Amb motiu del 50è aniversari de l’últim viatge del Carrilet de Reus a Salou, l’Espai Boule de Reus va acollir aquest dilluns al vespre un col·loqui que va aplegar més d’un centenar de persones. L’acte, dirigit pel periodista Jordi Garcia Arnau i organitzat per Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus, va comptar amb les intervencions d’Àlvar Valls Sardà, Dolors Cherta Garcia i Montserrat Vilà Butillé, tots tres familiars de treballadors del Carrilet, així com de Jaume Casas Ferré, cofundador de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus. Tots quatre van repassar i compartir vivències i records vinculats al trenet.
Després que l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, oferís unes paraules per donar el tret de sortida a l’esdeveniment -en les quals va anunciar la intenció de l’ajuntament de crear una placa commemorativa per celebrar l’efemèride-, es va projectar un No-Do de l’any 1958 dedicat al Carrilet. El document recordava el moment en què es van posar en servei els automotors Vila, de gasoil, substituts de les màquines de vapor que s’utilitzaven fins aleshores. A continuació, va començar la taula rodona que va repassar la història del trenet, des que la Compañía Reusense de Tranvías (C.R.T.) -amb el suport de nombrosos ciutadans de Reus que en van adquirir accions- va fer circular el primer tren l’any 1887, fins al seu últim trajecte, el 1975.
El motiu principal de la creació de la línia Reus-Salou va ser el transport de mercaderies. Tal com va recordar Jordi Garcia, el Carrilet servia per portar càrrega fins a l’estació de trens de Salou, que en aquell moment connectava Barcelona amb València, un fet que afavoria el comerç de la capital del Baix Camp. Tot i això, amb els anys el servei de passatgers va anar guanyant pes: «L’any 1958 el Carrilet transportava uns 300.000 passatgers; el 1966 es va assolir el rècord, amb gairebé 900.000 persones», va explicar Garcia. A partir de la dècada dels setanta, però, l’afluència va començar a disminuir arran de l’establiment de línies d’autobús i l’extensió del vehicle privat. Malgrat això, l’any de la clausura del Carrilet encara es van registrar prop de 600.000 usuaris.
El Carrilet durant la Guerra Civil
Montserrat Vilà, filla d’un treballador del Carrilet, va explicar que durant diversos períodes entre el 1936 i el 1939 no va funcionar el servei del trenet per culpa de la Guerra Civil. Ha recordat com el seu pare, juntament amb altres sindicalistes membres de l’UGT i la CNT, van assumir la gestió del tren. Per la seva banda, Garcia va afegir que quan Reus va patir bombardejos per part de l’aviació italiana de Mussolini, l’any 1938, els passatgers del tren veien com els avions passaven per sobre: «El tren s’aturava i la gent s’anava a amagar sota els arbres, tothom excepte Pau Font de Rubinat, fill d’un dels impulsors del Carrilet».
La seva desaparició
Segons Dolors Cherta, el Carrilet «no interessava». El 1970 va adquirir la majoria de les accions la companyia comarcal d’autobusos ‘La Hispania’, cosa que va portar a la suspensió del servei el 1974 i a la seva desaparició el 1975. «Mai el vaig veure buit», declara Cherta, qui acusa que es va anar deixant de banda l’ús del trenet per l’oportunitat de negoci que suposava en aquells temps els autobusos.
En acabar la taula rodona, el públic va poder compartir les seves pròpies anècdotes, vivències i fins i tot alguns objectes davant una sala plena a l’Espai Boule, A més, tant alguns dels assistents com l’alcaldessa de Reus han expressat la voluntat de poder gaudir aviat de la «resurrecció del Carrilet»: el TramCamp.
La jornada va cloure amb l’interpretació de ‘El Carrilet’ per part de l’autor, Ariel Santamaria, posant fi a un acte que, cinquanta anys després, va fer tornar a circular el trenet als records d’aquells qui ho van viure.