La còmica Alba Segarra (La Fuliola, 28 d’agost de 1992) actuarà aquest dissabte a la nit a la Selva del Camp, en el marc de l’Empelt, el Festival d’Arts en Viu de la Selva del Camp, que celebra enguany la seva segona edició. Actualment, Alba Segarra és una de les veus del programa «Els Teloners del Versió RAC1», que s’emet de dilluns a divendres de 3 a 4 de la tarda a RAC1.
El públic de la Selva del Camp es trobarà a partir de dos quarts d’11 de la nit amb «una tia que vol explicar moltes coses i no sap com fer-ho», a través de les seves sensacions, idees i vivències. «Moltes vegades la realitat supera la ficció», assegura. Tot plegat, sota una mirada d’una dona feminista antirracista, de Ponent i de família pagesa.
Un binomi vital: el teatre i la ràdio
L’Alba (@melocotonera) va néixer a un poble de Ponent, on de ben petita ja mostrava interès pel teatre com a extraescolar. A la Fuliola, hi havia una professora de dramatúrgia que treballava amb grups reduïts a l’ateneu, però era difícil de mantenir l’activitat, i una vegada va cessar la seva vida laboral, «quan la peça va fallar», va ser el punt final del teatre al poble.
El seu amor per la ràdio també ve de lluny, ja que a casa seva és el mitjà de comunicació per excel·lència. «El meu pare -pagès- està tot el dia enganxat a la ràdio», confessa. No era una nena, més tard adolescent, que tingués del tot clar cap a on dirigir la seva vida professional: li interessava la psicologia, però també el periodisme del cor i el de guerra.
Amb 18 anys, va marxar a estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració a Barcelona, motivada per una xerrada d’una estudiant al seu institut, a finals de 2n de Batxillerat. Sempre li havia interessat l’actualitat, però a segon de carrera sabia que «no treballaria de politòloga». I l’any 2015, quan es va graduar, va viure durant un any a Bilbao, on va reprendre la seva passió per la dramatúrgia i es va apuntar a fer teatre de l’oprimit, una tendència que crea un espai de participació amb el públic per fer front a diversos temes, en relació al context social i polític.
Abans d’endinsar-se en el món radiofònic, l’Alba Segarra va estar immersa nou anys al Raval, amb projectes socials, educatius i comunitaris, sobretot centrats en joves migrants. L’any 2022, va formar part del programa «El llop» de TV3, on es veia tot el procés de producció i representació de l’obra «Terra baixa», d’Àngel Guimerà, per un grup d’actors amateurs.
Durant la gira, els seus companys la van animar a llançar-se a fer monòlegs i es va apuntar a un curs formatiu d’stand-up per a còmics i còmiques el setembre de 2022 i el seu bateig, la primera vegada que va pujar dalt d’un escenari amb públic, va ser el 14 d’abril de 2023. Des d’aquell moment, li van començar a sortir bolos per participar en diversos «open», espectacles a micro obert. Ella prefereix no «escarrassar-se» en saber els motius que la van fer entrar de ple a la roda, però apunta que té clar que van ser més d’un, com ara la seva energia, el fet d’haver de cobrir una quota de gènere paritària i el seu accent lleidatà. «L’accent de pagès em fa ser qui soc», defensa.
Amb tot, ella seguia amb el «cuquet» de la comunicació i va estudiar un curs de Radiofònics, el qual li va permetre fer pràctiques al «Matina Codina» de RAC105. «Vaig veure que era el moment de fer cas a l’oient tòxica de ràdio que soc», apunta. I ara, arran d’una baixa laboral, ha entrat a formar part de l’equip del programa «Els teloners del Versió RAC1», que ofereix l’actualitat d’una forma més entretinguda.
Una de les veus còmiques de l’Empelt
Aquest dissabte a la nit, l’Alba buscarà entretenir, amb consciència política i social. «Vaig a la Selva del Camp amb l’objectiu de no patir un atac de cor al pujar a l’escenari, ja que sempre em poso molt nerviosa, riure de mi mateixa i fer riure la resta», explica entre rialles. «La gràcia de la còmedia és el risc d’agradar o no i l’adrenalina que genera», afegeix.
La lleidatana compartirà espai amb dos monologuistes més, l’Àlex Vila i el Norbert Palazón, en un projecte, l’Empelt, que treballa per descentralitzar la cultura. Preguntada pel fenomen del barcelonacentrisme, l’Alba considera que «des de la política no hi ha un interès general per fomentar la cultura i descentralitzar-la, o el que es fa és insuficient». «Tot el meu respecte i admiració a les associacions, que són les que de forma voluntària i gratuïta reparen els dèficits del govern, de qualsevol color», conclou, tot fent referència a iniciatives com l’Empelt a la Selva del Camp o Lo Memefest a Tàrrega.