Fa uns dies, a casa del Chus Rojo, vaig tenir l’oportunitat de descobrir dos joves músics amb un gran talent i un atreviment que em va sorprendre: Alexandre Arbonès, al piano, i Jana Rylander, a la veu. Amb només 18 anys, tots dos hi van oferir un bon concert, amb versions de temes de Ray Charles, Chet Baker i Andrea Motis, entre altres artistes. Apunten a una trajectòria prometedora.
Us confesso que, avui, són precisament aquestes històries de descoberta i de talent emergent les que més m’interessen del món de la música. Per això, aplaudeixo la iniciativa del Chus i, molt especialment, l’actuació d’aquests dos joves músics.
I és també en aquesta voluntat de descobrir noves veus i propostes singulars que s’emmarca la segona recomanació d’aquesta setmana: Laura Misch (Londres, 1992), una de les veus més singulars de l’actual escena alternativa britànica.
La seva música no és fàcil de classificar. Es mou amb naturalitat entre el jazz, l’electrònica, el pop experimental i la música ambient, i construeix un univers sonor delicat i, alhora, inquietant. Les seves cançons semblen petits paisatges que es transformen a mesura que els escoltem: capes, textures, ritmes i detalls que conviden a una escolta atenta.
En aquest univers, el saxòfon té un paper fonamental. Misch el transforma mitjançant efectes i processos electrònics: de vegades sembla una veu més dins de la cançó; d’altres, una textura que es fon amb els sintetitzadors i les bases rítmiques. Aquesta trobada entre elements orgànics i digitals és una de les claus de la seva personalitat musical.
En el seu àlbum de debut, ‘Sample the Sky’ (2023), explora la relació entre l’ésser humà, la natura i la tecnologia a través d’una producció detallista i atmosfèrica. Un any més tard, Misch publica ‘Sample the Earth’, una reinterpretació acústica del seu primer disc. I ara, amb ‘Lithic’ (2026), el seu segon àlbum d’estudi, l’artista aprofundeix encara més en aquesta exploració: viatja per coves, pedreres i zones costaneres per construir un univers sonor modelat per la pedra, l’aigua i el vent.
Potser és aquesta llibertat per moure’s entre llenguatges, sense necessitat de triar-ne només un, el que fa que la seva proposta resulti tan personal. La música de Laura Misch és íntima però ambiciosa, experimental però accessible. No busca impressionar a la primera escolta, sinó que demana temps i atenció.
Al vídeo podeu escoltar la cançó «Walk Alone To Hear Thoughts Of Your Own». I si us agrada la música de Laura Misch, la podeu veure en directe el 14 d’octubre a la sala Razzmatazz de Barcelona.