Del 13 al 17 de maig, Reus tornarà a convertir-se en la capital del circ contemporani. La Fira del Circ de Catalunya, el Trapezi, celebra enguany el seu 30è aniversari amb una edició especial marcada per la consolidació del projecte, la mirada internacional i la voluntat de continuar situant la ciutat com un dels grans punts de trobada del sector. Durant cinc dies, places, teatres i carrers acolliran espectacles, acrobàcies i propostes per a tots els públics, però també espais de trobada entre artistes, programadors i professionals arribats d’arreu.
Coincidint amb aquesta xifra rodona, a Reusdigital.cat conversem amb una de les codirectores del Trapezi, Alba Sarraute, sobre l’evolució del circ contemporani, el vincle de la fira amb Reus i els reptes de futur d’un projecte que mira cap al sud d’Europa.
Aquesta no és una edició més: la fira arriba a la número 30. Quines han estat les bases a l’hora de celebrar aquesta xifra rodona?
Les bases han estat continuar creient en el projecte. Sabem que estem fent una tasca de creixement molt bonica. Veiem uns resultats que suposen una consolidació de la feina que hem fet juntament amb la Cristina Cazorla, l’altra directora del Trapezi. Creiem que aquest aniversari ens permet continuar situant la fira al lloc que es mereix, en el punt de mira dels professionals de tot el món. Un dels punts destacats serà la inauguració amb l’espectacle ‘Entre el cel i la terra’. Aquesta producció egarenca és la que reuneix més artistes de tota Catalunya i seran els encarregats d’inaugurar la Fira Trapezi.
El circ contemporani ha canviat molt en 30 anys. Com s’ha adaptat el Trapezi a aquesta evolució?
El Trapezi sempre ha estat un símbol de circ contemporani i d’innovació, complementat amb els espectacles a peu de carrer. A mi m’agrada definir-ho com la Festa Major del Circ: un espai en què celebrem, veiem els treballs dels companys, presentem nous projectes i molts professionals que tenim repartits pel nord d’Europa tornen a casa.
La manera d’explicar històries i de connectar amb el públic també ha canviat? Quin paper juguen avui les emocions i les vivències personals en els espectacles?
Un artista sempre expressa les seves emocions i el circ no n’és una excepció. Aquests espectacles són un treball d’artesania que surt del cor. És un circ que prové del sector públic i que ve a expressar-se.
A l’hora de programar la fira, cal trobar un equilibri entre els espectacles de carrer i els de sala.
Quan vam arribar ara fa quatre anys, vam elaborar un itinerari en el qual vam definir la tipologia d’espectacles per a cada espai seleccionat. Per exemple, els espectacles infantils s’ubiquen al Mas Iglesias, mentre que els més introspectius es representen al Teatre Bartrina o els multitudinaris al Teatre Fortuny. A partir d’aquí, nosaltres fem un seguiment dels projectes a tres anys vista. És una progressió orgànica la que fan els espectacles fins que els ofereixen als compradors. No és una opinió de si un espectacle hi ha de ser o no; la intenció és generar un espai de trobada públic per a tots aquells que estan creant.
Quins aspectes valoren més les companyies del Trapezi?
L’intercanvi, la comunicació i la unió que poden generar amb altres professionals del sector. És com una escola. També els permet emmirallar-se en altres companyies internacionals i en els seus models econòmics. Respecte a la distribució, la meitat de les companyies són catalanes, un 25% de l’Estat i un altre 25% internacionals. A més, mantenim la igualtat de gènere amb una presència equilibrada d’homes i dones.
És més complicat viure del circ aquí a Catalunya que a fora? Creus que això afecta la qualitat o la quantitat d’espectacles de companyies catalanes?
Sí, sobretot en la qualitat estètica. Aspectes com el vestuari, les llums o la música necessiten una inversió econòmica que ha d’assumir el mateix artista. En països del nord d’Europa els professionals cobren l’atur mentre assagen, gràcies a uns estatus que regulen la situació dels treballadors culturals.
Veus viable la implantació d’un sistema similar a casa nostra?
Des de les institucions s’està treballant en aquest sentit, tot i que és un procés lent. Hem de regular tota aquesta gent que treballa de manera intermitent, incloent-hi artistes i professionals del sector de l’espectacle. Som un país amb molta activitat cultural, però la tasca dels qui s’hi dediquen encara no està prou regulada.
