La fàbrica d’Almendrina, que es podia veure des de la carretera d’Alcolea, ja és història. Ben aviat, l’espai acollirà un supermercat del grup Bon Preu. L’exitosa companyia alimentària amb seu a les Masies de Voltregà (Osona) amplia així la seva notable presència a Reus sota les marques Bon Preu i Esclat, ara amb una inversió de més de 20 MEUR.
És la llei del mercat que obliga a fer-te gran si vols resistir la competència dels grups espanyols, francesos i alemanys, que també tenen bandera a la ciutat. Aquesta màxima no ha estat massa practicada per les empreses del sector estrictament locals, que han acabat passant a altres mans. És el cas d’Almendrina, comprada el 2019 per Torrons Vicens, propietat d’Àngel Velasco, que manté la producció del producte, però ara ho centralitza tot a Agramunt. El peix gran és menja el petit.
Almendrina, primera crema d’ametlles del país, va ser una creació del farmacèutic reusenc Josep Vallverdú el 1932, que la va comercialitzar sota l’impuls dels Laboratoris Klam. Un producte energètic de gran qualitat pensat com a digestiu i substitut de la llet animal que ha acompanyat l’alimentació infantil i adulta de moltes generacions. L’èxit de l’Almendrina va provocar fins i tot el 1942 l’aparició de competència sota la marca Alimentina, obra del també farmacèutic reusenc Pau Ornosa a través dels laboratoris del mateix nom. L’emprenedoria local d’aquella època demostrava ambició i bona musculatura. El periodista Joan Antoni Domènech en fa un repàs a l’article «Antonio Aluja Pons, creador de grans marques d’alimentació», publicat al digital Reus Empresa.
Almendrina va passar a mans lleidatanes el 2019, pràcticament el mateix any que Virgínias, vaixell insígnia de la reusenca Indústries Rodríguez, era comprada per l’empresari Àngel Jubete, també d’Agramunt, on construïa El Taller de Virgínies per mantenir la producció de galetes i torrons. La Terra Ferma ha sabut mantenir una capitalitat indiscutida en el sector agroalimentari. Dues marques locals històriques, Almendrina i Virgínias, que tenen una segona vida a Agramunt, curiosament, sota la batuta de dos Àngels. És una mena de canvi de cicle que apunta la fragilitat o un cert desinterès empresarial reusenc en aquest ram. I paradoxes de la vida, Reus s’ha convertit en el cap i el cor del Grup Borges, nascut el 1896 a Tàrrega i que a partir de 1957 s’ha internacionalitzat des de la capital del Baix Camp amb vendes a més de 100 països. Una empresa familiar que ha professionalitzat la direcció demostrant que els projectes van més enllà del terme municipal que els acull si les idees i les accions són ambicioses i van sincronitzades.
Les oscil·lacions del sector alimentari amb seu a Reus són una mostra de la necessitat de planificar el futur econòmic de la ciutat i fer-ho a partir de la col·laboració i complicitat publicoprivada. En aquest sentit, el març de 2025, ja fa més d’un any, l’Ajuntament va presentar l’Estratègia de Projecció Exterior per millorar la posició internacional i captar inversions i també turistes, un projecte liderat per l’Agència de Promoció de Ciutat Reus Promoció, que encapçala la republicana Noemí Llauradó. Desconec els resultats aconseguits fins ara, però està clar que pot ser un bon instrument de treball, no només per atreure projectes i recursos de fora, sinó també per estimular els que tenim a casa per abordar reptes de diversificació de l’economia local en un món irreversiblement globalitzat. I tots els sectors, el comercial també, permeten noves mirades si, mantenint els peus a terra, es projecta el cap al món.
Probablement, el gran repte de Reus, una ciutat que ja ha superat la frontera dels cent mil habitants, és treballar col·laborativament per saber què vol i què pot ser quan sigui gran. Substituir la inèrcia per la planificació i el conformisme per la gosadia. Els grans avenços socioeconòmics de Reus s’han produït justament quan l’atreviment i el somni han marcat el rumb. Va passar amb Almendrina i Virgínias. Només cal aprendre dels encerts i dels errors i entomar que som al segle XXI amb les transformacions de la forma de vida que el canvi de dígit ha comportat. La capacitat d’adaptació és imprescindible en tots els camps, també en l’econòmic. La història de Reus és un gran manual de supervivència que s’ha d’anar rellegint per no endormiscar-se en els coixins del passat gloriós. El futur és ara.