Aquest dissabte, vuitanta dies després de la seva dolorosa desaparició, Reus va tornar a pronunciar el nom de Carme Just amb aquella barreja d’enyor i gratitud que només desperten les persones que han deixat una empremta fonda i inesborrable. L’escenari va ser els Mercats de Reus, on es va reeditar la celebrada Ruta de les Places de Mercat, una de les joies del seu estol de rutes amb DO Reus, que durant anys va captivar centenars de persones. Ho feia sempre des del més absolut desinterès, amb la passió genuïna d’algú que estima la seva ciutat fins al moll de l’os.
El que havia de ser un acte íntim, impulsat pel Centre de Lectura i Mercats de Reus, amb el suport de les biblioteques municipals i la Cambra de Comerç, es va convertir en una convocatòria multitudinària, una abraçada col·lectiva a una dona que va dedicar la seva vida a fer ciutat des de tots els àmbits possibles. Des del Centre de Lectura a l’Associació de Concerts, passant per la Confraria dels Estudiants de Setmana Santa i tantes altres entitats que, al llarg dels anys, van reclamar —i van rebre— la seva col·laboració generosa i incondicional.
La ruta es va explicar de manera coral, com si la ciutat mateixa volgués posar veu al record. Hi van intervenir l’Empar Pont, l’Eliseu Bàrcena, l’Anna Garriga i el Josep Cruset, en representació del Centre de Lectura, i també l’Enric Tricaz, de l’Associació de Concerts. Per part de l’Ajuntament hi van ser presents els regidors Manel Muñoz i Josep Baiges. Aquest últim va exercir d’amfitrió dels Mercats i va descobrir el plafó commemoratiu dedicat a la Carme. Aquell gest va provocar una fotografia multitudinària que ja forma part de la petita gran història d’un mercat que ella va contribuir a dignificar i projectar.
Perquè la Carme Just no només explicava la ciutat: la feia. Va saber situar les històriques places de mercat com un dels espais que han convertit Reus en una capital comercial històrica, hereva d’un batec que ve de molt lluny i que ella va saber transmetre amb una claredat i una calidesa úniques.
L’acte també va servir per reiterar l’oferiment de la seva germana, Rosa Just, de compartir amb tothom qui ho desitgi el material de les diverses rutes que la Carme va idear. Un llegat que és història, sí, però sobretot és amor per la ciutat: un mapa emocional traçat per una dona que, per a tots els qui van tenir la sort de conèixer-la i estimar-la, serà sempre eterna.