Tornant al públic de Reus, com viu la ciutat el Trapezi després de tants anys de cultura de circ?
Realment és un públic molt entregat. Els espectacles fa temps que han exhaurit totes les entrades. Hi ha una voluntat i una necessitat d’actualitzar la mirada artística, de sentir-se projectat en la innovació del que passa avui en dia. Reus és un gran símbol en aquest aspecte i té un potencial cultural i econòmic molt gran que troba en la ciutat un espai on créixer.
És una fira que els reusencs senten com a seva.
Totalment. Des del dimecres, quan comença, la plaça del Mercadal està plena. Reus és un municipi molt actiu i els artistes internacionals i programadors, quan la descobreixen, hi volen tornar.
Quina és la dinàmica d’aquests punts de trobada professionals?
Històricament, les sessions per a professionals s’han celebrat els dimecres, i enguany hem fet un reclam perquè les companyies estrangeres poguessin venir ja des del primer dia del Trapezi. Hem impulsat d’aquesta manera una jornada internacional, en la qual també ens interessem pels treballs que s’estan duent a terme a Sud-amèrica. Els dijous és quan els artistes intenten vendre els seus projectes, amb dossiers que ensenyen als possibles socis. Els divendres és el dia dels showcases, mostres d’uns deu minuts d’espectacles que es troben en el tram final del procés creatiu.
Una programació que comença dimecres per facilitar la conciliació i alliberar el diumenge.
Exacte. Diumenge mantenim el Trapexic, d’11 del matí a la 1 del migdia al Parc de Mas Iglesias, i el Circ de les Mussaranyes a les 11 del matí al Museu de Reus – El Raval. Durant aquesta última jornada hem apostat per treballar més intensament durant la setmana i permetre que programadors i artistes puguin tornar a casa a descansar l’últim dia. El motor econòmic d’entre setmana de la ciutat també ens ha ajudat a prendre aquesta decisió de cara a les companyies.
També teixiu sinergies amb altres cites com FiraTàrrega o Mostra Igualada. Què us aporta aquesta relació i què hi aporta el Trapezi?
Cada fira té el seu nínxol i la seva tipologia de públic. Hi ha casos com la fira de música de Vic, Lleida amb els titelles o Igualada amb el teatre infantil. Tot això ens permet aprendre formes de treballar, especialment en la cura als programadors o en la gestió de les companyies participants. Totes les fires públiques de Catalunya formen part de l’Institut Català de les Empreses Culturals, fet que beneficia les sinergies entre elles. Sempre que podem visitem les altres fires i viceversa. El més important és que el públic identifiqui la ciutat amb el nostre mercat.
L’any vinent torna a sortir a concurs públic la direcció artística del Trapezi i ja heu anunciat que us hi tornareu a presentar. Com afronteu aquest procés?
Com totes les coses de palau, val més asseure’s. La nostra idea és presentar el mateix projecte que fa quatre anys, però amb la millora de tot el que hem après i de tot el que encara queda per assolir. Sobretot volem continuar amb la mateixa línia, perquè quatre anys es fan curts. Quan entens les sinergies i els intercanvis entre els actius del sector, t’adones que calen quatre anys més per posar en valor tots aquests aprenentatges.
Després de quatre anys al capdavant del Trapezi, quina considereu que és la vostra principal aportació?
Hem intentat multiplicar la programació. Sovint els espectacles acumulaven molta gent i la celebració simultània de dos o tres números ha permès generar un públic més reduït a cada actuació. Volíem que no fos necessari arribar una hora abans per poder gaudir de l’espectacle. Per altra banda, també hem intentat recuperar la projecció internacional del Trapezi, que havia quedat condicionada per la crisi del 2008 i la pandèmia. L’intercanvi és el que ens fa créixer i no volíem caure en convidar sempre els mateixos artistes.
Quins reptes de futur considereu que té la fira?
El nostre objectiu és continuar creixent per convertir el Trapezi en la fira de circ més important del sud d’Europa. Que tant el públic com programadors i artistes tinguin la ciutat com un punt de referència i que no se la vulguin perdre. Que la gent senti que marxa a casa amb la feina feta o, en el cas dels espectadors, havent gaudit d’un gran espectacle.