Des de la seva perruqueria a la plaça de Prim, Jordi Gimeno (Riudoms, 1937) ha vist passar la història recent de Reus. Generacions de clients han desfilat davant del seu mirall mentre la ciutat canviava al seu voltant. Empresaris, artistes, polítics, avis, pares i fills han compartit conversa en una perruqueria que, durant dècades, ha estat molt més que un negoci. Amb 88 anys, continua obrint cada matí les portes.
Però la seva història va començar molt abans. Amb només vuit anys ja ajudava a la perruqueria familiar de Riudoms. El seu pare era barber i ell va créixer envoltat de navalles, brotxes i clients. Abans d’agafar unes estisores, però, la seva feina era una altra. «Anava a buscar aigua al pou per omplir el dipòsit i rentar les brotxes», recorda. Era una altra època, en què l’ofici s’aprenia des de baix i en què els infants començaven ben aviat a ajudar al negoci familiar.
Aquell aprenentatge va ser ràpid. «Als deu anys ja afaitava», explica amb naturalitat. Una frase que avui pot semblar extraordinària, però que resumeix perfectament una manera d’entendre la professió i la vida. A partir d’aquell moment, la es convertiria en el centre de la seva existència.
Anys enrere, les perruqueries formaven part d’una altra realitat. «Si volies afaitar-te, havies d’anar a la perruqueria. No hi havia fulles d’afaitar ni màquines elèctriques», explica Jordi Gimeno. Alguns homes hi passaven pràcticament cada dia. D’altres dues o tres vegades per setmana. El barber o perruquer era una figura imprescindible en la vida quotidiana i la perruqueria era molt més que un establiment comercial.
El salt a Reus va arribar l’any 1968. Gimeno va deixar Riudoms i va obrir el seu primer negoci al carrer de Jesús. Ho va fer després de pagar un traspàs de 100.000 pessetes, una quantitat considerable per a l’època. Aquell local es convertiria en la seva porta d’entrada a la capital del Baix Camp. Durant dotze anys hi va construir una clientela fidel i va consolidar una manera de treballar basada en la proximitat i el tracte personal.
L’any 1980 va traslladar la perruqueria a la plaça de Prim, on continua avui. Gimeno afirma que «no m’imaginava que després de tants anys continuaria aquí, però les coses van passant i els anys van seguint». Més de quatre dècades després, segueix al mateix lloc.
La perruqueria és, per a ell, molt més que una feina. Quan se li pregunta si s’ha plantejat jubilar-se, la resposta és immediata. «No, perquè m’agrada la feina», expressa. I afegeix: «Si no em trobés bé, plegaria. Però mentre pugui, continuaré venint».
Una vida dedicada a l’ofici
Durant més de set dècades dedicades a la professió, Jordi Gimeno ha vist canviar completament el món de la perruqueria. Ha conegut l’època de la navalla, del client que s’afaitava al barber, dels aprenents que començaven escombrant i dels pentinats elaborats que requerien hores de feina. També ha assistit a l’arribada de les màquines, les acadèmies i les tendències ràpides.
En aquest context, el perruquer afirma que «abans els aprenents començaven a la perruqueria i ara hi ha acadèmies». És crític amb la pèrdua de tècnica que, segons ell, ha experimentat l’ofici durant les darreres dècades. «Ara tots van amb les màquines i llestos, tallats als dos costats i ja està», comenta. La frase que millor resumeix la seva manera d’entendre la professió és una que repeteix sovint: «Avui hi ha gent que porta un vestit de 2.000 euros i un tall de cabells de sis euros». Per a ell, la tècnica continua sent el més important. I lamenta que sovint la moda hagi passat per davant de l’ofici.
Per això sempre ha defensat la formació i l’aprenentatge continu. Mentre molts professionals desenvolupaven tota la seva carrera sense sortir del territori, ell va decidir mirar més enllà. Durant gairebé 20 anys va viatjar regularment a París per conèixer les noves tendències del sector. També va assistir a congressos i demostracions a Londres, Brussel·les, Suïssa, Itàlia i Bolonya. «Cada any, a l’octubre, a París es presentaven els pentinats de temporada», recorda. Aquells esdeveniments reunien professionals d’arreu del món i marcaven les tendències que després arribarien a les perruqueries i lamenta que «tot això s’ha perdut».
