Comencem l’ascensió al pàrquing de Priònia a les 5 del matí a 1.000 metres d’alçada. No hi ha ningú, és negra nit i fa fred, però per sort no plou.
Poc a poc anem guanyant alçada per un camí ben senyalitzat i en bon estat que ens ha de portar al refugi Agapitos, que assolim després de 2 hores i 20 minuts.
Un cop al refugi fem parada per esmorzar i hidratar. El dia ha obert i contràriament al què ens deia la previsió veiem, no plou i veiem cel blau i els primers raigs de sol.
Deixem el refugi enrere i comença la segona part de l’ascensió per un camí amb fort pendent en ziga-zaga fins a cota 2.400.
La part final és una llarga diagonal de 400 metres de desnivell que sembla que no acaba mai i que ens porta al primer dels tres pics del Mont Olimp: l’Skala (2.877 metres). El cardio treballa de valent i trobem les primeres neus. Coronem el primer cim que ens permet veure els altres dos, el Myticas (2.917) i l’Skolios (2.911).
Des del cim les vistes són de postal. De la part sud ens vé una nuvolada xulíssima que va jugant a amagar les muntanyes.
Decidim atacar un segon cim, l’Skolios que tenim a poc més d’un quilòmetre resseguint la carena nevada i terreny inclinat. Hem d’anar en compte de no relliscar perquè caminem traçant una diagonal nevada. Al cap d’una estona coronem l’Skolios. Hem de descartar el Myticas perquè ens caldria fer una grimpada per la roca coberta de gel i no és aconsellable. Ens donem per satisfets coronant dos dels tres cims del Mont Olimp, el punt més alt de Grècia i muntanya mítica del temple de Zeus.
Emprenem la baixada amb els núvols cada cop més amunt, que a mitja baixada ja ens han cobert totes les vistes i ens toca caminar dins la boira.
Cap a les 4 de la tarda arribem al pàrquing de Priònia de nou després de 17’4 km, i 3.800 metres de desnnivell acumulat. Cansats però contents d’haver fet la ruta sense incidències i amb bon temps, i amb dos dels tres cims de l’Olimp a la butxaca. Recordarè per sempre les vistes del cim.