La nostra tradició ha donat molts escriptors interessants que provenien de la política. Antoni Rovira i Virgili, Àngel Guimerà, Antoni de Bofarull o Ventura Gassol. El Daniel Recasens es pot afegir a la llista sense cap problema. Advocat i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus és també un autor sòlid amb una obra que creix, que busca els detalls, els sentiments, tot allò que hi ha de subtil en les relacions humanes i que està destinada a regalar-nos sorpreses potents i emocions sorprenents.
Nom i cognoms.
Daniel Recasens Salvador.
Data i lloc de naixement.
Reus, 27 de novembre de 1972.
Com vas arribar al món editorial?
El primer contacte va ser a través d’un premi literari.
Quin va ser el teu primer llibre?
El primer volum publicat sorgeix gràcies al fet d’obtenir un accèssit en els Premis Literaris d’Òmnium Baix Camp. Es tracta de ‘No hi ha pena sense dol ni culpa’, inclòs al volum Trossets d’existència (Òmnium Baix Camp, 1998).
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
La poesia era la meva fórmula d’escriptura més natural i en aquell moment vaig recollir el que em semblava que podia tenir un corpus més o menys endreçat per a presentar-lo al premi.
Va ser complicat publicar-lo?
En aquell moment no atès que, malgrat obtenir un accèssit, es va decidir que calia incloure’l en la publicació. Malauradament aquest fet em va dur a la idea equivocada que publicar podia ser una cosa més senzilla del que ha acabat resultant en realitat.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor/a?
Sens dubte la comunicació que em publicarien la meva primera novel·la. Aquella noticia em va omplir d’un goig que ja no esperava que m’arribés del fet d’escriure.
On t’agradaria arribar?
M’agradaria poder continuar escrivint sabent que l’accés a la publicació fos un camí més lògic i natural i gaudir d’un cert públic que gaudís llegint el que escric. Sense gaire més ambició, sincerament.
Creus que podries definir el teu estil literari?
Prou. Pateixo d’un lirisme difícil d’amagar que combina una puntuació extrema amb una subordinació digressiva. M’agrada molt jugar amb les imatges, els recursos que ofereix la literatura i cuidar el vocabulari tant com puc/sé.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Escric molt mentalment abans d’arribar al paper. Prenc notes esparses i escric fragments que vaig relligant. M’estiren les imatges, els episodis, fins i tot una conversa. Quan sé força cap on vaig, arrenco l’escriptura pròpiament dita.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
Quan arrenco a escriure de tirada, m’agrada molt escoltar música. Hi ha alguns àlbums que formen part del meu paisatge sonor del procés d’escriptura. El Disintegration dels Cure, el Just for a Day dels Slowdive o les Variacions Goldberg tocades pel Glenn Gould, per posar alguns exemples.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
No he acabat mai una obra de teatre i m’interessa. Em sembla que no en tinc prou la tècnica i això em priva de posar-m’hi.
Quants llibres has publicat?
Amb el meu nom i prou tres. Una novel·la, un poemari i un conte. Textos meus en publicacions col·lectives uns quants més.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
Et diria que Dostoievski o Verdaguer però malauradament sóc poc lector dels clàssics. Crec que l’època escolar va matar força el meu amor pels clàssics.
I algun de contemporani?
Tinc uns quants deus literaris, sí: Kundera, Calvino, Pavese, Salter o Munro, per dir-ne només alguns.
El millor avantatge de la teva feina?
En cap cas podria considerar el meu món literari lligat a la paraula feina si no fos que ara, que faig de regidor de Cultura, hi tinc un accés des d’una perspectiva diferent. Els que s’hi poden dedicar professionalment, i més escrivint en català, deuen ser una mena d’éssers mitològics.
El pitjor inconvenient?
La incertesa, la pressió de no repetir-se, suposo. Però reprenc la resposta a l’anterior pregunta.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
Crec que els contes de Salter són impecables però per dir-te un altre nom que no posat abans al meu altar, et diria que ‘La trama matrimonial’ d’Eugenides representa força el llibre que voldria escriure.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
Sovint el que estàs escrivint és el que t’engoleix més.
Quin llibre estàs llegint?
Ara mateix estic llegint ‘Entre amics’ de Hal Ebott i em sembla fantàstic.
Llegeixes quan estàs escrivint?
Llegeixo sempre i m’encanta fer-ho quan estic escrivint, però aleshores cuido una mica més el tipus de lectura en el sentit de llegir el tipus d’autors que trobo més propers al que jo considero que és la meva veu literària.
Recomana un llibre.
‘Anys llum’ de James Salter és un llibràs, per dir-ne un.
Recomana un llibre teu.
Crec que ‘Era només la boira’ m’explica força, en termes poètics.
Quin llibre no escriuries mai?
No m’imagino en cap cas escrivint gènere històric.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
Puc riure?
Quin és l’últim llibre que has publicat?
‘Era només la boira’ és la meva darrera obra publicada.
Què en destacaries?
La construcció d’un espai propi que va creixent i empetitint-se i que permet que qualsevol s’hi pugui arrecerar.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
L’editor de la meva novel·la, que va costar molt arribar a convertir-se en una realitat, va traspassar no gaire després. I amb ell l’editorial, amb el que això representa.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
Tinc una novel·la enllestida de la qual estic força orgullós, que voldria publicar i no veig com i estic (escrivint a comptagotes) amb una història que mira d’explicar la idea del retir impossible.