Avui no us parlaré de llibres, bé, almenys no directament de llibres, tot i que sí que és cert que el que us vull explicar té molt a veure amb la memòria, amb el record, amb els sentiments, amb la construcció de les vides personals i també amb l’estructura real i anímica de la ciutat de Reus. I ho faig, deixant de banda el pudor i també a petició del director d’aquest digital que, tot i les implicacions personals, ho ha considerat interessant. Dimarts vaig assistir a l’acte de signatura de la cessió del fons i la documentació personal de Maria Magda Nogués Anguera, la meva mare, a l’Arxiu Municipal de Reus, en presència de Montserrat Flores, regidora de Bon Govern i d’Elisenda Cristià, directora de l’Arxiu. I confesso que és un acte que em va emocionar i em va fer feliç a la vegada ja que, d’una banda, la cessió permet que tots els documents de la meva mare, que són molts i molt variats perquè ella era una persona metòdica i ordenada que ho guardava tot, es conserven units, entesos com un tot global i, a la vegada s’integren com una part més del fons general de l’Arxiu, ajudant a entendre i a complementar episodis concrets de la història de Reus.
Com podeu suposar, no puc evitar tenir una mirada parcial en la qüestió, però considero que la Maria Magda Nogués va ser una persona important en aquesta estructura global que és la ciutat i la seva vida quotidiana. Primer per l’esforç que va fer ella i també els seus pares, Francesc Nogués i Josepa Anguera, per anar endavant i per superar una malaltia que la va privar de l’oïda als vuit anys i també pel paper que com a artista i com a professora, implicada al màxim en el teixit social, va jugar mentre es va mantenir en actiu. Per això també tenia sentit emmarcar quest acte dins la celebració del Dia de la Dona i tot el que implica de superació personal i de lluita contra les adversitats.
Repassar tot els papers, que anaven des de correspondència personal als documents de la Vespa 150 que es van comprar l’any 1960, passant per ressenyes d’exposicions, carnets, diaris personals, fotografies o llibres d’apunts ha implicat evocar la vida, la seva i la meva i també plantejar un dilema quasi moral que es repetia a cada paper, me’l quedo com a part de la meva història sentimental o el mantinc aferrat al conjunt per tal de no trencar en cap moment la unitat temàtica i la possibilitat de tenir el fons com un tot. Haig de dir que finalment va prevaldre la segona opció i tot el fons Maria Magda Nogués Anguera ha anat directament a l’Arxiu Municipal de Reus, facilitant a qui ho vulgui, l’estudi concret i precís de la vida i l’obra de la meva mare però també aquesta implicació global en unes coordenades concretes de l’espai i el temps de la ciutat.
Anar parlant amb Elisenda Cristià al llarg de tot el procés m’ha permès reafirmar aquesta idea inicial d’anar pel bon camí i, sobretot la d’entendre a la perfecció que qualsevol document pot ser útil a l’hora de bastir l’ànima de la ciutat al llarg de la història i que, si bé els documents únics poden tenir el seu interès concret, una documentació unitària té un preu impagable, ja que estableix uns lligams absolutament sòlids amb la realitat del moment i també amb l’entorn social del protagonista. Per això goso animar a tothom que es decideixi a vèncer totes les reticències personals en aquest tema i es plantegi cedir les documentacions personals, professionals, comercials a l’Arxiu per anar construint entre tots l’arquitectura vital de Reus. Penseu que un document perdut, per modest que sigui, és un retall d’història que es perd per sempre de manera irremeiable i irreversible i que, a més hi ha diferents nivells de cessió que val des de la total a la parcial i que permeten llimar aquestes asprors que algú pugui arribar a tenir de bon començament.
Ja ho veieu, no he parlat de llibres però sí de memòria i d’un material altament sensible, útil i delicat que pot servir i que de fet serveix per anar desvetllant misteris i per anar construint somnis, vides i, òbviament, també llibres.