Segons les darreres dades publicades, Madrid es consolida en el seu lideratge econòmic d’entre totes les comunitats autònomes d’Espanya. Hi ha algú, mínimament informat o interessat en el tema, a qui li pugui estranyar això?
Fa anys i panys que Madrid, que concentra la gran part del poder polític, econòmic, i mediàtic, es beneficia d’un molt discutible finançament i d’una xarxa de comunicacions a mida, a diferència de les altres comunitats que s’han de cenyir a uns paràmetres fixats. Així, no és gens estrany que el 1980, el 14,8% que representava Madrid en el PIB espanyol, el 2024 sigui el 19,56%. I totes les estratègies polítiques de les elits madrilenyes, afavorides per error o omissió pels poders de l’Estat, condueixen a què aquest registre s’incrementarà.
Però, si el creixement de Madrid ha de ser a costa dels altres no hauria de ser vist com a normal, ni just, ni equitatiu, i per això es diu que és Espanya.
Els resultats sorgits ara, a més, tot i que això afecta exclusivament Catalunya, recullen l’efecte del «sorpasso» al seu teixit empresarial, amb la participació dels estaments més influents.
Fins al 2017, l’ordre en el rànquing encara era favorable a Catalunya, i la vergonyosa manera de propiciar el canvi de seu social d’empreses catalanes cap allí va acabar de decantar la balança.
Doncs, una cosa és el lloc de producció, que produeix riquesa al voltant, i una altra és radicar els despatxos de la seu social, del que, si no és el mateix de lloc, se n’aprofiten uns altres, de despatxos, i els fa créixer sense jugar-se-la en el dia a dia.
Per molt que la senyora presidenta de Madrid i la caverna mediàtica s’hi escarrassin cada dia, Madrid no és Espanya, i Espanya no hauria de ser Madrid. Tot i que, pel que se’ns fa veure i sentir, en la realitat, des dels aspectes més transcendents fins als més frívols, ho sembla.
Posat el plat a taula, per salpebrar-lo i fer-lo encara més gustós, hi podem afegir que el compliment dels pressupostos generals de l’Estat l’any 2023, a Madrid va ser del 211,92% mentre que a Catalunya va ser del 46,17%. I podríem estendre-ho, o anar enrere i anar sumant.
Aquesta situació fa volar pels aires els esquemes de l’Estat autonòmic, i resulta rar que ningú, si més no dels sotmesos al règim comú espanyol, i que, en diferent mesura, queden per sota del compliment dels pressupostos generals de l’Estat, s’hi rebel·li decididament, i es deixin enquistar els desequilibris. Això fa que el que era una propaganda d’una eixelebrada cada dia agafi més cos arreu.
Serà que hi ha qui omplir-se la boca dient que és espanyol li compensa.