Cultura de la mà de Reusdigital.cat

Des de Reusdigital.cat hem seleccionat, com cada setmana, algunes propostes culturals que creiem que poden ser del vostre interès i de les quals gaudir durant els propers dies. Si és el cas, i us complauen, us convidem a compartir-les!

"No li agrada el meu nom i me'n posa un de nou. Diu que m'assemblo a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia, peces de món que van sobrar després de la creació, aïllades, exposades a tot". Boulder és el sobrenom de la protagonista d'aquesta història, una persona que tot i els embats, la sol·litud, i la desil·lusió, continua d'empeus.

Eva Baltasar escriu i descriu de manera molt poètica els sentiments i sensacions d'una dona que s'enamora d'una altra, i que per aquest amor cedeix a viure una vida que ella no hauria escollit. 

Una obra que gira entorn la parella i la maternitat, i suggereix múltiples reflexions sobre els vincles que establim i els límits d'allò personal i compartit. L'any 2020 va ser reconeguda amb el Premi Òmnium a la millor novel·la. 

Com que aquest cap de setmana s'estrena a les sales de casa nostra la tercera pel·lícula de la saga Expediente Warren, trobo que pot ser oportú recuperar els dos primers lliuraments d'una proposta cinematogràfica que no ha aportat pas res de nou al gènere del terror i al subgènere dels films d'ensurts en particular, però que ha estat capaç de barrejar tòpics i estereotips amb certa gràcia i habilitat per conformar un producte de factura clàssica però prou modern i cool.

De fet, la rellevància de les pel·lícules de The conjuring passa per haver creat un univers propi, farcit d'autoreferències, i que fins i tot a estones pot arribar a l'autoparòdia. En són dos cèlebres exemples les criatures Annabelle (a la qual han dedicat una trilogia) o el dimoni Valak (que ha gaudit del seu propi spin-off amb La monja). Rere la càmera, i aquest també és un dels atractius de la saga, el nervi narratiu de James Wan explica en part la raó de l'èxit de la proposta. Hàbil quan crea ambients, juganer quan toca, el cineasta sap moure les peces d'un puzzle suggerent i inquietant. 

Igualment destacable, per cert, és la parella protagonista. Patrick Wilson i Vera Farmiga es mostren a la pantalla tan còmplices com asseguren que eren els propis Warren, que durant dècades es van dedicar a investigar (i lluitar) contra tot tipus de suposats fenòmens paranormals. 

Expediente Warren i la seva segona part són disponibles, entre altres, al catàleg de Prime Video. La tercera part (amb l'afegit al títol Obligado por el diablo) s'estrena a les sales ara. 

 

Marià Arbonès us proposa d’escoltar el disc "Trobairitz", de Mara Aranda
 

Si bé coneixem noms de trobadors, no sempre es parla de les trobadores. La història gairebé les ha silenciat. Alguns historiadors les han menyspreat en considerar-les "poetes menors", "cortesanes" o, fins i tot, "promíscues". La dona ho tenia realment difícil; el seu paper estava molt restringit a engendrar fills que perpetuessin els llinatges i poc més. De les més de dues mil cançons de trobadors que han perviscut només se n'han conservat una cinquantena d'escrites per dones.

La compositora i cantant Mara Aranda (València, 1968) rescata de l'oblit part del treball creatiu d'aquelles dones a l'àlbum Trobairitz (2020), nom que rebien en la llengua d'oc les trobadores occitanes dels segles XII i XIII. Totes eren filles o senyores de la noblesa que cantaven al seu amor secret, o bé feien reflexions entre ser dona casada, però esclavitzada, o optar pel monestir, on es podien dedicar a la literatura i l'escriptura.

El disc Trobairitz inclou sis composicions cantades i tres temes instrumentals. Totes les lletres són originals de trobairitz, com Bieris de Romans, Clara d'Anduza, Azalais de Porcairagues o Beatriu de Dia. Diverses de les peces que conté el disc són anònimes, però és molt probable que les seves veritables autores també fossin dones. A l'àlbum també destaca un excel·lent conjunt d'acompanyament format per Belisana Ruiz, que toca cítoles i saltiri; Míriam Encinas, flautes, percussió i fídula; Patricia García, viola medieval, i Sara Águeda, arpa i rotta.

Mara Aranda, que havia format part del grup L'ham de foc, fa tres dècades que investiga i canta músiques d'arrel, antigues, medievals i sefardites. Aquesta tasca ha deixat com a resultat més de vint discos d'excel·lent factura, a més de molts reconeixements. Actualment, és directora del Centre Internacional de Música Medieval, amb seu a Simat de la Valldigna (La Safor).

Aranda afirma que "reivindicant les trobairitz vull fer valdre totes les dones silenciades en tots els àmbits, també en la música, i no solament a l'edat mitjana".