional.
Com és la relació amb Europa?
Cal reforçar les relacions entre Àfrica i Europa sobre la base del respecte mutu. Tot i que Europa ha estat històricament un soci clau, Àfrica està reforçant cada vegada més els vincles amb altres regions, especialment amb la Xina. Una relació més equilibrada i respectuosa beneficiaria ambdues parts.
Què l’ha portat fins a Reus i Catalunya?
He vingut per veure les coses per mi mateix. El que havia sentit als mitjans i el que he vist són molt diferents. És un lloc pacífic i acollidor, on conviuen persones de diferents orígens.
Veu Catalunya com un exemple per a Libèria?
Sí, és un entorn pacífic amb una forta cohesió social. M’ha impressionat la sensació de seguretat i hospitalitat. Hi ha un gran potencial de col·laboració, especialment en educació i formació.
Què espera emportar-se cap a Libèria?
Espero establir aliances estratègiques amb governs, sector privat i ONG per reforçar la cooperació i el desenvolupament. Vull agrair al poble la seva acollida. Àfrica és un continent amb una gran història i valors sòlids. Volem una relació amb Europa basada en el respecte mutu i els beneficis compartits. Només així podrem construir un futur millor conjuntament.