Si heu vist la pel·lícula ‘El 47’, de Marcel Barrena, deveu haver descobert ―o redescobert― la cançó «Los dos gallos», també coneguda com «Gallo rojo, gallo negro», un himne de la resistència antifranquista de José Antonio «Chicho» Sánchez Ferlosio (Madrid, 1940-2003) que pren un fort protagonisme en aquesta història de superació i de lluita social: «No se rinde un gallo rojo / solo cuando ya está muerto». A la pel·lícula la canta la Joana (Zoe Bonafonte) a l’auditori del col·legi i de debò que escoltar-la posa els pèls de punta. Doncs bé, recentment m’han demanat que escrigui sobre «Los dos gallos» i que la recomani, i així ho faig aquest cap de setmana.
Chicho Sánchez Ferlosio va compondre «Los dos gallos» en la seva etapa universitària, l’any 1963. Aquell mateix any va rebre a casa la visita de Sköld Peter Matthis i Sven-Göran Dahl, dos activistes polítics de la revista sueca Clarté que van gravar amb un magnetòfon un grapat de cançons del cantautor madrileny. Les van enregistrar al lavabo, perquè calia passar desapercebuts i aquell era el lloc més segur a l’oïda dels veïns.
Un cop Matthis i Dahl van tornar a Suècia, van triar sis cançons i les van publicar a l’àlbum ‘Canciones de la resistencia española’, sense indicar qui n’era l’autor per qüestions de seguretat. Això va fer que durant molts anys, molta gent pensés que «Los dos gallos» i altres temes del disc eren cançons populars de la Guerra Civil espanyola. A Espanya, es va haver d’esperar fins al 1978 perquè aparegués publicada al disc ‘A contratiempo’.
Fill de Rafael Sánchez Mazas, un dels històrics fundadors de la Falange i ministre del segon govern de Franco, Chicho Sánchez Ferlosio va ser un dels grans cantautors antifranquistes maleïts en la seva època. Va compondre un munt de cançons plenes de llibertat, denúncia i ironia. A banda de la que us adjunto, val la pena esmentar «Canción de Grimau», «A la huelga» o «Por allí viene Durruti». Molts artistes, com ara Quilapayún, Joaquín Sabina o Amancio Prada, han interpretat temes seus.
Encara que Chicho Sánchez Ferlosio va pertànyer a una família vinculada al règim franquista, va desenvolupar un fort esperit contestatari. Va militar primer en el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i després en la seva escissió marxista leninista, però, decebut, va evolucionar cap a un particular anarquisme.
Va morir el 2 de juliol de 2003 a causa d’un càncer. Tenia 62 anys i acabava el rodatge de ‘Soldados de Salamina’, pel·lícula de David Trueba basada en el llibre homònim de Javier Cercas que aborda l’afusellament fallit del seu pare.
Bon cap de setmana!