L’Arxiu Municipal de Reus ha acollit aquest divendres a la tarda un acte en record i memòria de quatre deportats reusencs als camps nazis. S’ha tractat d’una cerimònia prèvia a la col·locació de les respectives llambordes Stolpersteine, davant dels habitatges on van residir a la ciutat. Les Stolpersteine són llambordes quadrades (10 x 10 cm) on es graven les dades de les persones empresonades i deportades, tant de qui va morir als camps com de qui fos alliberat. Es tracta d’iniciativa impulsada pel Departament de Justícia, Drets i Memòria a través de Memorial Democràtic, i és liderada a Reus per l’Arxiu Municipal.
L’acte a l’Arxiu ha comptat, entre altres, amb l’assistència de la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores. Com és habitual, s’ha procedit a diversos parlaments que han permès conèixer la biografia de les víctimes del nazisme, just abans de procedir a l’ofrena floral amb acompanyament musical.
Posteriorment, s’ha dut a terme la col·locació de les Stolpersteine. La llamborda en record de Josep Freixas Franch (c. Eugeni Mata, 7); la de Ramon Sans Gatell (c. Galanes, 10); la de Salvador Besora Garcia (c. del Vent, 44), i la llamborda en record de Llop Massaguer Lluch (c. de la Victòria, 9). A la tardor es continuarà la col·locació de llambordes en record de Pere Cases Salvadó, Marià Marimon Estrems, Josep Miquel Grant i Joan Moncusí Pellicé.
Josep Freixas Franch
Va néixer el gener de 1918 a Reus en el si d’una família de pagesos originària d’Ulldemolins.
A l’exili, es va integrar en una Companyia de Treballadors Estrangers i fou capturat per l’exèrcit alemany el juny de 1940. El desembre de 1940, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Al cap d’uns mesos, fou enviat al camp satèl·lit de Gusen on fou assassinat l’octubre de 1941.
Llop Massaguer Bruch
Va néixer el març de 1913 a Reus tot que de ben petit, va anar a viure a Barcelona. D’ofici paleta i d’ideologia anarquista, va militar a la Confederació Nacional del Treball –es va convertir en un home d’acció del sindicat.
A l’exili francès, fou internat als camps de concentració d’Argelers, de Barcarès i Sant Cebrià. Va formar part de la 118a Companyia de Treballadors Estrangers. Fou capturat per l’exèrcit alemany a la bossa de Dunkerque el juny de 1940. A mitjan agost de 1940 fou deportat al camp de Mauthausen on va treballar a la pedrera. Més endavant, fou traslladat als camps satèl·lits de Schwechat i d’Ebensee d’on fou alliberat el maig de 1945.
Sota el títol «Mauthausen, fin de trayecto. Un anarquista en los campos de la muerte», va escriure unes memòries sobre el seu captiveri al complex de Mauthausen (publicades l’any 1997). Va morir en territori francès el 1996.
Ramon Sans Gatell
Va néixer el novembre de 1903 a Reus. D’ofici escrivent, va treballar a la banca, en concret a la sucursal del Banco Hispano Colonial a la ciutat. Durant els anys de la Guerra Civil, va militar a l’Associació d’Empleats de Banca, Borsa i Estalvi de la UGT de Reus –i en fou delegat al Comité local de la UGT.
A l’exili, va formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers i el juny de 1940, fou capturat pels alemanys. Després de passar per diversos camps de presoners, el 3 de març de 1941 fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Poc dies després, fou traslladat al camp satèl·lit de Gusen on fou assassinat el 21 de maig de 1941.
Salvador Besora Garcia
Va néixer el maig de 1901 a Reus. D’ofici cambrer, tot sembla indicar que va militar com a home d’acció, a les files del moviment llibertari de Reus –tenim constància que fou detingut els anys 1924 i 1935. Durant la guerra, es va afiliar a les Joventuts Llibertàries i va combatre a la Divisió Jubert al front de l’Aragó.
A l’exili francès, es va sumar a la resistència antifeixista per combatre l’ocupació alemanya. L’estiu de 1944, fou detingut i deportat al camp de concentració de Dachau. Més endavant, fou traslladat al complex de Mauthausen d’on fou alliberat el maig de 1945. Va morir al municipi occità de Salanhac el 1957.