Amb la idea que unes altres festes dels anys vuitanta són possibles, un grup d’apassionats per la música vam decidir muntar-ne una amb el nom d'»Els 80 a glops» que presentés un perfil musical diferent del que normalment hi ha en aquests revivals. Per entendre’ns, que no estigués centrada en la música disco i que s’hi pogués escoltar o ballar cançons d’Ultratruita, Zombies, Talking Heads o New Order, entre molts altres grups i intèrprets interessants de l’època, fossin d’on fossin. Enguany, «Els 80 a glops» arriba a la quarta edició. El dimecres 20 de setembre, a partir de dos quarts de 7 de la tarda i fins a la mitjanit, es torna a celebrar a la plaça de les Peixateries Velles de Reus. Ja us avanço que hi haurà novetats.
Organitzada per LANOVA Ràdio de Reus, Reusdigital.cat i el restaurant Rosa dels Vents, la festa «Els 80 a glops» també vol tenir un record per a una època, els anys vuitanta, identificada per la seva àmplia creativitat i agitació en la cultura i el lleure. De fet, sovint, les dues coses anaves juntes. I per què no? Especialment, un record per a locals d’oci del nostre territori que enyorem per la bona música que oferien, com ara Hilarios, La Minifalda Atómica i Dadà, entre d’altres. I crec que ens entenem amb això de «bona música», oi?
No recordo si Pulp va sonar en alguna de les tres edicions anteriors d'»Els 80 a glops», però em consta que aquest any sí que estarà present en alguna selecció. Aprofito per avançar-vos-en una cançó i recomanar-vos-els aquest cap de setmana. Van sorgir a finals dels anys setanta a Sheffield (Anglaterra), amb el carismàtic Jarvis Cocker al capdavant, un personatge influït per David Bowie, Roxy Music i Scott Walker. No obstant, no van començar a triomfar fins als anys noranta, amb la publicació dels seus discos His ‘n’ Hers (1994) i Different Class (1995), acompanyats de l’eclosió del moviment britpop, del qual van formar part. Fins llavors, tres discos publicats amb resultats discrets, un recorregut a la recerca d’una identitat en el so i molts canvis en la formació.
El 1997, sense Russell Senior, Pulp entra en un nou període més reflexiu. Publiquen This Is Hardcore (1998), amb un perfil més fosc i introspectiu que els treballs anteriors i en un moment en què el britpop ja anava a la baixa. El 2001 treuen We Love Life i un any després, el recopilatori Hits, amb el qual s’acomiaden. A partir de llavors, Jarvis Cocker comença la seva trajectòria en solitari i col·labora amb altres artistes. Els anys 2012 i 2023, els seguidors de Pulp van rebre la bona notícia que tornaven als escenaris.
Bon cap de setmana!