‘Amazon prime’ acaba d’incorporar al seu catàleg ‘Gretel y Hansel’, nova (i innecessària) aproximació al conte dels germans Grimm. Potser per accentuar la voluntat de desmuntar l’original literari i les anteriors versions cinematogràfiques, s’ha optat per rebatejar la pel·lícula per fer prevaldre la germana protagonista. A l’hora de la veritat, però, no es detecten aportacions creatives a destacar en un film estèticament impecable, sí, però buit en el seu fons. Dirigeix Oz Perkins, format en el gènere del terror amb títols com la irregular ‘La enviada del mal’ (2015) o ‘Soy la bonita criatura que vive en esta casa’ (rodada per a ‘Netflix’ el 2016).
Relectura estètica
Cal subratllar, això sí, el talent de Perkins a l’hora d’il·lustrar el malson dels germans Gretel i Hansel, l’ús de la llum (i, en especial, dels colors) i un ritme narratiu pausat, favorable per teixir cert clima opressiu. No obstant això, el conjunt acaba per tenir un final precipitat. Amb tot, s’ha d’aplaudir la voluntat de crear noves sensacions a través d’una relectura estilística més propera al suspens que no pas al terror, i que per moments apunta cap al teatre d’ombres. És estranya i fascinant a estones, sí, però acaba per oferir una (nova) lectura conservadora de la dona conscient del seu poder.
En aquest sentit, ‘Gretel y Hansel’ hauria pogut centrar-se en l’aprenentatge, en la relació entre la bruixa i la seva inesperada alumna, en la descoberta d’una mateixa i en l’essència de la feminitat. Per desgràcia, la història que se’ns presenta aposta per assenyalar que tot allò dolent que pugui fer una fèmina l’abocarà a la follia. Per ser justos, malgrat tot, en aquest punt s’obre la possibilitat de decidir el propi futur, tot triant entre llum o foscor. És, segurament, l’encert figurat més lloable del conjunt.
Més enllà de les virtuts tècniques i estètiques de ‘Gretel y Hansel’, és igualment a tenir en compte la presència de l’estimulant Sophia Lillis (vista a ‘It’ i a ‘Esta mierda me supera’), a la qual s’ha de reivindicar com un valor de talent i futur. L’eficàcia del film, en resum, té l’arrel en la seva plasticitat, més que no pas en el seu missatge. Una oportunitat perduda, tot i el seus atractius.