Hi ha vegades en què el context ajuda a explicar una realitat futbolística. Els clubs, independentment de l’esport, no són aliens a tot el que passa al seu voltant, ja que també els defineixen les persones que en formen part i s’hi senten vinculades. Un d’aquests casos és el del pròxim rival del Reus FC Reddis a la Copa del Rei. Aquest dimecres, a dos quarts de 9 del vespre, l’Estadi Municipal no rebrà només el Barakaldo Club de Fútbol, sinó també un club amb un marcat caràcter obrer i una història amb certs paral·lelismes amb la reusenca, encara que amb un desenllaç diferent.
Per conèixer una mica més el rival, a Reusdigital.cat hem conversat amb Peru Olazabal, periodista d’El Correo i un dels professionals que segueix setmana rere setmana l’actualitat de l’equip basc.
Una història forjada al marge esquerre de la ria
Per entendre la identitat del Barakaldo cal fer una ullada a la seva història. Els primers registres d’activitat futbolística al municipi daten del 1915, tot i que el club no es va federar fins al 1917. Actualment, Barakaldo té una població similar a la de Reus, d’uns 100.000 habitants, i els socis del club mantenen un fort sentiment de pertinença, segons apunta Olazabal. «El club compta amb uns 3.000 socis, i d’aquests uns 1.500 se senten únicament del Barakaldo», explica. Són unes xifres destacables, especialment per la proximitat amb Bilbao, en una zona on, segons el periodista, «l’Athletic s’ho menja tot». Aquest context ha condicionat la trajectòria del Barakaldo i d’altres equips de l’entorn, que han tingut dificultats per arribar a Primera Divisió, en part per la capacitat de l’Athletic de captar talent local.
La ubicació geogràfica també ha estat determinant en la construcció de la identitat del club. Biscaia és un territori marcat històricament per la ria, que ha contribuït a diferenciar socialment i econòmicament els municipis dels dos marges. La riba dreta, amb localitats com Getxo, ha concentrat tradicionalment sectors més benestants de la població. Entre els factors que han contribuït a aquesta diferenciació hi ha les condicions geogràfiques i l’exposició solar, que han influït en el desenvolupament urbanístic i el valor dels habitatges.
En canvi, la riba esquerra s’ha caracteritzat per una forta tradició industrial i obrera. «Molta gent obrera va venir a treballar a la mineria o a l’obra», explica Olazabal, que recorda l’arribada de població procedent de Galícia i Extremadura. Juntament amb municipis com Portugalete o Santurtzi, Barakaldo és un dels principals referents d’aquest entorn. «La gent té un marcat caràcter industrial, obrer», ressalta el periodista. «I això també es transmet al futbol: es premien molt la intensitat i el treball, i l’esforç és innegociable».
Aquest vincle amb el passat industrial també es reflecteix en els colors de l’equipació del Barakaldo: el negre evoca el carbó i el fum de les xemeneies, mentre que el groc simbolitza el metall incandescent de l’activitat siderúrgica que ha marcat la història del municipi.
Un històric de Segona Divisió que mai ha jugat a Primera
Tot i que actualment el Barakaldo milita a Primera Federació, la seva extensa trajectòria l’ha portat a viure etapes de tota mena. Una de les més destacades és la dels 31 anys que ha competit a Segona Divisió. Malgrat aquesta llarga presència a la categoria de plata, l’equip basc mai no ha aconseguit ascendir a Primera. També ocupa un lloc destacat en la classificació històrica de Segona B, en què figura com l’equip amb més punts, amb un total de 1.884 en 36 temporades. «El Barakaldo sempre ha estat allà», comenta Olazabal, amb «l’anhel de tornar a Segona», una categoria en què no competeix des del 1981.
En la seva història recent, el Barakaldo ha hagut d’afrontar una situació amb paral·lelismes amb la que va viure el CF Reus abans de la seva desaparició. Segons explica Olazabal, l’any 2019 es va fer públic un important deute del club amb la Seguretat Social que va posar en perill la continuïtat de l’entitat. La imposició d’una sanció d’1,2 milions d’euros als dirigents per manca de col·laboració amb l’organisme públic va agreujar la situació econòmica i va acabar desembocant en un concurs de creditors.
En aquest cas, però, un grup d’empresaris de Biscaia va intervenir per fer front al deute i salvar el club. «Van entrar fort, apostant per Joseba Núñez en la direcció esportiva i Imanol de la Sota com a entrenador», explica el periodista. Els problemes econòmics, sumats a la reestructuració de les categories, van portar l’equip fins a Tercera Federació. «És la pàgina més negra del club», recorda Olazabal, que destaca la recuperació posterior fins a Primera Federació, amb futbolistes com Pablo Santiago i Maroan Sannadi com a referents.
La temporada passada, el Barakaldo es va quedar a les portes del play-off d’ascens per la diferència de gols. Enguany, la renovació de la plantilla ha condicionat un inici de curs irregular, tot i que l’objectiu continua sent repetir els bons resultats de la temporada anterior.
La Lliga, per davant de la Copa
Pel que fa a les aspiracions a la competició del KO, Olazabal considera que la Copa del Rei no és una de les prioritats del Barakaldo aquesta temporada. «En una Primera RFEF on cada punt és molt complicat, el Barakaldo prioritzarà la Lliga», explica. A més, l’eliminatòria comporta un dels desplaçaments més llargs possibles per a l’equip basc, fet que podria reduir la presència d’aficionats visitants a l’Estadi Municipal respecte d’altres partits de la temporada passada.
El triomf d’una idea
De cara al partit d’aquest dimecres, Olazabal descriu el Barakaldo com un equip «bastant coral», que aposta per un futbol directe i intens. Un dels principals artífexs d’aquesta identitat és el seu entrenador, Imanol de la Sota, que després de cinc anys al capdavant de l’equip ha aconseguit consolidar una manera de jugar reconeixible.
El periodista d’El Correo considera que el valor del conjunt està per damunt de les individualitats i que actualment no hi ha cap futbolista que destaqui clarament com a candidat a jugar a Segona Divisió. Per il·lustrar el pes de l’entrenador dins del club, recorre a una imatge prou significativa: «Si tots els espectadors portessin samarretes al camp, les que més veuries serien amb el nom del tècnic».
El Barakaldo arriba a la cita d’aquest dimecres en la quinzena posició del grup 1 de Primera Federació, amb un balanç de dues victòries, quatre empats i tres derrotes. Més enllà del resultat i dels futbolistes que saltin a la gespa, l’equip basc defensarà una història i una identitat que van molt més enllà del terreny de joc.