Ara que arrenca la temporada de festivals de novel·la negra, una aproximació a una de les persones que més en sap a casa nostra. Director de la col·lecció Crims.Cat, que acaba d’arribar al número 100 i autor d’un grapat d’estudis sobre el tema, s’enfronta al qüestionari amb ganes i una pistola fumejant.
Nom i cognoms.
Àlex Martín Escribà.
Data i lloc de naixement.
9 de juny de 1974, a Barcelona.
Com vas arribar al món editorial?
Per la Universitat, per publicar la meua tesi sobre novel·la policíaca.
Quin va ser el teu primer llibre?
La cua de palla: retrat en groc i negre, publicat conjuntament amb Jordi Canal, director de la biblioteca especialitzada en gènere negre ‘La Bòbila’ de l’Hospitalet.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
De les meves investigacions de la tesi.
Va ser complicat publicar-lo?
Sí. Va ser feixuc el procés i cap editorial n’estava massa interessada.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor?
Cap, no en recordo cap moment de felicitat.
On t’agradaria arribar?
On soc segurament. No tinc expectatives de res ara ja.
Creus que podries definir el teu estil literari?
Un estil acadèmic, diríem.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Reescriure moltíssim, és malaltís.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
Música, sempre música. Instrumental, això sí.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
No gaires. He arribat més lluny del que pensava. Vaig ser un nen fracàs durant tot el meu procés d’escolarització. Expectatives zero en el meu cas.
Quants llibres has publicat?
Uns onze llibres.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
Molts. Balzac m’entusiasma.
I algun de contemporani?
Molts també. James Ellroy, per exemple.
El millor avantatge de la teva feina?
Que ningú et trobi a faltar.
El pitjor inconvenient?
Que ningú et trobi a faltar.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
‘El Quixot’. És tot ell extraordinari.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
Cap. Tots m’han provocat patiment.
Quin llibre estàs llegint?
‘El guitarrista de Montreal’, de Miguel Barrero, dedicat a Leonard Cohen i Federico García Lorca
Llegeixes quan estàs escrivint?
Sempre. Llegeixo més que escric.
Recomana un llibre.
Molt difícil. Potser un assaig, ‘Historia de mis calles’, de Francisco González Ledesma
Recomana un llibre teu.
Potser el meu assaig titulat ‘Interrogatoris’, és molt amè, crec.
Quin llibre no escriuries mai?
Tants que no acabaria mai.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
Cap ni un. Els meus llibres són un fracàs absolut.
Quin és l’últim llibre que has publicat?
Doncs un titulat ‘Veinte años y un día’, amb el meu col·lega Javier Sánchez Zapatero, una recopilació d’articles de novel·la negra i policíaca.
Què en destacaries?
És un llibre molt distret per aprendre sobre el gènere negre.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
La millor anècdota que jo tinc és haver conegut a molts escriptors. treballo com a director d’una col·lecció de novel·la policíaca titulada ‘crims.cat’. He tingut el privilegi de poder treballar colze a colze amb grans noms de la literatura catalana i europea.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
No estic escrivint res. A veure si m’inspiro aviat.