Ja em perdonaran, però jo em quedo amb la castanyada. Una festa tradicional originada a partir de ritus funeraris pagans amb més de tres segles d’història. La celebració del Halloween és molt més antiga, més de mil anys, nascuda a Irlanda i Escòcia i exportada als Estats Units pels immigrants dels dos primers països. La cinematografia hollywoodiana i la publicitat han aconseguit popularitzar-lo fins al mareig i convertir-ho en una indústria. També ens ha arribat aquí gairebé amb un embut.
Però la castanyada, senzilla i artesanal, planta cara amb l’ajut imprescindible de les escoles, especialment les públiques, amb els més menuts implicats i els més grans venent castanyes a algunes cantonades per fer calerons pel viatge de fi de curs. I com que puc triar, prefereixo la castanyada.
Aquest diumenge vaig visitar a Vilanova de Prades la Fira de la Castanya i el seu Mercat, que complien 50 i 39 anys respectivament. El sol després de la pluja matinal va acompanyar la festa, on es barrejaven l’exposició i venda de castanyes, embotits, formatges, mel i la recreació d’antics oficis. Tot arrodonit amb balls tradicionals, castellers i un magnífic ambient molt familiar.
Les castanyes catalanes, sobretot les de Vilanova de Prades i Prades, tenen fama merescuda. Més petites que les gallegues, però més dolces. En vam comprar uns quants quilos per a la família i per a la colla d’amics i amigues amb qui aquest divendres 31 d’octubre celebrarem el pas al novembre amb castanyes, panellets, moniatos, potser fruita confitada, moscatell i un sopar previ per fer base a l’estómac.
La castanyada està ben viva, encara que trobo a faltar la imatge de les populars castanyeres amb les seves paperines que escalfaven la panxa i, quan feia fred de veritat, també les mans a les butxaques. No seria mala idea encarregar una escultura en honor d’aquest ofici de supervivència desaparegut i col·locar la Castanyera al costat de la Venedora d’Anissos que hi ha al capdamunt de la Boca de la Mina des de 2021. No estaria tan sola i podrien fer-la petar recordant vells temps.
Una refrescant el ganyot dels assedegats i l’altra donant una menja als passejants per pelar-la pel carrer o a casa. Parlar de castanyes i anissos pot ser fins i tot pedagògic i terapèutic en un moment ben convuls de la història, envoltats de tecnologia i mala llet per donar i vendre.
La Castanyera i la Venedora d’Anissos podrien convidar els germans Pàmies del Forn Sistaré perquè portessin una mostra dels seus productes també fets amb el cap i amb el cor per arrodonir la imatge. El Xavier i el Tomàs en saben un pou de tirar endavant sense deixar de mirar enrere. Han sabut reinventar un ofici també en perill d’extinció com el de forner tradicional, que ha de lluitar contra la industrialització d’un producte bàsic com és el pa.
L’esforç familiar amb la complicitat del seu equip professional està aconseguint el reconeixement del públic amb la cirereta de ser mereixedors de diversos premis per la seva qualitat. El darrer va ser precisament aquest dissabte.
Mentre a Vilanova de Prades homenatjaven un any més la castanya, a Sant Vicenç dels Horts el Forn Sistaré aconseguia el premi al Millor Pa de Pagès Català. El Centre Cultural i Cívic Virgínia Amposta va ser l’escenari del lliurament del guardó. La mestra i sindicalista Virgínia Amposta i Amposta va néixer a Pinell de Brai (Terra Alta) el 1903 i va ser afusellada el 8 d’agost de 1936 pels franquistes al Camp de la Bota de Barcelona. Virgínia Amposta va ser mestra a Sant Vicenç dels Horts i a Viladecans.
I com són les coses, Pinell de Brai està a només 36 quilòmetres de Flix, on del 20 al 22 d’octubre el Forn Sistaré va participar en el GastroDolç Flix, que tenia com a protagonista la cuina dolça en la gastronomia. I és que la croada dels Pàmies per fer valdre el pa bo ben fet no té límits territorials i és ben coneguda la seva disponibilitat per col·laborar amb entitats i institucions d’arreu. Enguany no eren presents a la Fira de la Castanya de Vilanova de Prades, però potser l’any que ve s’animen. M’estranya que el Xavi no hagi pensat a fer un pa o una coca de castanyes. Potser ja ho té al cap.
El 2017, quan Reus va ser Capital de la Cultura Catalana, ja els germans Pàmies ens van sorprendre amb una original coca inspirada en la festa d’hivern de Sant Sebastià, amb avellanes, oli DO Siurana i una crosta de vermut. Podrien causar sensació en la pròxima castanyada.