Com cada cap de setmana, i per als lectors més casolans, els de Reusdigital.cat ens compartir la cultura que ens acompanya. Com és habitual, Marià Arbonès us té reservada una de les seves perles musicals; Marc Busquets aposta pel cinema; i Estel Romeu per una cançó nostàlgica.
Si us agraden les nostres recomanacions, feu-les córrer!
Marc Busquets recomana "Mantícora"
Aquest cap de setmana tindrà lloc el lliurament dels premis Goya, en què el film Mantícora de Carlos Vermut acumula quatre nominacions. El cineasta es va donar a conèixer amb la seva segona pel·lícula, Magical girl (2014), si bé amb el seu debut Diamond flash (2011) va cridar l'atenció d'alguns per la seva (inusual) barreja de gèneres.
Després de Magical girl, Vermut va consolidar la seva proposta amb Quién te cantará (2018), i més recentment amb Mantícora (estrenada el 2022). És potser la seva obra més convencional en un sentit estrictament narratiu (pel que planteja i per com ho desenvolupa), si bé també es pot considerar, en essència, la més poètica.
Mantícora reflexiona sobre els monstres que ens envolten i que no detectem perquè són normals, grisos, com qualsevol. Res és casual en el relat que construeix Vermut, i de fet és després del (pertorbador) visionat de la pel·lícula que moltes coses prenen un altre sentit. Terrorífic, en realitat.
Perquè Mantícora és mirar-se al mirall, i veure-hi allò que ens desagrada, que s'oculta. No és només el ritme, que també; no són només les bones interpretacions (Nacho Sánchez i especialment Zoe Stein brillen). És que guia la nostra mirada i la nostra ànima fins a les profundidats, però mostrant-nos tan sols la superfície.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Mo462daEhgA[/youtube]
Estel Romeu recomana "Sol de invierno", de Javiera Mena
Immersos en una onada de fred, dies ennuvolats i quatre gotes, és la setmana ideal per recomanar-vos la cançó Sol de invierno. Publicada l'any 2006 dins l'àlbum Esquemas juveniles, és un tema que, tot i ser nostàlgic, fa honor al seu títol i deixa la sensació del sol de febrer, que malgrat el fred, escalfa a poc a poc.
Aquesta cançó es va convertir en un dels himnes de l'artista xilena Javiera Mena a la dècada dels 2000, formant part de l'indie alternatiu sud-americà. La lletra gira al voltant d'un sentiment de nostàlgia i de pèrdua d'alguna cosa, una relació d'amistat o d'amor, que es va superant lentament, tot i el dolor.
Sol de invierno comença amb un piano i una veu suau que, a poc a poc, van agafant força amb la introducció d'una segona veu masculina i un ritme més fort. Aquest canvi recorda al mateix títol, el sol d'hivern que hem comentat i que va escalfant cada cop més segons passa el temps. És una recomanació breu i perfecta per al temps hivernal d'aquesta setmana i per escoltar si sou a casa al sofà amb una manta, cuinant o llegint tranquil·lament.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hy0eZoAkJps[/youtube]
Marià Arbonès fa una retrospectiva del pop-rock portuguès
Gràcies a l'amistat amb el periodista gallec Emilio Alonso, malauradament mort fa tres anys, vaig conèixer molt de prop el fenomen de la música pop-rock sorgida a Portugal als anys vuitanta. Va coincidir amb l'eclosió d'un munt de bandes, sales de concerts i discogràfiques que van transformar el panorama musical portuguès, una experiència molt semblant a la que va succeir a l'Estat espanyol. Aquest cap de setmana faig una retrospectiva amb cinc d'aquells grups perquè sigueu coneixedors de la vàlua musical que hi va haver en aquell temps al país lusità, al marge del fado.
El primer d'aquesta mostra és GNR, Grupo Novo Rock, una formació creada a Porto l'any 1980 i una de les més destacades de llavors. Al començament van tenir problemes amb el nom, ja que les sigles eren les mateixes que les de la policia portuguesa. L'ànima de GNR és el polifacètic Rui Reinunho, músic, actor i escriptor, i actualment el grup encara funciona. En el vídeo que adjunto podeu escoltar-ne la cançó Efectivamente.
Una altra banda important va ser Sétima Legião, sorgida a Lisboa. Des del principi van adoptar un estil que barrejava pop-rock amb música popular portuguesa. Dos dels seus membres destacats van ser el metge Ricardo Camacho, mort el 2018, i Rodrigo Leão, un dels músics més influents de Portugal i fundador de Madredeus. Una cançó que us en proposo és Com o vento.
També estan actius a hores d'ara Xutos e Pontapés, una formació fundada a finals dels anys setanta, moment en què era el grup que oferia un rock més contundent. El seu reconeixement va venir sobretot a partir de la publicació el 1987 del seu tercer àlbum, Circo de Feras. Us aconsello que n'escolteu Barcos gregos.
En aquest repàs incloc Heróis do Mar, una banda creada pel periodista Pedro Ayres Magalhães, que també va ser un dels impulsors de Madredeus. Al començament van ser titllats de feixistes, perquè el nom coincideix amb el de l'himne portuguès i en les seves cançons enaltien el passat imperial d'aquest país. Arran de les crítiques, van canviar d'estil. Una de les seves cançons més conegudes és Amor.
Tanco la llista amb Rádio Macau, formats el 1980 a Algueirão, a prop de Lisboa, i encara actius acualment. La veu de la cantant Xana és una de les seves millors virtuts. A principis dels anys noranta van fer un descans per tornar uns anys després, amb un estil diferent. Vam poder escoltar el seu agradable pop en directe a La Fàbrica de Reus, quan aquest espai tenia altres propòsits culturals i lúdics. De Rádio Macau us recomano la cançó No comboio descendente.
"Tenha um bom fim de semana".
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=anwCv3tO8W8[/youtube]