Reus es troba immers en el mes del Correllengua, que per tercer any consecutiu des de la seva represa, posa el català al centre gràcies a la implicació de més d’un centenar d’entitats. A pocs dies de la Marxa per la Llengua, l’acte principal que tindrà lloc el 24 d’octubre, parlem amb el portaveu de la iniciativa, Albert Salas.
Quin és el valor actual de la llengua catalana?
Té un valor històric i cultural del qual no en som conscients. La llengua catalana no és minoritària, té milions de parlants, per a molts dels quals és la seva L1 o llengua nativa. Tenim com a patrimoni propi una llengua que ha intentat ser esborrada del mapa i que hagi arribat on ha arribat és impressionant, després de segles i segles de minorització.
Aporta identitat pròpia i una manera diferent de viure i entendre el món. Catalunya no seria el que és ara ni històricament ni culturalment ni econòmicament si no fos perquè té una llengua a banda, que ens configura i vertebra.
En quin punt es troba el català?
La llengua catalana té un estatus legal prou feble: és cooficial en algunes de les regions de l’estat espanyol i no gaudeix d’un estatus legal oficial a la Unió Europea. Malgrat ser sostinguda per un perfil social prou actiu i amb pes, no té la presència suficient per acabar de ser-hi en plena salut i rendiment.
El món està canviant tan de pressa que sembla que no estem sabent adaptar-hi la llengua catalana. Hi ha sociolingüistes que apunten que la societat creix sense la llengua: els territoris de parla catalana augmenten en nombre d’habitants, però no proporcionalment en nombre de parlants.
Fins a quin punt és responsabilitat de les institucions i de la política lingüística?
En l’àmbit polític s’han fet passos endavant amb eines com el Consorci per a la Normalització Lingüística. Però aquest, per exemple, no és capaç d’abastir la demanda d’aprenents. A més, molts alumnes es queden en un nivell bàsic i només arriben al llindar que se’ls demana per obtenir el certificat d’arrelament. Si hi hagués més places, hi hauria molta més gent aprenent.
Quin paper té la gent, els parlants?
No serveix de res que aboquem recursos perquè la gent aprengui de 0 una llengua si en acabat això no té una incidència en l’àmbit social, si la ciutadania no la fa necessària. Hi ha milers de llengües al món i n’hi ha centenars que sobreviuen sense una institució, malgrat que aquest evidentment ajuda.
Hem de canviar d’hàbits: la llengua catalana serà viva si els parlants així ho volen. La societat ha de transmetre el missatge que sense la llengua catalana no es pot viure a Catalunya. Mantenir-se ferm i tenir-la en compte com a llengua prioritària a l’hora de comunicar-se o anar als serveis públics. Per exemple, s’hauria de reforçar l’acollida lingüística dels professionals d’altres indrets del món perquè estigui garantit el dret a ser atès en català.
Perquè prosperi la llengua catalana es necessita que funcionin tres factors: coneixement/aprenentatge, actituds/motivacions i oportunitats d’ús. Si alguna d’aquestes branques falla, es converteix en una llengua morta, estèril, en un llatí de la vida.
Quins són els àmbits on el català conserva més força i en quins espais està perdent presència?
Com més cosmopolita sigui el territori, menys percentatge de parlants de llengua catalana té, i com més jove sigui la franja d’edat, també, i si ens situem en espais d’oci i lleure, passa el mateix. Així doncs, el català acaba evolucionant cap a entorn formal o acadèmic, de cultura i gent gran.
La llengua està perdent presència i ús en espais més informals: això és una ruptura que reforça discursos que relacionen el català amb unes elits. Miris on miris no veus cap estructura 100% sòlida, sinó que veus esquerdes i punts febles per tot arreu, fins i tot, en entorns com l’escola o la cultura popular, que havien estat pilars fonamentals.
A què es deu?
Socialment està perdent valor. Fa uns anys no era així. La immersió lingüística dels anys 80 va ser, en gran part, fruit de les reivindicacions de les famílies que provenien majoritàriament del sud de l’estat espanyol, que reclamaven que els seus fills tinguessin els mateixos drets que els de les famílies catalanes.
Per què va passar això?
Perquè la llengua catalana gaudia d’un prestigi social elevadíssim. Actualment, s’està perdent en una societat que s’està polaritzant moltíssim. Això és una derrota perquè la llengua ha de ser transversal.
L’acte central del Correllengua és la Marxa per la Llengua del dia 24 d’octubre.
És un acte simbòlic, que abandera la reivindicació de la llengua catalana i es basa en els Correllengua que es feien abans i en la Korrika basca. Passem per l’arc i la perifèria de Reus per acabar a la plaça de la Llibertat, on queda una fotografia maquíssima d’entitats i persones de diversa índole amb un missatge comú: «Vull mantenir viu el català».
Hi haurà més edicions del Correllengua?
Suposo i espero que n’hi hagi moltes més. Hem fet el debat de la llengua catalana més viu a la ciutat gràcies al Correllengua, i ho celebrem.
Algun dia deixarà de ser estrictament necessari?
Sempre serà necessari perquè quan baixem la guàrdia és quan passen coses com les que estan passant al sistema educatiu. L’euskera és una llengua que al País Basc guanya parlants i avui en dia això és molt complicat. I és resultat d’anys i anys picant pedra i de ser ferm políticament, i sòlid i encertat socialment.