Era inevitable. El creixement del Reus FC Reddis des de 2a catalana fins a 2a RFEF en tan sols cinc anys ha tornat a posar la ciutat al mapa futbolístic. De protagonistes i factors n’hi ha molts, però el lideratge de Marc Carrasco n’és la principal. El seu comiat per fitxar pel Reial Madrid C crec que és un gran indicador del seu creixement com a tècnic: dels primers partits davant el Catllar a lluitar per l’ascens a la 1a RFEF amb l’Ourense, sense oblidar les eliminatòries de Copa del Rei davant l’Europa i la Reial Societat.
No ha estat un camí senzill pel tècnic reusenc, que sovint ha hagut d’entomar més responsabilitats de les que pertoquen al seu paper com a entrenador. La rapidesa en la progressió esportiva sovint no s’ha pogut igualar com a club, encara que la seva estima per Reus l’ha ajudat a sobreposar-se en situacions incòmodes entre la directiva, aficionats i el vestuari. Perquè si alguna cosa ha identificat la seva etapa al capdavant del Reus FC Reddis ha estat la passió. Un amor que ha sabut encomanar a uns espectadors que s’han fet seu el projecte, com també tots els futbolistes que han arribat, la majoria d’ells amb passat roig-i-negre.
Recordo visitar alguns dels seus entrenaments, on vaig veure ràpidament que la seva filosofia anava molt més enllà de les cames: les llargues xerrades i explicacions als seus futbolistes van responsabilitzar-los i fer-los anar a mort amb la seva idea. Aquest ha estat el seu gran puntal. D’un projecte que naixia amb la incertesa, ell ha estat l’encarregat de convertir-lo en realitat.
L’oferta que ha rebut per part del Reial Madrid C és, correlativament, un reconeixement a tot aquest esforç. Que l’equip més gran del món et vingui a buscar per la teva feina és una medalla que ningú li podrà treure. Des de la capital han dedicat molt de temps a estudiar el Reus FC Reddis fins a tenir clar que necessitaven a Carrasco per al seu projecte. El decorat que es trobarà l’entrenador roig-i-negre estarà als antípodes: de monopolitzar tot el club a tenir especialistes per absolutament tot, d’entrenar a la tarda perquè els futbolistes treballen a dirigir estrelles emergents que tenen contractes faraònics i grans marques al darrere.
En el seu vídeo de comiat, Carrasco ha finalitzat amb la frase «fins a morir», en el que ha estat un dels mantres de la seva etapa, acompanyat del «lluitar com germans». Li dol marxar, és clar, però hi ha trens que només passen una vegada a la vida.
Ara s’obre una nova etapa, l’any I dC (després de Carrasco). La direcció esportiva, amb Albert Viñas i Ferran Asensio al capdavant, han apostat per Edu Albacar per ocupar la banqueta reusenca. El repte és gran, la metodologia per apropar-se al projecte del nascut a Sant Jaume d’enveja serà clau per als èxits reusencs. El seu assentament ha de passar per entendre al vol la ciutat, el club i allò que s’espera d’ell. Que sigui un líder.
Un altre dels punts clau serà la sinergia amb la vella guàrdia, construir a partir de tots aquells jugadors que es vulguin quedar, i continuar contagiant d’aquest esperit i manera d’entendre el futbol a la ciutat.
Aleix Pérez és cap d’Esports de Reusdigital.cat.