Precisament en un campionat internacional celebrat a Londres va descobrir una de les tècniques que acabaria definint la seva trajectòria: les dobles estisores. Va veure treballar uns professionals americans amb un sistema que li va cridar l’atenció i va decidir estudiar-lo. Amb el temps va acabar desenvolupant la seva pròpia versió. «Queda els cabells de primera», assegura. Aquella tècnica es va convertir en una de les seves marques distintives i encara avui hi ha clients que la continuen demanant expressament. Aquell estil li va donar notorietat dins del sector i el va portar a participar en demostracions professionals a Barcelona, Madrid o París. Encara avui pensa que potser hauria hagut de patentar el sistema. «M’ho van dir moltes vegades, però jo ho feia per mi», explica.
Més enllà del seu negoci, també va tenir un paper destacat dins la professió. Va presidir durant dotze anys el col·lectiu artístic de perruquers de Tarragona i va participar en nombroses exhibicions i activitats professionals. És una etapa que recorda amb especial estima.
Per la seva cadira han passat milers de persones. Però quan parla dels seus clients, no destaca tant els noms coneguts com el fet d’haver vist passar generacions senceres de famílies per davant del mirall. Tot i això, alguns noms formen part de la història recent del país. Entre els seus clients hi ha hagut figures com l’advocat Antoni Pedrol Rius, el comunicador Andreu Buenafuente o el cineasta Bigas Luna. Precisament aquest últim protagonitza una de les anècdotes que encara recorda amb un somriure. Un dia va arribar amb un dibuix sota el braç i li va demanar que li reproduís una estrella als cabells. «Em va portar una estrella dibuixada perquè li fes, i jo no sabia on posar-me», rememora Gimeno entre somriures.
Les anècdotes també arriben a la política. Quan se li pregunta a quin personatge famós li hauria agradat pentinar, respon sense dubtar: Pedro Sánchez. De fet, fa uns anys va comentar públicament el pentinat que portava el president del govern espanyol. «Portava el pentinat amb ratlla i el vaig assessorar un canvi», recorda. Dies després, assegura que el va veure amb una imatge diferent. «Potser em va fer cas», bromeja. A escala local, si hagués de fer un canvi d’estil a algun personatge conegut, apunta cap a l’exnedador Santiago Esteve.
La perruqueria com a mirall de la ciutat
La perruqueria ha estat tradicionalment molt més que un lloc on tallar-se els cabells. Durant dècades va funcionar com un autèntic centre social. La gent hi anava a arreglar-se, però també a conversar, a escoltar i a compartir opinions.
«Abans la perruqueria era un lloc de safareig», comenta Jordi Gimeno. S’hi parlava de futbol, de política, de toros i de qualsevol tema d’actualitat i afegeix que «ja sabies si un client era del Madrid o del Barça i què podies dir-li». Aquella capacitat d’escoltar i de conèixer la gent també formava part de l’ofici. Aquest paper social, diu, ha anat desapareixent. «Ara la gent entra, es talla els cabells i marxa», rebla. Abans, en canvi, la perruqueria era un espai de tertúlia i convivència.
En tots aquests anys, Gimeno ha vist passar famílies senceres per la seva cadira. «He tallat els cabells als avis, després als fills i ara als nets», diu. Aquesta és, probablement, una de les coses que més l’enorgulleix. La plaça de Prim també ha canviat molt durant aquestes dècades. Envoltat avui per entitats bancàries i nous negocis, el seu local ha despertat l’interès de diversos compradors. «La Caixa me l’ha volgut comprar tres o quatre vegades», assegura. També altres particulars s’hi han interessat, però sempre ha dit que no. La perruqueria continua al mateix lloc on es va instal·lar fa més de quaranta anys.
Quan no és a la feina, una de les seves grans passions són els cavalls. Munta els diumenges i recorda que ja de petit ho feia «com els indis». També passa estones al seu mas i continua portant una vida activa.
Tot i els seus 88 anys, Jordi Gimeno encara guarda una última deferència per als clients. Als nuvis que passin per la seva perruqueria els ofereix pentinar-los gratuïtament el dia del casament. Un gest senzill que resumeix perfectament la seva manera d’entendre l’ofici: la perruqueria com una relació de confiança que va molt més enllà d’un simple tallat de cabells.
Als 88 anys, Jordi Gimeno continua aixecant cada matí la persiana de la seva perruqueria de la plaça de Prim. Potser perquè, després de tota una vida entre navalles, brotxes i estisores, encara no ha trobat cap lloc on estigui millor.