Dos municipis veïns de Reus i dos més de Tarragona són els que tenen la renda mitjana més alta de tot el Camp. Aquesta és la conclusió que es pot extreure de les dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), referents al 2020.
Aquestes dades són especialment valuoses perquè marquen la influència de la Covid-19, que va afectar especialment el sector turístic i va portar múltiples persones a canviar la seva residència de manera temporal. A la demarcació de Tarragona, doncs, l'estadística indica que continuen al capdavant del llistat els pobles d'Almoster (32.252 euros), Castellvell del Camp (30.700), Altafulla (30.007) i els Pallaresos (28.521). A Reus, la renda mitjana l'any 2020 se situava en els 21.584 euros.
Lluny encara però d'Agullana (Alt Empordà), on la renda mitjana és de 44.216 euros, i de Sant Cugat del Vallès, de 43.211. També superen el llindar dels 40.000 euros Matadepera (Vallès Occidental), amb 43.195; Sant Just Desvern (Baix Llobregat), amb 42.407; i Fontanilles (Baix Empordà), amb 40.962.
Per contra, les Terres de l'Ebre continuen sent una de les zones amb un nivell econòmic més baix i també destaca el Priorat, de tornada al Camp. Concretament, la Bisbal de Falset (10.810 euros) és a la cua dels municipis tarragonins. I és que, de fet, el Priorat va ser al 2020 un dels indrets on anualment més va decréixer l'economia mitjana dels municipis. Poboleda, el Masroig, la Figuera, Colldejou, Porrera, la Morera de Montsant o Margalef, entre d'altres, van ser alguns dels llocs on més va baixar la demarcació. El mateix va succeir a Pontils, Aiguamúrcia, Querol i el Montmell, mentre que a la costa la major afectació es va produir a Salou.
Les dades es poden consultar totes al següent mapa interactiu. Les dades concretes apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi o comarca.
La renda mitjana als municipis i comarques de Catalunya
Els territoris en verd se situen per sobre de la mitjana nacional (24.568 euros), mentre que aquells en vermell s'hi troben per sota.
[intext1]
Tal com es pot comprovar, la comarca amb la renda mitjana més alta és el Barcelonès, amb 26.925 euros anuals, mentre que les altres que se situen per sobre mitjana catalana (de 24.568 euros) són el Garraf (26.233 euros), el Vallès Occidental (25.794 euros), el Baix Llobregat (25.444 euros), el Maresme (24.962 euros) i el Gironès (24.578 euros). Tota la resta, en canvi, s'hi situen per sobre. Especialment la Terra Alta (14.394 euros), però també el Montsià (17.020 euros), les Garrigues (17.165 euros) i el Priorat (17.806 euros).
Es tracta de dades difoses per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de la informació de l'Agència Tributària espanyola. De fet, aquesta ja havia publicat a principis d'octubre xifres amb els municipis més rics del 2020, si bé llavors s'hi excloïen aquells pobles de menys de 1.000 habitants. I precisament són la majoria: 486 dels 947 municipis del país se situen per sota d'aquest llindar. El mapa, per tant, era força incomplet fins aquest dijous. Pel Berguedà, però, no ha ofert dades, com tampoc pel poble de Fígols (en aquest cas, per la baixa quantitat de declaracions registrades).
[intext2]
Segons aquestes dades, hi ha dos municipis fins i tot per sota dels 10.000, al Pallars Jussà. Es tracta de Sant Esteve de la Sarga, amb 6.975 euros, i Abella de la Conca, amb 9.906. Cal tenir en compte, però, que les dades dels pobles petits poden estar esbiaixades per ingressos o remuneracions puntuals milionàries d'un sol habitant. Convé igualment valorar com pertoca el que és una renda mitjana, la qual no pressuposa que tots els veïns del municipi hi tinguin rendes similars, ja que aquesta pot amagar grans desigualtats internes.
Ara bé, què entén exactament aquesta estadística per renda mitjana? L'Idescat es fixa en concret en les dades de les declaracions de l'IRPF i, més precisament, en la base imposable general. Aquesta representa l'import obtingut pels contribuents de l'impost com a salari i altres rendiments del treball, del capital immobiliari i mobiliari (propietat intel·lectual, lloguers…), dels rendiments empresarials i professionals i de variacions patrimonials. Ara bé, no incorpora altres guanys provinents d'inversions en accions o determinats ingressos com indemnitzacions per acomiadament, beques o prestacions per maternitat i paternitat. Així mateix, no tothom està obligat a fer la declaració de la renda, així que aquesta estadística no avalua la riquesa global de tots els veïns.
[intext3]
L'impacte de la Covid a la renda
Més enllà de les xifres absoluts, val la pena també analitzar com va evolucionar la renda el 2020. És un bon termòmetre per calibrar quins territoris van patir més l'impacte del primer any de pandèmia. I quines són les conclusions? En l'àmbit català, la renda mitjana va caure de 24.984 a 24.568 euros i ho va fer, a més, de forma molt generalitzada.
La població de 29 de les 41 comarques amb dades van veure els ingressos reduïts, especialment a la Cerdanya (-4,6%), la Segarra (-4,3%) i l'Aran (-4%), mentre van augmentar a les Garrigues (+2,5%), la Noguera i l'Alta Ribagorça (+2,4%). Pel que fa als municipis, la renda mitjana va caure a 553 dels 946 amb dades, sobretot a Arres (Ararn), un 36,9%, i Gurb (Osona), un 36,3%, tot i que va créixer un 28,4% al Febró (Baix Camp) i un 26,5% al Cogul (Garrigues). Aquests casos amb tanta variació, però, probablement responen als biaixos causats per un o pocs veïns.
Quins municipis i comarques van augmentar i reduir renda el 2020?
Els territoris en verd són aquells on la base imposable general mitjana va créixer respecte el 2019, mentre que, en aquells en vermell, aquesta va disminuir
Fins a quin punt va ser dramàtica aquesta reducció tan generalitzada de la renda? Convé agafar perspectiva per valorar-ho. Una bona manera és analitzar l'evolució de la base imposable general des del 2000, per observar quants anys es va retrocedir pel que fa als ingressos de les famílies al següent gràfic. Aquest també permet visualitzar si el descens ha estat més accentuat que al conjunt del país, incloent com a territori seleccionat al següent gràfic "Mitjana Catalunya", a més de qualsevol municipi. El màxim permès a comparar en són deu. Aquesta perspectiva permet observar igualment l'impacte que va tenir la crisi econòmica entre 2008 i 2014 i com, des de llavors, la recuperació havia estat generalment a un ritme més lent que la millora que es vivia abans d'aquell període, fins al nou xoc del 2020.
Com ha evolucionat la renda mitjana dels municipis catalans des del 2000?
Selecciona un màxim de deu municipis per comparar-los entre si