El periodista Gerard Gort s’ha convertit en el nou cap local de Junts a Reus. S’ha imposat a Montserrat Vilella en les eleccions internes del partit de Carles Puigdemont. No tinc els resultats finals, però dimecres, dos dies abans que divendres tanquessin les urnes, les dades provisionals donaven un 56 % de vots a Gort i un 44 a Vilella. Els 12 punts de diferència evidencien una lluita ajustada del que interpreto com a dues opcions diferenciades, tot i que aparentment complementàries.
El relleu d’Anna Tarragó com a cap local juntaire coincideix en el temps amb dos altres novetats significatives en aquest univers. El retorn de Teresa Pallarès a l’activitat política municipal després d’un parèntesi per qüestions de salut i la sortida de Montserrat Caelles que es vol dedicar en cos i ànima a les activitats professionals. Vist des de fora, fa l’efecte que les dones i els homes puigdemontistes han agafat les regnes a Reus, mentre que els hereus del patrimoni convergent queden desplaçats de l’escena política local.
L’hemeroteca i la memòria aporten indicis d’aquest desplaçament ideològic i pràctic. Pallarès, exsocialista, fitxatge de Puigdemont per fer seduir altres sensibilitats, va ser diputada al Parlament de Catalunya per reial decret, deixant sense efecte l’acord local que apostava per Vilella. Primer senyal de l’existència de dues ànimes. Ara Vilella ha perdut davant de Gort, home de la màxima confiança de Pallarès. Segon senyal, la sortida de Caelles, que va entrar en política de la mà de Carles Pellicer, convergent de pedra picada i que va acabar marcant distàncies, resistint en el PDECat, últim reducte del pujolisme, moviment hegemònic a Catalunya que va acabar fent implosionar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per la confessió fiscal del molt honorable i per les altes pressions del Procés.
Sembla que amb Gort al capdavant de Junts a Reus i el relleu de Caelles a l’Ajuntament, que encara no s’ha concretat, es vol fer un primer pas per encarar les eleccions municipals de 2027. Per estricte ordre de la llista presentada el 2023, Sarah Dubois, enginyera tècnica en informàtica de sistemes, hauria de ser el recanvi de Caelles, però per sota hi ha Jordi Salvadó, mestre especialitzat en música, i persona amb vincles directes amb el pinyol puigdemontista i de la confiança de Pallarès. La renúncia de Dubois deixaria el camí lliure a Salvadó. Un reforç de sava nova, juntament amb Gort, i de cares allunyades de l’univers convergent tradicional. Tot i que, paradoxes de la vida, Salvadó és fill del desaparegut Miquel Salvadó, polític local molt conegut durant els anys daurats de CDC.
El reposicionament local de Junts a Reus arriba després de dècades de treball de Convergència i Unió, primer, i després de CDC en solitari, per fer l’assalt a l’alcaldia. Un objectiu que no es va aconseguir fins al 2011 i de la mà de Pellicer que era cap de llista des de 2003. Dos mandats a l’oposició i tres al despatx del Mercadal. Una travessia convergent des del 1979 que va iniciar Francesc Cailà, rellevat successivament per Jordi Escoda, Enric Cardús, Tomàs Gilabert i Tomàs Barberà. CiU manava indiscutiblement a Catalunya, però no tenia sort a Reus que s’havia convertit en feu socialista. Només Barberà va fer un pas endavant amb la incorporació al govern municipal amb PSC i ERC. Va ser un miratge.
Fins al 2011 no va arribar el moment convergent. Pellicer aconsegueix l’alcaldia amb el suport del Partit Popular i el mantindrà fins al 2019. Tres mandats dels quals els dos últims amb aliança amb republicans i Ara Reus. Aquesta és la història. Pellicer no va seguir i la cap de llista el 2023 va ser Pallarès. Uns diuen que l’alcalde ja en tenia prou i d’altres que l’entorn juntaire no el volien al capdavant. Una presumpta exclusió que va viure un episodi surrealista quan l’equip de campanya de Pallarès va recórrer a correcuita a Pellicer per fer cartells amb la seva cara per intentar salvar els mobles. Els resultats del 2023 són coneguts. Guanya el PSC amb vuit regidors, ERC passa de sis a cinc, els mateixos aconseguits per Junts que queda lluny del 9 de Pellicer.
Encara falten dos anys per les noves eleccions municipals, però és interessant anar seguint els moviments juntaires i les travesses per saber si Pallarès tornarà a ser cap de llista per intentar novament arribar a l’alcaldia. De moment, les eleccions a cap local i la victòria de Gort enfront Vilella deixen indicis de dues ànimes, potser també dues generacions, i de dificultats per entomar amb força la seducció del capital electoral acumulat a Reus des de 1979 de la mà de CiU i de Junts x Cat.