El despertar romàntic als peus i a les profunditats del riu Danubi pel seu pas per Alemanya és el que experimenta el Dídac, un jove de 16 anys. La idea de passar els dies d’estiu viatjant amb bicicleta amb la família per a l’adolescent sembla que no és la desitjada. La trobada inesperada amb un noi misteriós, al·legòric o no, sota l’aigua i amb un joc de llums al cos que recorden a l’autor d’aquest article a l’obra de Sorolla, provoca un nou inici -encisat- en la vida del protagonista de l’opera prima del santcugatenc Jaume Claret Muxart (1998), «Estrany riu» (2025).
De mare actriu i pare arquitecte, el Dídac, interpretat pel debutant Jan Monter, és el gran de tres germans, i amb els dos manté una relació d’amor-odi, gens fora del comú i de la quotidianitat d’un nucli familiar. Es mostra incomprès i es declara en rebel·lia en algunes ocasions, però també sap trobar els moments especials, de connexió i confessions, amb la seva família. Aquesta balança es va equilibrant mentre el jove viu un descobriment sexual que l’omple de vida alhora que el confronta internament per voler entendre’s i acceptar els sentiments que experimenta el seu cos i cor.
Es tracta d’una pel·lícula naturalista que a través d’un rodatge analògic, en 16 mm, ofereix una bellesa visual que posa la cirereta del pastís a un treball meticulós i harmoniós quant a guió, so, música i interpretació. El llargmetratge està sent lloat per la crítica i se’n destaca el caire pictòric que pren la imatge, i no és d’estranyar en Cuixart, qui confessa que les seves «influències màximes» són el seu avi, artista expressionista, i la seva àvia, més del surrealisme.
«Estrany riu» és sinònim d’espai segur i angoixa, benestar i vulnerabilitat. «Estrany riu» és una peça audiovisual que convida a fluir i a deixar-se portar perquè cadascun sigui qui és: «Deixa que les corrents -del riu- decideixin per tu».
El col·loqui posterior
Aquest dimarts a la nit, tan bon punt es va acabar la projecció del film, i dels seus respectius crèdits, a la sala del cinema Rambla de l’Art de Cambrils, els espectadors de la sala van tenir l’oportunitat de compartir una estona amb l’actriu Nausicaa Bonnín, qui fa de mare a la pel·lícula, i el productor Xavier Font, per videoconferència.
El rodatge del llargmetratge va tenir lloc els mesos de juliol i agost de l’any 2024, i un dels aspectes que en va destacar Font va ser el fet de treballar amb nens i adolescents: «Et desperten una comprensió i una empatia especials». «Totes les persones devem el que som al nen i a l’adolescent que hem sigut», va apuntar.
Al seu torn, l’actriu va posar en relleu la importància de pel·lícules com «Estrany riu», un film que provoca reflexió en l’espectador i que en algunes qüestions «potser» no ofereix una resposta única i correcta, sinó que el que pretén és «fer volar la imaginació». A més, tal com va fer esment Bonnín, l’opera prima de Jaume Claret Muxart aprofundeix en les «arestes» dels personatges: «No només mostra la part ‘blanca’, sinó que també la seva imperfecció, perquè ni els nostres pares són perfectes».
El productor Xavier Font va aprofitar per explicar que quan va conèixer el jove Jaume, aquest li va ensenyar al Festival de Berlín de 2020, abans de la pandèmia, un primer escrit del que ara és «Estrany riu». Recorda que li va comentar que esdevindria una «gran pel·lícula» en un temps, quan arribés «a l’edat de 42 anys». Amb tot, la resposta del cineasta va fer reflexionar Font i es va comprometre a tirar-la endavant amb celeritat, i és que el Jaume de 2020 li va respondre: «Si m’espero als 42 anys, no m’enrecordaré del que significa ser adolescent».