La regidoria de Via Pública tornarà a ser, l’any 2026, l’àrea amb més pes al pressupost de l’Ajuntament de Reus. Amb 24,8 MEUR —un 1,6% més que enguany—, el departament que encapçala el socialista Daniel Marcos, també responsable de Joventut i president de Reus Mobilitat i Serveis, liderarà un conjunt d’actuacions destinades a millorar l’espai urbà i tranformar la ciutat. Entre les principals inversions destaquen la transformació del carrer Astorga en un eix cívic, la urbanització del carrer Escultor Rocamora, el soterrament de les línies del Pinar o la nova zona verda davant la Biblioteca Xavier Amorós.
A continuació, us deixem amb una entrevista amb el regidor Daniel Marcos on es parla sobre millores en la via pública, recollida de residus, mobilitat sostenible i el paper dels joves a la ciutat.
Via Pública es mantindrà com l’àrea de l’ajuntament amb un major pressupost l’any vinent. Com es valora aquest fet? Quin és el retorn per part de la ciutadania pel que fa a les millores en aquesta àrea d’actuació?
Una de les principals línies de treball del govern són les polítiques centrades en les persones, i allò que passa a la via pública és molt important. Per tant, des de l’ajuntament fem una acció d’escolta activa, que no és només un concepte sinó que són fets, amb les associacions de veïns, comerciants o la comunitat educativa.
En els darrers anys havíem tingut una desacceleració de les inversions en via pública i un dels compromisos de l’actual govern era doblar el seu pressupost per posar al dia aspectes com l’asfalt, les voreres, o l’enllumenat, i acompanyar els contractes vigents del manteniment de la ciutat.
En els darrers mesos, hem anat practicant aquesta escolta i desenvolupant el treball previ i tècnic. Ara es comencen a veure actuacions concretes. Per a què passin coses a la via pública hem hagut de fer la redacció de molts projectes, com és el cas de la transformació del carrer de Doctor Ferran o les zones infantils a espais com al Parc del Trenet.
Tothom vol tenir els seus carrers arreglats i el govern treballa tant en les petites coses de la via pública com en projectes grans, com el futur Eix Astorga o la transformació de la zona del Carrilet.
Una de les grans promeses de les passades eleccions per part del PSC era l’impuls del pla Reus 10, per tal de millorar transversalment els barris de la ciutat. Com s’hi està treballant?
El pla Reus 10 és un paraigües que engloba moltes accions i una de les eines que han permès desplegar-les és el pla Barri a barri, que és actuar transversalment, amb els departaments, i aterrar al barri per deixar-lo en unes condicions bones de manteniment. Es tracta d’una eina d’accelerar feina i anar coordinats, de treballar en una actuació integral per poder donar una sensació d’un Reus 10.
El pla Barri a barri està funcionant, no tan sols per la feina i inspecció prèvia col·lectiva, sinó pel resultat que acaba tenint.
En poc més d’un mes es donarà a conèixer la primera resolució del la Llei de Barris de la Generalitat. Reus n’ha presentat la seva candidatura amb un projecte que implica principalment el sud de la ciutat i contemplea 31 accions. Què n’espereu?
La Llei de Barris ens ha de permetre accelerar projectes que són prioritaris per al govern municipal. Si no fos per la capacitat d’injecció de finançament per part de la Generalitat, segurament no podríem fer tot el que voldríem com a govern i les actuacions tindrien un cronograma molt més llarg.
Esperem guanyar la convocatòria, tenir aquest finançament i així no únicament intervenir a nivell urbanístic, sinó poder fer després actuacions que van més enllà en àmbits com el comerç, l’educació o la promoció econòmica.
El que hem presentat com a ciutat és un projecte molt reeixit i treballat amb les entitats veïnals. Tot el traslladat són necessitats reals dels barris.
El passat abril es va posar en marxa el servei de recollida porta a porta al barri Montserrat. Quin balanç feu després d’aquests primers mesos? Estudieu aplicar-lo a altres zones de la ciutat?
El balanç és positiu. No ho hem tingut fàcil perquè en un inici tot canvi s’acostuma a voler veure una mica des de lluny, i vam haver d’explicar què era i per què es feia. Malgrat que encara hi ha molta feina per fer i ens queda camí per recórrer, la tendència de participació és bona: recollim a més de 200 domicilis cada dia i els índexs de recollida selectiva estan anant en augment. Cal recordar que a la zona també hi ha una illa de contenidors d’emergència.
És un dels serveis de major excel·lència. Qui no vol deixar la brossa a la porta de casa seva? És un sistema que funciona i que a nosaltres com a administració ens dóna uns millors resultats de recollida selectiva.
La idea és poder repoduir aquest model en altres parts on pel tipus de barri es permeti aplicar-lo. S’està analitzant tot plegat.
