La mort de la Carme Just deixa un buit profund en el teixit humà de Reus. Era una persona delicada, elegant i discreta; d’un saber estar extraordinari. Tenia aquella manera de ser que no necessita alçar la veu per fer-se notar, perquè la seva presència —sempre amable, sempre respectuosa— ja ho deia tot. I, sobretot, posseïa una capacitat excepcional per generar complicitats al seu voltant, per fer fàcil allò que sovint és complicat, per sumar sempre.
Coincidir amb ella en qualsevol projecte era garantia d’èxit i d’efectivitat. Ho vaig comprovar amb iniciatives com la celebrada Ruta de les places de mercat, que va impulsar amb entusiasme i visió, i que des de la Cambra vaig tenir el privilegi d’acompanyar. La Carme hi posava ordre, sensibilitat i una energia serena que contagiava. Tot floria al seu voltant perquè ella sabia escoltar, sabia coordinar i sabia, sobretot, fer sentir tothom part d’un mateix propòsit.
El seu amor per la ciutat era profund i genuí. Reus formava part del seu ADN, i ella n’era una ambaixadora natural: discreta, però constant; educada, però ferma; sempre impecable en les formes i en el fons. Aquest respecte absolut per tot i per tothom la convertia en una persona volguda i admirada.
La vida val la pena viure-la quan tens la sort de conèixer i estimar persones com la Carme. Per això la seva absència empobreix el paisatge humà del món de Reus. Ens hi faltarà la seva mirada lúcida, la seva manera de fer, la seva capacitat de crear ponts i d’enfortir comunitats. Ens faltarà, en definitiva, una dona que va estimar la ciutat —i la seva gent— de manera incondicional i entusiasta.
En moments com aquest, pren encara més valor un fragment de la magnífica Glossa de la Diada que va pronunciar el 2024 al Baluard, i que avui ressona amb una força especial amb dos valors essencials, la llengua i la solidaritat:
“Per això reivindico la necessitat d’utilitzar sempre la nostra llengua, conèixer la nostra història, fer créixer el sentiment de pertinença i, sobretot, fer créixer l’autoestima.
Crec que hem d’apostar per la solidaritat i la suma de sinergies de tots contra els greus problemes que té plantejats, en aquests moments, la humanitat: la crisi climàtica, les guerres, les injustícies…”
Aquestes paraules són, avui, un llegat. Una invitació a continuar el camí que ella va traçar amb coherència i convicció. El millor homenatge que podem fer-li tots els qui seguim treballant en favor de la ciutat és recordar el seu exemple: estimar la ciutat amb generositat, actuar amb elegància i discreció, i creure que la suma de persones compromeses pot transformar realitats.
La Carme Just ens deixa, però el seu rastre —fi, profund i lluminós— continuarà acompanyant-nos. Reus és millor perquè ella hi va ser.
Josep Baiges és regidor de l’Ajuntament de Reus.