El que va començar com una afició als 12 anys ha acabat convertint-se, gairebé sense premeditació, en el projecte musical d’Alice. La jove artista reusenca va iniciar-se amb classes particulars de cant “per simple afició”, sense cap intenció de dedicar-s’hi més enllà del plaer de cantar. Tot va canviar el 2024, quan va sentir una necessitat inesperada: escriure les seves pròpies cançons. Aquell impuls, que va arribar sense cap planificació, ha estat el motor d’un camí que dos anys després l’ha portat a proclamar-se guanyadora de l’Imagina’t, el concurs celebrat el passat juny a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona. Una trajectòria que, vista en perspectiva, ha anat avançant amb naturalitat, però també amb una força que ella mateixa encara no assimila.
Una necessitat inesperada per crear
Alice explica que el seu vincle amb la música sempre ha estat profund, però mai havia anat més enllà del cant. Durant anys va dedicar-se a perfeccionar la tècnica vocal, fins que el 2024 va sentir “la necessitat d’escriure cançons”. Va ser un procés espontani, que la va portar a compondre les primeres lletres i, amb l’ajuda d’un amic productor, a enregistrar-les. Aquell pas, que no havia buscat, ni tan sols planificat, va obrir-li una porta que no sabia que existia. En poc temps, el que era una afició es va convertir en una forma d’expressió personal i en un projecte creatiu que ha anat creixent a mesura que ella descobria noves maneres de relacionar-se amb la música.
The Weeknd, Arctic Monkeys i Taylor Swift, els miralls d’Alice
A mesura que componia, també anava definint el seu univers musical. Alice descriu la seva proposta com “un pop amb influències rock i una estètica més fosca”, una combinació que reflecteix les seves referències. The Weeknd i Arctic Monkeys han estat claus per entendre el seu so, mentre que Taylor Swift és la figura que més l’ha influït a l’hora d’escriure. Aquest conjunt d’influències ha contribuït a construir una identitat artística que, tot i ser emergent, ja té una personalitat clara: melodies pop, textures més crues i una narrativa emocional que busca connectar amb qui l’escolta.
Sense expectatives, però amb un final inesperat
La participació a l’Imagina’t va arribar de manera tan inesperada com el seu procés creatiu. Alice va descobrir el concurs a través de ‘TikTok’ i s’hi va inscriure sense esperar res. “T’apuntes per apuntar-te, però no creus que et truquin”, recorda. Però la trucada va arribar, i amb ella un repte que no havia imaginat: actuar a la Tarraco Arena Plaça davant centenars de persones. Per a l’artista, «cantar davant de persones conegudes genera més nervis que fer-ho davant d’un públic totalment desconegut«, i per això aquella actuació va ser especialment intensa. Tot i la pressió, el moment va acabar convertint-se en una experiència “ben gratificant», marcada per la presència del seu entorn i per la resposta del públic.
Un dels elements determinants del concurs, precisament, era la capacitat de mobilitzar gent: qui venia més entrades s’alçava amb la victòria. Així de simple en teoria, però així de complex en la realitat. La resposta que va rebre Alice va superar totes les expectatives. No només va omplir la TAP de persones que volien donar-li suport, sinó que alguns amics “fins i tot se sabien les cançons”. Aquella connexió amb el públic, explica, va ser “molt emocionant” i encara li costa assimilar que la seva música hagi generat un vincle tan fort. La victòria, per tant, no va ser només el resultat d’una actuació, sinó també de la capacitat de mobilitzar un ampli grup social que va respondre a la seva proposta.
De concursant a telonera
Guanyar l’Imagina’t li ha obert una nova i única oportunitat: actuar com a telonera en un concert de gran format a la TAP. Alice afronta aquest repte “amb il·lusió i respecte”, però sense voler-se generar grans expectatives. Encara no sap quin artista compartirà cartell amb ella ni com serà exactament l’actuació, però té clar què espera d’aquell dia: “Només vull passar-m’ho bé i gaudir d’aquell moment, que no sé si tornarà”. Per a ella, tornar a pujar a l’escenari de la Tarraco Arena Plaça “ja és un premi”, i destaca que cantar en un espai tan emblemàtic del territori és una fita que la fa sentir profundament satisfeta.
La seva participació al concurs també li ha permès connectar amb altres artistes emergents. Entre ells, Sänta, amb qui ha establert una relació especial i amb qui no descarta col·laborar en el futur. Per a Alice, compartir espai amb altres músics que també estan començant ha estat una oportunitat per descobrir noves propostes i crear vincles dins de l’escena emergent.
Un disc ja gravat i nova música en camí
El triomf coincideix amb un moment de creixement artístic. La cantant acaba de publicar ‘Let Me Free‘, estrenat l’11 d’agost, i té previst continuar compartint música durant els pròxims mesos. Però el projecte va molt més enllà d’un senzill: ja té un àlbum complet gravat i confia a publicar-lo a finals d’aquest any o a principis del vinent. Aquest nou treball representa una etapa de consolidació, un pas endavant que reflecteix tot el que ha anat construint des que va començar a compondre.
També imagina col·laboracions futures. Entre els noms que li agradaria sumar-hi hi ha Judeline o l’italià Damiano David, exmembre del grup musical ‘Måneskin’. Tot i això, el seu objectiu més immediat passa per continuar fent créixer el projecte pas a pas, sense pressa però amb convicció.
De la intuïció a la projecció
Una afició que va començar als 12 anys, unes cançons que van aparèixer quan no les buscava i un concurs al qual es va apuntar sense esperar res han acabat portant Alice a l’escenari de la TAP per partida doble. Ara que té un disc a punt i nova música preparada, s’obre una etapa que ja no depèn de l’atzar, sinó del camí que ella mateixa ha començat a construir.