Amb l’amic David Fernández buscàvem ampolles d’aigua Evian per les botigues de Reus, forçats pel que ens exigia el contracte que teníem amb Yann Tiersen (Brest, França, 1970). A punt de substituir-les per una altra marca ―cosa que vam fer―, ens van trucar per telèfon per dir-nos que l’autobús on viatjaven Tiersen i els músics havia arribat a les portes de la sala Noovo, al carrer de Sabadell. Aquella nit, el músic bretó, acompanyat de cinc músics més, havia d’oferir un concert en aquesta sala, malauradament ja desapareguda.
Feia temps que anàvem al darrere que Yann Tiersen oferís un concert a Reus, però les dates no coincidien. Finalment, va ser possible l’1 de juliol de 2009, ara fa quinze anys, i gràcies al fet que l’amic Pere Paixà ―llavors responsable de la Noovo― es va afegir a l’organització, vam disposar d’un espai hàbil per materialitzar-lo. El vam omplir fàcilment, mil persones amb les entrades adquirides feia temps, en un moment en què Tiersen era un bon reclam, sobretot per l’èxit de les bandes sonores de les pel·lícules ‘Amélie’ (2001) i ‘Good Bye, Lenin!’ (2003). Recordo que va venir gent de Mallorca, fins i tot.
La sorpresa per a la major part del públic ―ja era habitual en els seus concerts d’aleshores― va ser que Yann Tiersen no va aparèixer sol a l’escenari per tocar les cançons de les pel·lícules esmentades amb un piano i un violí. Ans al contrari, hi va aparèixer acompanyat d’una guitarra, un violí i més gent per afegir rock al seu perfil, fent ús d’un so elèctric, sovint distorsionat i contundent, amb el qual va adaptar algunes de les seves peces més conegudes del moment ―inclosa «La valse d’Amélie»―, a més d’interpretar part del que seria el seu pròxim àlbum, ‘Dust Lane’ (2010). De fet, nosaltres ja havíem anunciat en els nostres mitjans i a altres periodistes encuriosits el que hi hauria.
Al marge de la sorpresa, el públic va quedar content ―diria que entusiasmat― amb el virtuosisme del bretó, i també dels sons i les emocions que s’hi van desplegar. Nosaltres, els organitzadors, també vam quedar emocionats. Tot havia anat perfecte. Tan perfecte que Yann Tiersen va voler celebrar-ho en bars musicals de la ciutat. Per descomptat ―no com l’aigua Evian―, els organitzadors vam complir amb els desitjos sol·licitats per aquest il·lustre artista. Al dia següent, tots plegats i des de les portes de la Noovo, ens vam acomiadar amb una abraçada.
Bon cap de setmana!