Alfredo Gavin podria ser un d’aquells artistes renaixentistes que practiquen amb la mateixa habilitat i fortuna arts tant diverses i exigents com la poesia o la pintura. Sap combinar les dues disciplines amb un estil molt personal que es converteix en un tret característic, fàcilment identificable, el somni de qualsevol artista a l’hora de deixar l’empremta del seu segell íntim.
Nom i cognoms.
Alfredo Gavin Agustí.
Data i lloc de naixement.
Vaig néixer a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) el 20 de febrer de l’any 1957.
Com vas arribar al món editorial?
Vaig arribar al món editorial pel camí d’un llibre col·lectiu, ‘Pasión primera’.
Quin va ser el teu primer llibre?
El meu primer llibre individual va ser ‘Ceremonias de paso’.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
El llibre de poesia es va compondre amb diferents poemes que es van anar decantant amb el temps, com qui no vol la cosa.
Va ser complicat publicar-lo?
No va ser complicat publicar-lo perquè venia recolzat pel col·lectiu de la tertúlia ‘Rotoarco’.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor?
La felicitat del poeta és la de la íntima convicció d’haver escrit un bon poema. I s’ha donat en diferents moments de la meva vida. Ho considero així, per damunt d’haver estat premiat en un concurs.
On t’agradaria arribar?
M’agradaria arribar al coneixement màxim d’un mateix i del món.
Creus que podries definir el teu estil literari?
El meu estil literari, la meva poesia, està plena d’imatges; és simbolista i metafòrica, sempre buscant la màxima lucidesa de la intel·ligència.
Quin és el teu procés d’escriptura?
El meu procés d’escriptura surt d’una forma espontània. Tal vegada em ve un vers a la ment, una idea, una vaga intuïció. Després em disposo a concentrar-me en l’atenció d’endevinar què hi ha al darrere d’aquest primer impuls.
Tens alguna mania o costum especial a l’hora d’escriure?
Una mania o costum especial a l’hora d’escriure és el silenci, perquè la meva poesia neix de l’atenció i la concentració en el poema. Escric sobretot per les nits.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
No tinc cap aspiració de futur. El futur és la mort. Jo conreo el present perenne de la poesia. Ser un perfecte desconegut no em preocupa; fins i tot tinc un cert gust, una certa aspiració de voler ser-ho.
Quants llibres has publicat?
He publicat quinze poemaris, nou en castellà i sis en català.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
Els escriptors clàssics de referència són Pessoa, Machado, César Vallejo i tota la Generació del 27.
I algun de contemporani?
Pel que fa als escriptors contemporanis: Gerard Vergés, Juan Carlos Mestre, Ponç Pons, Perejaume, Ramón García Mateos, Juan López-Carrillo i Eduardo Moga.
El millor avantatge de la teva feina.
Un avantatge és la dedicació a l’obra que dona sentit a la vida.
El pitjor inconvenient.
Un inconvenient és la sensació que la teva obra no interessa a ningú.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
M’hauria agradat escriure el que encara no he escrit. Admiro l’obra de Bob Dylan.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
El llibre que més m’ha agradat escriure ha estat ‘Juanitus magnificus’.
Quin llibre estàs llegint?
Mai llegeixo un sol llibre; sempre n’hi ha un reguitzell que porto com un ramat de lectures. Ara estic llegint ‘El món en suspens’ d’Àlex Susanna, ‘Pan de ángeles’ de Patti Smith, ‘La ola que lee’ de César Aira i ‘Flota com una papallona…’ de Jordi Cervera, entre d’altres.
Recomana un llibre.
Com a llibre recomanaria la lectura de ‘Prosas apátridas’ de Julio Ramón Ribeyro.
Recomana un llibre teu.
Recomanaria la lectura del meu llibre ‘Un país de bacteris’.
Quin llibre no escriuries mai?
No escriuria mai un llibre d’enaltiment ideològic d’un dictador, com lamentablement va fer el meu admirat Neruda amb Stalin.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
El llibre que ha gaudit de més èxit ha estat ‘El somni d’un riu’.
Quin és l’últim llibre que has publicat?
L’últim llibre publicat porta per títol ‘Canciones del timonel’.
Què en destacaries?
És una nova reinterpretació de la poesia tradicional popular.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
Una anècdota de la vida editorial és que soc l’autor de les portades de tots els meus llibres menys un, ‘Un llibre japonès’.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
Ara mateix treballo al voltant de la idea d’anar més lluny; hem d’anar sempre més lluny.