Aquest article el signem els equips actuals de Reusdigital.cat i de LANOVA Ràdio de Reus, però estem segurs que també el comparteixen tots els companys i companyes que, al llarg dels darrers deu anys, han passat per les redaccions dels dos mitjans, així com moltes altres persones —periodistes o no— que van conèixer el Joan Marc Salvat. Aquest divendres, 12 de desembre, fa deu anys de la seva mort, i el volem recordar amb aquestes paraules.
De fet, el recordem sovint —és difícil oblidar-lo—, perquè la seva presència continua viva entre nosaltres, en molts records i en moltes històries viscudes. El temps ha passat, sí, però encara avui, quan entrem a la redacció, sembla que puguem sentir aquella energia jove i inquieta que el definia, aquella passió irrefrenable per explicar històries amb rigor i humanitat.
El Joan Marc era un d’aquells periodistes que no només escrivia notícies: les vivia i les convertia en un pont entre la realitat i la gent. Tenia el do d’entendre els matisos, de preguntar quan calia i de callar quan el silenci era més eloqüent que qualsevol titular. I, sobretot, tenia una profunda estima per aquesta professió que, a vegades, ens posa al límit, però que ell vivia amb una entrega admirable.
El seu llegat, entre nosaltres, està lluny de desaparèixer. Es manté en la manera com afrontem cada projecte, en la cura amb què revisem cada paraula i en el compromís de no oblidar mai que darrere de cada notícia hi ha persones. I és també per tenir-lo present, per mantenir viva aquesta mirada noble sobre l’ofici, que any rere any organitzem el Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat, una manera d’honorar la seva vocació i d’encoratjar noves generacions a exercir el periodisme amb la mateixa honestedat i sensibilitat que ell.
Deu anys després, el trobem a faltar. Pensar en ell és recordar un somriure discret, un comentari agut, una idea brillant dita amb naturalitat. És recordar un amic, un company i un referent que va deixar una forta i sincera empremta.
Avui el recordem per tot el que vam viure amb ell, pel que ens va ensenyar i per allò que encara inspira. Perquè hi ha persones que marxen, però no desapareixen. I en Joan Marc és, i serà sempre, una d’elles.