Quant a les illes emergents de recollida selectiva, al febrer es va continuar el seu deplegament al carrer Salvador Espriu.
Impulsarem una nova campanya de desplegament d’aquest tipus d’illes emergents. Es tracta d’una mesura que permet oferir a la ciutadania un punt net, que no roman tot el dia i disminueix els problemes que hi pugui haver quant a l’olor, per exemple.
Les campanyes contra l’incivisme pel que fa als residus estan funcionant? La multireincidència s’està reduïnt?
Ja m’agradaria que hi hagués un incivisme 0. Hem d’anar lluitant per revertir l’abocament de residus a la via pública en alguns punts, perquè els actes incivics no passen a tots el punts de la ciutat tampoc.
Des de la prevenció i la sanció, que és l’ultim recurs, volem solucionar aquest problema, que dona una imatge de la ciutat que no és la genèrica. Són situacions puntuals que hem d’intentar resoldre. I això és una feina conjunta del departament de neteja i el cos de la Guàrdia Urbana.
Els tècnics i jo hem anat veient, també en contacte amb els representants veïnals, que va a millor. Estem anant a un bon ritme de control i la tendència de millora està anant a l’alça.
Pel que fa a la mobilitat sostenible, la Ganxeta continua i continuarà el seu desplegament d’estacions. Per tant, és un servei que està funcionant tal com s’esperava?
Sí. Nosaltres vam fer un pla de viabilitat per tenir en compte quins serien els usuaris i els seus usos. Després de gairebé dos anys des de l’aterratge del servei de bicicleta compartida, l’hem fet créixer perquè està funcionant: una part de la població se l’ha fet molt seva. Ara per exemple, anem més accelerats que Girona. Hem fet una inversió molt important amb fons europeu Next Generation i també amb fons propis, des de Reus Mobilitat i Serveis.
Ara hem d’anar a buscar els usuaris i usuàries que s’han descarregat l’aplicació i no l’estan fent servir. Hi ha molt marge de millora. Hem d’aconseguir fer veure la ciutadania les oportunitats que es plantegen amb el canvi de mobilitat.
A més, aquesta implementació de la Ganxeta, i la ubicació de les seves estacions, va lligat a una aposta ferma també per la millora en el servei del bus urbà o el bus a demanda Bus x Tu, l’habilitació de nous carrils bici, i la connectivitat amb barris com Mas Carpa o Aigüesverds o futurs equipaments com el baixador de Bellissens.
Sobretot arran de la implementació de la Zona de Baixes Emissions, des del govern s’aposta per l’habilitació d’aparcaments dissuassius als afores de la ciutat.
La nostra feina ha estat la cerca de solars per implementar nous aparcament dissuassius, tant per l’afectació que pugui tenir la ZBE com per donar oxigen a algunes zones de la ciutat. Per exemple, a Jardins de Reus, s’està treballant en un nou terreny, a banda del que es va anunciar al polígon Dyna; a Països Catalans, també s’estan tancant projectes, i a la zona del futur Eix Astorga, també per la possible afectació mínima que s’hi pot produir amb la reducció de places al mateix carrer.
Estem preparant la ciutat per dotar-la d’eines que posin fàcil les coses a la ciutadania, que no vegin com un impediment la seva mobilitat.
Pel que fa a l’àrea de Joventut, són diversos els programes que s’enceten des de l’ajuntament, ja sigui el Prototip(s) per buscar projectes que sorgeixin de la inicitaiva juvenil, l’Hola Jove o el Planet Reus per promoure el lleure i l’oci, o el Nexes, com a punt d’assessorament sexual. A hores d’ara, des de Joventut quin balanç feu de la implicació dels joves en el dia a dia de la ciutat de Reus?
El nostre objectiu des del minut 1 és escoltar-los i fer-los partíceps de les decsions que prenem com a govern perquè no són només el futur, sinó que són el present i són part important de l’acció. És un col·lectiu que si no el vas a buscar, a vegades no ve a dir-te segons quines coses, però hi hem d’arribar.
Des de la regidora estem fent moltes accions, com el Consell Municipal de Joves, per dir-los: «Ei, som una eina molt útil per fer les vostres propostes, fer-nos arribar les queixes que vulgueu i que es tradueixin en millores per a vosaltres».
Quan l’alcaldessa va definir el seu cartipàs, va posar el focus en què Joventut fos una regidoria pròpia amb un pressupost que any rere any va creixent. És un departament que deixa la seva petjada en altres àrees per una feina transversal. Per exemple, la veu de la regidoria es visibilitza en fets com què hi ha una reserva del 35% dels habitatges de lloguer assequible per als joves tant a la promoció de Mas Iglesias com a la del Complex Riera.
Aviat convocarem als mitjans per fer una valoració del grau d’execució i compliment, que és bestial, del Pla Local de Joventut.