Va ser l’any 2004 quan, per primera vegada, una exposició organitzada per l’Institut Cervantes a Bremen va presentar aquí a Alemanya obres de l’artista i arquitecte català Antoni Gaudí. Copio en aquest escrit precisament el títol d’aquella exposició aprofitant els preparatius que des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’estan duent a terme amb motiu de la commemoració de l’Any Gaudí el 2026, en record de la seva mort el 10 de juny de 1926. Com és sabut, la commemoració del centenari de la seva mort començarà el 8 de novembre amb un acte a Riudoms i Reus, dues localitats tarragonines vinculades a la infància de l’arquitecte, i d’on, amb certesa biogràfica, provenen les primeres impressions místiques que havien de cristal·litzar, en darrera instància vital, en els plànols i les primeres pedres de la seva obra cimera: la Sagrada Família de Barcelona.
L’infortuni urbà que va posar fi a la seva vida no ha impedit des de llavors que la seva inspiració sobre les dimensions dels espais, expressades conjuntament amb elements de la natura, hagi servit i serveixi encara de referència a altres artistes i arquitectes, fins i tot a Alemanya.
L’exposició de Bremen va intentar presentar al públic alemany allò que qui fou coetani de Gaudí durant un temps, l’artista i arquitecte bremenc Bernhard Hoetger (1874-1949), va qualificar d’una obra “caòtica i resplendent, prosaica i sublim, sensual i mística, moderna i medieval”. L’exposició, que en alemany portava per títol ‘Gaudí. Lyrik des Raums’, va tenir lloc al Museu Paula Modersohn-Becker de Bremen de setembre a desembre de 2004; va ser una retrospectiva sobre l’obra de Gaudí i va comptar amb esbossos, dibuixos, portes, poms, cadires i models de guix, entre altres artefactes del taller de l’arquitecte.
Alemanya no té edificis projectats o construïts sota la direcció de Gaudí, però Bernhard Hoetger va tenir l’oportunitat de conèixer el seu col·lega arquitecte català i es va inspirar en la seva obra a l’hora de realitzar les seves escultures. És força curiós, però, que tots dos patissin destins tràgics: en el cas d’Antoni Gaudí, un tramvia va posar fi a un geni indiscutible, innovador en l’art de l’arquitectura; Bernhard Hoetger, per la seva banda, va acabar la seva vida a l’exili, a Suïssa, després que el règim nazi qualifiqués la seva obra com a art degenerat.
Però, encara que a Alemanya no existeixin obres concretes de Gaudí, sí que hi ha una certa competència pel que fa a les altures. Mirant-ho amb certa admiració, podrem descobrir que, l’any 2026, coincidint amb la commemoració de l’Any Gaudí, un cop es culminin les obres de la torre més alta de la Sagrada Família, la Torre de Jesucrist, l’església luterana d’Ulm, situada a l’estat federal alemany de Baden-Württemberg, deixarà de ser l’església més alta del món, un fet del qual se senten molt orgullosos els seus fidels avui dia, amb la seva agulla de 161,53 metres d’alçada. El punt més elevat del temple barceloní assolirà, un cop completada la torre central l’any vinent, els 172,50 metres, convertint-se així en l’església cristiana més alta, almenys, d’Europa.
Ricardo Mor Solá és cònsol general d’Espanya a Stuttgart.