La continuïtat de Canal Reus Televisió és una qüestió empresarial, técnico-legal, però també política. Ara la pilota és a les teulades del consell d’administració d’Iniciatives de Televisió i del govern municipal i de tots els partits que en formen part. Caldrà que apliquin grans dosi de diàleg i de diplomàcia, perquè l’eventual desaparició de la televisió local seria una pèrdua majúscula per una ciutat que no va precisament sobrada de mitjans propis. Ja en parlava el desembre del 2024 en aquest digital, en l’article Canal Reus com a símptome.
També és una anomalia mediàtica que Reus no tingui una emisora de ràdio pròpia i que tot l’esforç per mantenir viva la flama radiofònica recaigui sobre les espatlles de Lanova Ràdio de Reus, que fa anys que es va veure forçada a emetre només per internet com a conseqüència de maniobres fosques de pressió de determinats mitjans privats sobre diferents responsables polítics locals que algun dia caldria aclarir. Unes maniobres similars a les que durant molt de temps han impedit tenir una emissora municipal a la ciutat per contrarestar el desert privat.
Canal Reus acredita una trajectòria de 28 anys de servei públic impulsat per una empresa privada gràcies a la fórmula de l’acord, i aquest hauria de ser el punt de partida pel pacte de futur entre empresa i Ajuntament que equilibri les peticions d’uns amb les capacitats econòmiques dels altres.
La televisió local actual s’ha convertit en un agent de foment de la cultura, la llengua, la cohesió social i el sentiment de pertinença a la ciutat, que no es pot tractar com si fos un proveïdor de cadires, taules o sacs de ciment. El servei d’informació que presta a la comunitat és d’alta sensibilitat i els polítics han d’afinar la seva estratègia per posar imaginació i voluntat política allí on la burocràcia posa pegues, restriccions o impediments.
La xarxa d’empreses públiques municipals demostra que sempre es pot trobar una fórmula legal per donar un bon servei a la ciutadania. Allò que es va aconseguir el 1998 per dotar la ciutat d’una televisió local es pot reformular per adaptar-ho als nous temps, però tenint clar el que ens hi juguem els reusencs i les reusenques.
La ciutat continuaria bategant sense Canal Reus Televisió? La ciutat continuaria bategant sense el Centre de Lectura, l’Orfeó Reusenc, el Círcol, el Centre d’Amics de Reus, el Reus Deportiu, el Reus Ploms? Probablement, sí, però seria més fosca, més trista, més pobra, sense veu pròpia.
I, com ja comentava fa gairebé dos anys en l’article que he esmentat al principi, el que està en joc no és només la televisió, sinó la salut del mapa de mitjans locals, tots. El desencontre entre l’Ajuntament i Canal Reus Televisió també hauria de fer reflexionar al primer quin és el paper que vol i pot jugar perquè la ciutat no es quedi afònica o muda.
Justament ara que ha renascut el projecte de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, és més important que mai que Reus disposi de canals de comunicació propis per expressar la seva visió i transmetre-la internament i externament.
Perquè encara que no consti en cap paper, jo sí que he escoltat en diverses ocasions que la solució per Canal Reus Televisió seria una mena d’aliança amb TAC 12, un consorci televisiu cent per cent públic que agrupa set ajuntaments, amb Tarragona al capdavant. Una fórmula que no té res a veure, ni en la forma ni en el fons, amb la televisió reusenca. No tot es pot consorciar, i menys la singularitat d’una població.
Els impulsors de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona hauran de ser molt curosos en reconèixer i respectar certes línies vermelles identitàries, compatibles amb la solidaritat i la cooperació. I els qui sustentaven aquesta sortida de TAC 12 no eren uns indocumentats, sinó directius d’altres mitjans de Tarragona i destacats membres del partit del president Illa.
Per això comparteixo el desig d’un article publicat recentment en aquest digital que demanava lleialtat a Canal Reus per desencallar la situació. Lleialtat sí, però amb totes les cartes sobre la taula. Reconeixent l’esforç municipal durant gairebé tres dècades per acompanyar el projecte televisiu, però també el de tota la gent —socis, professionals, anunciants i televidents— que l’han fet possible.
Confiem que es recuperi la diplomàcia entre les dues parts per assegurar el futur de Canal Reus, una diplomàcia que en últims anys s’ha ressentit per alguns rampells de protagonisme públic i privat.