Després de quasi quinze anys, Rosa Montero ha decidit tancar la nissaga Bruna Husky amb ‘Animales difíciles’, la quarta i última novel·la que ens acosta a les aventures i a les reflexions d’aquesta replicant de combat que s’ha convertit en un personatge icònic (i quasi que gosaria a dir íntim) de la seva producció. ‘Lágrimas en la lluvia’ (2011), ‘El peso del corazón’, (2015) i ‘Los tiempos del odio’ (2018) i ara ‘Animales difíciles’ construeixen una sèrie difícil d’igualar per tot el que exposa i tot el que representa.
Sota l’embolcall extern i obvi d’una distòpia futurista, Husky es mostra com un personatge complex, amb contradiccions, amb desitjos, amb pors, amb una sensibilitat que pot passar d’un extrem a l’altre de l’espectre emocional, mostrant una gran varietat de registres i una riquesa interior que porta sempre al lector a aturar-se, a reflexionar i a descobrir picades d’ullet constants, crítiques socials i una arquitectura complicada, treballada i gens banal que Montero construeix amb una perfecció, un rigor i un detall francament envejables.
La part, diguem-ne d’escenari general és Madrid, un punt dels Estats Units de la Terra i la primera història arrenca l’any 2109. És un Madrid caòtic, fosc, devastat, perillós inhòspit i amenaçador on, entre altres coses, s’ha de pagar per l’aire que es respira. La protagonista és Bruna Husky, una meravella de la tècnica, una replicant de combat amb unes capacitats insòlites i poc comuns però amb un condicionant original que la mortifica, una data de caducitat, la mort tecnològica marcada a data fixa , el temut TTT (tumor tecno total). Els reps neixen amb 25 anys després d’un període d’incubació i moren sense remei als 35.
Personalment, haig de dir que em sap greu que Rosa Montero hagi decidit tancar la sèrie. Bruna Husky és un personatge magnètic, un animal de bellesa poderosa, amb un cos perfecte, amb un tatuatge en forma de línia que li recorre tot el cos i amb un caràcter dur que, de tant en tant i quasi en secret, es deixa arrossegar puntualment per la tendresa. Husky és el personatge més polièdric i atractiu que hagi creat mai Rosa Montero i l’ha envoltat d’uns secundaris que no fan altra cosa que complementar-la i que contribueixen a que totes les històries siguin profundes, magnètiques, amb mil derivades i una infinitats de moments per a reflexionar. Sense voluntat de fer spoiler, quan es va traspassar al cos d’una replicant de càlcul per salvar la vida abans del TTT, perdent aquella capacitat de seducció carnal i felina que, estic quasi segur va portar a molts lectors a enamorar-nos en secret d’ella, va conservar intacta la complexitat del seu cervell, dels seus sentiments, dels seus neguits, agreujats fins i tot per la nova condició i exposant de manera contundent la por o el respecte per la mort, per la vellesa les sucessives fragilitats del cos.
A banda de la sublim capacitat de fascinació d’aquesta detectiu rep, la sèrie Bruna Husky va molt més enllà de l’entreteniment, del que podrien ser novel·les de ciència ficció sense més recorregut ni transcendència. Rosa Montero, ho ha demostrat amb escreix, és una periodista veterana i ha aprofitat com mai abans aquesta sèrie per plantejar tot un seguit de problemàtiques, algunes de les que preocupen a l’escriptora com l’amor als animals o les diferències insalvables entre el primer i el tercer món, però també n’hi ha d’altres que ha anat investigant a consciència i amb profunditat i que poden tenir molt a veure amb el futur i, en molts casos amb el present més concret com els límits de les intel·ligències artificials i la seva relació amb disciplines fonamentals com ètica, filosofia, medicina o política i d’altres, el paper dels robots, la dominació per la via del control tecnològic, el paper de les megaempreses mundials i, en definitiva, un seguit de problemàtiques que veiem cada dia als informatius i que Rosa Montero trasllada a la vora de l’abisme, aconseguint que rere les lectures emocionants de les aventures de Bruna Husky hi hagi també possibilitats molt més que reals de reflexió, d’exercitar el pensament crític, de plantejar-se la força i la repercussió de certes ideologies o de determinades maneres de fer i d’actuar, de pensar que la realitat actual que ja ens commociona es por arribar a complicar fins a extrems insospitats. I enmig de totes les incerteses que planteja la nissaga només hi ha una veritat absoluta, a partir d’ara enyorarem amb força la Bruna Husky.