He decidit deixar de veure les notícies. No és que vulgui estar desinformada, és que simplement que no necessito saber tots els detalls de la pandèmia ni escoltar de primera mà el testimoni de metges o infermeres. Tot plegat, tan sols em causa tristesa i preocupació. I estic segura que no serveix de res.
Ara mateix, em limito a pensar en allò que puc fer com a ciutadana, és a dir; no sortir de casa, cuidar la meva ment i el meu cos, i aprendre a cosir a màquina per intentar fer mascaretes de cotó.
Ara és el moment de cuidar-nos i de cuidar als qui estimem, fer una mica d’esport, menjar aliments que ajudin a pujar les defenses i posar-hi molt sentit de l’humor.
La humanitat ha passat abans per situacions similars i fins i tot pitjors. No podem evitar-ho, és llei de vida. Però podem intentar passar-ho de la millor manera possible, i potser fins i tot aprendre alguna cosa que ens serveixi per a millorar com a persones.
És molt el que nosaltres podem fer i si ens concentren en les solucions en comptes de pensar únicament en el problema, tot plegat serà una mica menys difícil.