David Castillo és un dels grans noms de la literatura de casa nostra. Tot i que ha destacat com a poeta, amb una obra singular, irònica, urbana i potent i premis com el Carles Riba, també ha fet incursions en la novel·la i s’ha endut guardons com el Sant Jordi. A banda de la seva vessant com a autor, en la seva biografia també destaca un treball intens com a periodista cultural, sobretot des de les pàgines de l’Avui on va dirigir el suplement de literatura.
Nom i cognoms.
David Castillo Buil.
Data i lloc de naixement.
Barcelona, Poblenou, 1960.
Com vas arribar al món editorial?
Era un nen que treballava de botones en un banc. Vaig arribar publicant revistes clandestines a la impremta d’uns capellans del carrer Villarroel. No preguntaven.
Quin va ser el teu primer llibre?
Ni ho recordo, petites edicions. Escrivia poemes des dels deu anys, que enviava als diaris.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
Més tard a les revistes satíriques i polítiques que repartia a mà, a canvi que els responsables em publiquessin les parides que escrivia…
Va ser complicat publicar-lo?
No, només que me la jugava i sovint em vaig habituar a les detencions, sobretot per la vinculació a la CNT.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor?
El moment més feliç va ser quan vaig guanyar el Sant Jordi. Em va permetre liquidar la hipoteca d’una tacada.
On t’agradaria arribar?
Espero únicament no dormir al carrer, ni que els politicastres em toquin el voraviu.
Creus que podries definir el teu estil literari?
Soc un sense estil en una literatura de llepats.
Quin és el teu procés d’escriptura?
No tinc procés, escric contínuament i estripo a la mateixa velocitat.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
Manies? Amb les finestres obertes, malgrat el soroll infernal de les obres dels anomenats «socialístics».
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
El meu repte és sobreviure sense desplegar cap bandera.
Quants llibres has publicat?
Massa llibres, més de vint, ves a saber…
Tens algun escriptor clàssic de referència?
Clàssics: Ovidi i Horaci.
I algun de contemporani?
Contemporani, en prosa, Philip Roth; en poesia, Joseph Brodsky.
El millor avantatge de la teva feina?
No veig avantatges, tot són inconvenients.
El pitjor inconvenient?
El principal inconvenient, els editors. No sempre, però estic contra el proxenetisme.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
M’hauria agradat escriure un de Kundera, malgrat les calamitats que li van fer patir els comunistes.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
‘No miris enrere’, guanyador del Sant Jordi durant el Paleolític inferior.
Quin llibre estàs llegint?
Tinc entre mans l’últim Handke, ‘Céline oral’ i un d’Irvin Yalom.
Llegeixes quan estàs escrivint?
Resultaria impossible no llegir llibres, ho sento.
Recomana un llibre.
Recomano ‘El teatre de Sabbath’, de Philip Roth. D’aquí, un del Palol.
Recomana un llibre teu.
‘El mar de la tranquil·litat’, per la noia de la foto de coberta. En poesia, ‘Camp pervers’.
Quin llibre no escriuries mai?
No sé què no escriuria, segurament cap d’aquests best-sellers de pacotilla o una biografia de Pilar Rahola.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
‘No miris enrere’, premi Sant Jordi, una bogeria!
Quin és l’últim llibre que has publicat?
L’últim va ser ‘Camp pervers’.
Què en destacaries?
Crec que vaig tocar sostre, entre vivència, somni i al·lucinació.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
Una important agent literària em va enviar una carta dient-me que els interessava. Quan la vaig anar a veure, em va dir que ho sentia, que no els interessava, sense comprovar el que havia signat. Vaig decidir no dir ni piu i marxar.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
Tinc entre mans una novel·la sobre la joventut, que ja queda lluny, per sort.